Aquesta entrada té com a objectiu la valoració final del projecte implementat.

Objectius

• Avaluar procés i resultats
• Identificar millores

Descripció

Els resultats positius obtinguts a través de l’avaluació ha estat:

• Millora en detecció precoç
• Major coordinació

Tot i això, cal destacar com a aspectes a millorar, la gestió del temps, destacant els perfils amb indicadors més complexos.

Evidències

• Rúbrica d’avaluació
• Feedback CAEI

Observacions

Aquest procés ha reforçat la meva identitat professional i la importància de la recerca aplicada, consolidant competències clau com és: el treball en equip, l’ús crític de les TIC i l’aprofundiment en l’execució del diagnòstic psicopedagògic.

Conclusió

Aquesta experiència ha estat clau per entendre la complexitat de la intervenció psicopedagògica i la necessitat d’un enfocament holístic i col·laboratiu destacant la mirada ètica de la professió i el codi deontològic.

Data: 25-05-26

En aquesta sessió he continuat amb la implementació de la intervenció psicopedagògica treballant la comprensió lectora, el vocabulari i l’expressió escrita a través de diferents activitats adaptades al nivell dels alumnes.

La primera activitat consistia en la lectura de dos fragments similars on els alumnes havien d’identificar i subratllar les paraules incorrectes dins del text. Aquesta tasca requeria atenció sostinguda, discriminació visual i comprensió del significat global de la lectura. Posteriorment, els alumnes havien de relacionar expressions i paraules amb el seu significat correcte, fet que permetia ampliar el vocabulari i treballar la comprensió semàntica.

La segona activitat es basava en la lectura d’una faula amb espais en blanc que havien de completar utilitzant paraules d’una columna lateral. Aquesta dinàmica implicava comprendre el context del text, anticipar informació i seleccionar el vocabulari adequat segons el significat de la frase. A més, es treballava la fluïdesa lectora i la memòria de treball, ja que els alumnes havien d’alternar la mirada entre el text i les paraules disponibles.

Durant la intervenció es va observar que els alumnes mostraven més seguretat en activitats guiades i visuals, mentre que en les tasques que requerien inferència lectora o selecció autònoma de vocabulari necessitaven suport addicional. Tot i això, es van mostrar participatius i motivats, especialment quan entenien el significat de les activitats i podien autocorregir alguns errors.

Des d’una perspectiva psicopedagògica, considero que aquest tipus d’activitats són molt útils perquè permeten treballar simultàniament diferents processos cognitius implicats en la lectura: atenció, comprensió, memòria, vocabulari i raonament lingüístic. A més, l’ús de textos curts i activitats estructurades facilita l’adaptació a alumnes amb dificultats d’aprenentatge o amb necessitats de reforç educatiu.

Com a reflexió personal, aquesta sessió m’ha ajudat a entendre la importància d’oferir activitats progressives i ajustades al ritme de cada alumne. També he pogut comprovar que el reforç positiu i les explicacions individualitzades augmenten la confiança i la implicació dels infants en les tasques de lectoescriptura.

Objectius de la intervenció:

• Millorar la comprensió lectora.
• Ampliar el vocabulari i la comprensió semàntica.
• Desenvolupar l’atenció i la discriminació visual.
• Afavorir l’autonomia i la confiança en les activitats de lectura.

Evidències:

• Fitxes de comprensió i expressió realitzades pels alumnes.
• Activitats de vocabulari i lectura guiada.
• Observació directa de la participació i les dificultats detectades durant la sessió.

En aquest apartat faré una reflexió sobre el meu procés de desenvolupament professional i emocional durant aquestes pràctiques, centrant-me en la meva identitat com a futura psicopedagoga.

Objectius

• Analitzar els meus límits i potencialitats personals en la intervenció psicopedagògica.
  • Identificar canvis en la meva percepció professional.

Descripció

A l’inici d’aquesta experiència, vaig pensar que la meva alta sensibilitat emocional podria ser una dificultat per gestionar situacions complexes en aquest àmbit, concretament amb casos més complexos.

No obstant això, a través de les converses amb la meva tutora de pràctiques, la qual sempre ha sigut molt propera i empàtica amb mi, vaig poder reinterpretar aquesta característica com una potencialitat dins de la intervenció educativa.

En aquest sentit, ella em va remarcar que la tasca psicopedagògica requereix precisament una mirada propera i humana:

“El que necessiten molts alumnes no és només una intervenció tècnica, sinó algú que els acompanyi i els ajudi a entendre el seu procés.” (Jordina Pugés Carbó, entrevista, 2026).

Veure la seva gratitud i plenitud alhora que desenvolupa la seva tasca, veure l’emoció amb la qual em transmet experiències, records o avenços en el seu àmbit m’ha fet entendre com d’essencials i necessàries són aquestes accions i sentiments per a poder assegurar l’èxit de qualsevol intervenció des d’una mirada humana i propera.

Avaluació

Aquest procés m’ha permès transformar la inseguretat inicial en una confiança més elevada en el meu rol professional. D’aquesta forma, he pogut desenvolupar la meva capacitat d’escolta activa, la regulació emocional en situacions complexes, i una millor comprensió i valor del treball interdisciplinari.

Evidències

• Entrevista a la meva tutora de pràctiques (Jordina Pugés Carbó)
  • Notes de reflexió personal
  • Participació en reunions CAEI

Observacions

He après que la intervenció psicopedagògica no només requereix coneixement tècnic, sinó també capacitat d’acompanyament, escolta i empatia.

Tot i això, he de continuar aprofundint en la meva gestió emocional en contextos educatius complexos, a causa de no haver tingut moltes experiències en aquests contextos.

En aquesta publicació vull fer una reflexió crítica sobre l’ús del qüestionari SENA com a instrument d’avaluació, així com la seva aportació en la detecció precoç de necessitats educatives.

Aquest instrument ha estat proporcionat per la meva tutora de pràctiques amb l’objectiu d’ampliar el meu coneixement sobre eines psicopedagògiques d’avaluació.

Rodríguez (2018), destaca que aquest instrument “Sistema de Evaluación en Niños y Adolescentes” (SENA) està orientat a avaluar el conjunt de problemes emocionals i conductuals que poden observar-se entre els 3 i els 18 anys.

Objectius

• Analitzar de forma crítica l’ús de l’instrument SENA com a eina d’avaluació psicopedagògica.
  • Valorar la triangulació de dades en la presa de decisions educatives.

Descripció

En aquest apartat vull destacar dues preguntes dirigides al professorat que m’han cridat l’atenció en aquest instrument (SENA):

• “Quants mesos heu estat professor d’aquest alumne?”
• “Quant el coneixeu? (0 = res, 10 = molt bé)”

Aquestes preguntes aporten un element clau: la validació del grau de coneixement de l’alumne per part de la persona informant, majoritàriament, el seu tutor/a.

Reflexió crítica

Des d’una perspectiva psicopedagògica, cal destacar que, sovint es pressuposa la fiabilitat de les respostes docents sense considerar el seu nivell de coneixement real de l’alumne.

Un docent que fa poc temps que coneix l’alumne pot no haver observat o detectat determinades conductes o patrons per part de l’alumne/a, aspecte que influeix de forma directa en la interpretació dels resultats, i amb això, la seva anàlisi psicopedagògica i actuació per part dels especialistes.

Aquest aspecte reforça la importància de la triangulació de dades, la qual destaca per la necessitat de contrastar informació procedent de diferents fonts (família, docents, instruments d’avaluació, observació directa o altres eines).

Per altra banda, aquestes preguntes permeten ponderar la fiabilitat de les respostes i evitar mal interpretacions.

Des d’una mirada crítica, personalment considero que aquest tipus d’indicadors haurien d’estar presents en més instruments d’avaluació, especialment en contextos educatius que destaquen per una alta mobilitat docent o falta de continuïtat.

Avaluació

L’oportunitat de poder analitzar l’instrument SENA ha ampliat la meva comprensió sobre la importància dels instruments d’avaluació, tant com a eines de mesura, com a mecanismes de contextualització de la informació obtinguda.

Evidències

• Qüestionari SENA (instrument analitzat)
• Observacions del context i les relacions interpersonals
• Conversacions amb la tutora de pràctiques

Cal destacar que…

Aquesta experiència reforça la idea que l’avaluació psicopedagògica no pot dependre només dels instruments o eines per a poder obtenir evidències, sinó del context, les dades quantitatives i les relacions amb l’alumnat, famílies i altres agents educatius.

Referències bibliogràfiques

Rodríguez Camón, E. (2018). El SENA: un sistema de evaluación clínica eficaz en población infanto-juvenil. Psicología y Mente. https://psicologiaymente.com/clinica/SENA-evaluacion-clinica

Introducció

Aquesta entrada està centra en la fase d’elaboració d’informes psicopedagògics individualitzats, com a part del procés d’interpretació de dades i orientació educativa dins del pla d’intervenció.

Objectius

• Elaborar informes psicopedagògics personalitzats a partir de dades quantitatives i qualitatives.
  • Proposar orientacions educatives ajustades als perfils detectats.
  • Integrar informació procedent de diferents fonts per garantir una mirada global de l’alumnat.

Descripció

Durant aquest procés s’han elaborat informes individuals els quals inclouen:

• Perfil competencial de l’alumnat
• Indicadors de dificultats d’aprenentatge o necessitats educatives
• Fortaleses i aspectes a destacar
• Propostes d’intervenció i recomanacions educatives

Per a l’elaboració d’aquests informes s’han triangulat diferents fonts d’informació. Moscoloni (2005) destaca l’ús de la metodologia de la triangulació com a eina destacable en les investigacions de caràcter mixt.  Aquest tipus d’investigació,  permet la integració de dades qualitatives i numèriques en un mateix estudi, donant lloc a una visió més complementaria i global de la realitat d’investigació.

• Resultats de la plataforma Habilmind
• Informes externs procedents de serveis psicològics

Aquesta triangulació ha permès construir una valoració més ajustada i contextualitzada de cada cas de forma individual.

Avaluació

L’experiència ha estat altament satisfactòria pel que fa a la qualitat dels informes elaborats i la seva utilitat per a l’equip docent i el CAEI. Tot i això, l’anàlisi de dades ha suposat una càrrega elevada a causa de la seva complexitat. Personalment, em sento agraïda de l’oportunitat de poder fer aquestes anàlisis.

Indicadors:
• Complexitat de la tasca
• Coherència en les orientacions proposades
• Adequació dels informes a la presa de decisions educatives

Evidències

• Resultats de Habilmind

Exemple d’informe d’un alumne/a que presenta evidencies de necessitats de suport educatiu:

Perfil amb rendiment global baix heterogeni, destaca la captació visual clarament superior a la resta d’indicadors. Es detecten dificultats en raonament matemàtic, captació de fets numèrics, discriminació visual i seguiment d’instruccions complexes. Perfil que mostra necessitats especifiques de suport educatiu, es recomana implementació de mesures educatives d’ajust i suport, a més d’una valoració psicopedagògica complementaria.

Exemple d’informe d’un alumne/a que mostra un perfil que destaca per capacitats que podrien encaixar amb altes capacitats:

Aquest perfil mostra un funcionament cognitiu superior a la mitjana de la seva edat, mostrant un alt potencial. Perfil que suggereix indicadors d’altes capacitats. Els resultats en pràcticament totes les àrees és elevat, destacant un rendiment alt en processos cognitius complexos. Es recomana considerar mesures d’enriquiment i ampliació curricular per evitar infraestimulació o desmotivació.

Observacions

Aquesta fase evidencia de manera clara la competència de diagnòstic i intervenció psicopedagògica, així com la necessitat d’una mirada holística i contextualitzada.

Referències bibliogràfiques

Moscoloni, N. (2005). Complementación metodológica para el análisis de datos cuantitativos y cualitativos en evaluación educativa. Revista Electrónica de Metodología aplicada, 10(2), 1-10.

Data: 20/05/2026

Ahir es va realitzar la intervenció psicopedagògica que vaig crear a partir de les necessitats detectades del centre. 
Durant aquesta sessió he dut a terme una intervenció individualitzada amb dos alumnes de 10 anys, centrada en la lectoescriptura i l’educació emocional. L’activitat tenia com a finalitat treballar la identificació i expressió de les emocions, alhora que es reforçaven habilitats de lectura, comprensió i expressió escrita.

A més, la intervenció s’ha desenvolupat mitjançant diferents fitxes adaptades. En primer lloc, els alumnes havien de relacionar situacions quotidianes amb emocions concretes (tristesa, alegria, enfadament, nerviosisme, etc.). Després, havien de completar frases explicant com se sentien en determinades situacions i justificar-ne el motiu. També es va treballar la lectura comprensiva emocional a partir d’un petit text sobre una nena que se sentia trista perquè alguns companys es reien d’ella, fet que va permetre reflexionar sobre l’empatia i les relacions socials. Per últim, els alumnes van representar gràficament les emocions a través de dibuixos de cares i expressions facials.

Respecte els resultats observats, es van apreciar diferències entre els dos alumnes. Un dels infants mostrava més facilitat per identificar les emocions bàsiques i expressar verbalment els seus sentiments, mentre que l’altre necessitava més suport i preguntes guiades per desenvolupar les respostes. Tot i això, tots dos van participar activament i van aconseguir completar les activitats amb ajuda parcial.

A nivell psicopedagògic, considero que aquesta intervenció ha estat positiva perquè ha permès integrar aspectes emocionals dins del procés d’aprenentatge de la lectoescriptura. El treball emocional afavoreix la comunicació, la consciència emocional i l’autoexpressió, especialment en alumnes que poden presentar dificultats per verbalitzar el que senten. A més, l’ús de materials visuals i situacions properes al seu context quotidià ha facilitat la comprensió i la implicació en la tasca.

Com a reflexió personal, aquesta experiència m’ha ajudat a entendre la importància de crear espais segurs on els infants puguin expressar-se lliurement. També he observat que l’acompanyament emocional és essencial per afavorir l’aprenentatge i el benestar dels alumnes. Durant la intervenció vaig intentar adaptar el llenguatge i el ritme a les necessitats de cada infant, oferint reforç positiu i suport individualitzat en aquells moments en què mostraven inseguretat o dificultat per expressar-se.

Objectius de la intervenció:

• Identificar i reconèixer emocions bàsiques.
• Millorar la comprensió lectora i l’expressió escrita.
• Afavorir la comunicació emocional i l’empatia.
• Potenciar la participació activa i la confiança personal.

Evidències:

• Fitxes completes dels dos alumnes.
• Produccions escrites i dibuixos emocionals.
• Observació directa de les respostes i actitud durant la intervenció

En aquesta fase s’inicia l’anàlisi dels resultats obtinguts a partir de la plataforma digital, accedint al seu contingut i començant el meu procés d’interpretació psicopedagògica de les dades obtingudes en el marc del pla d’intervenció de detecció precoç i orientació educativa.

Objectius

• Analitzar els perfils competencials.
• Detectar indicadors de dificultat o d’altes capacitats.

Descripció

He accedit a la plataforma i he començat a interpretar dades segons cada perfil de forma individual, analitzant les dimensions:

• Factor de Raonament Verbal
• Factor de Raonament Matemàtic
• Factor de Lectura

D’aquesta forma, s’han identificat indicadors de risc educatiu en alguns alumnes, així com possibles indicadors d’altes capacitats o fortaleses, en funció de les estanines obtingues com a resultat de les proves, tenint com a referència el grup normatiu establert per a la plataforma segons l’edat i nivell educatiu.

Avaluació

En aquesta fase cal destacar l’ús de les TIC com a eina essencial. Amb la utilització de la plataforma Hàbilmind i la necessitat de treballar a partir d’un ordinador com a eina d’accés, anàlisi i registre de dades i evidències. Inicialment, he sentit complexitat a l’hora d’interpretar les dades quantitatives, especialment a l’hora de fer una traducció a orientacions educatives. Tot i això, a mesura que vaig fent més anàlisi soc capaç de reconèixer possibles millores en els inicials i poder modificar les meves interpretacions de forma més enriquidora.

Indicadors:

• Temps elevat d’anàlisi i interpretació de dades
• Identificació de casos rellevants

Evidències

• Informes individuals generats per Hàbilmind (documents PDF de cada alumne participant amb els resultats)
• Document de registre elaborat per mi mateixa en format Word, on es recullen:

• Nom i cognom de l’alumne
• Síntesi qualitativa dels resultats per interpretar els perfils
• Breu descripció d’aspectes rellevants a destacar per a l’orientació educativa i possible actuació.

Observacions

També vull destacar que m’he sentit especialment agraïda per la confiança dipositada en mi per part de l’equip del centre a l’hora de participar en la recollida, anàlisi i síntesi de dades psicopedagògiques orientades a la detecció de possibles dificultats d’aprenentatge i altres necessitats educatives. Considero que aquesta oportunitat m’ha permès aproximar-me de manera real i significativa a les funcions pròpies de la intervenció psicopedagògica, assumint progressivament un rol més actiu dins del treball interdisciplinari.

L’ús de TIC és una eina clau en la intervenció psicopedagògica actual, destacant el seu ús en processos de cribratge i anàlisi de dades. Tot i això, és essencial una perspectiva crítica i contextualitzada per transformar les dades quantitatives en qualitatives.

Tal com defensa Ainscow (2006), la detecció precoç ajuda a reduir barreres d’aprenentatge, destacant la importància d’una intervenció inclusiva, preventiva.

Referències bibliogràfiques

Ainscow, M. (2006). Fer inclusiva l’educació: Com s’hauria de conceptualitzar la tasca?. Suports: revista catalana d’educació especial i atenció a la diversitat, 4-10.

Aquesta entrada destaca l’inici de la implementació del pla d’intervenció centrat en la detecció precoç de dificultats d’aprenentatge a partir de dades psicopedagògiques. Fent referència a la fase inicial de coordinació i aplicació dels instruments de cribratge.

Objectius

• Iniciar la implementació del pla d’intervenció.
• Coordinar-se amb l’equip CAEI per establir criteris comuns.
• Assegurar una correcta aplicació del cribratge psicopedagògic.

Descripció del treball realitzat, acords i compromisos

Per començar aquesta fase, s’ha realitzat una reunió inicial amb l’equip CAEI per revisar els objectius del projecte i establir els acords de treball. Fent un simulacre amb la plataforma Habilmind, la qual serà l’eina principal de recollida de dades.

Les proves han estat aplicades en la data prevista seguint els protocols establerts.

El meu rol ha estat el de comprovar, un cop realitzades les proves, que totes estiguessin correctes. S’ha detectat un/a alumne/a que no va acabar la prova, s’ha demanat permís al seu tutor d’aula per a poder-la finalitzar. Un cop solucionat aquest imprevist, s’ha assolit l’objectiu principal, assegurar el 100% de participació i resolució de la prova.

Avaluació

El grau de satisfacció inicial ha estat positiu, he pogut formar part de la solució de l’imprevist sorgit. La coordinació amb l’equip ha estat fluida, i la meva participació valorada, evidenciant una bona base de treball col·laboratiu.

Indicadors:

• 100% alumnat participant
• Compliment del calendari previst

Evidències

• Registre d’aplicació de proves Habilmind

Observacions personals

Fent referència al punt de vista teòric, aquesta fase confirma el model col·laboratiu de Monereo (2003), tenint com a eina essencial la presa de decisions compartida, aspecte que potencia la resolució de possibles problemes, i l’acompanyament entre els professionals que en formen part d’aquest procés.

Referències bibliogràfiques

Monereo, C. (2003). Models d’orientació educativa i intervenció psicoeducativa. Barcelona: Editorial UOC.

Descripció de l’activitat

Durant aquesta fase del projecte s’ha dut a terme el procés de validació i difusió del qüestionari sobre la percepció del professorat en relació amb el dol i la pedagogia de la mort en el context educatiu. Inicialment, el qüestionari va ser revisat per docents i professionals de la psicopedagogia amb l’objectiu d’identificar possibles millores en la formulació de les preguntes, l’organització dels blocs i la claredat del contingut.

Posteriorment, després d’incorporar les modificacions considerades necessàries, el qüestionari es va distribuir tant en català com en anglès a diferents centres educatius. La recollida de dades s’ha realitzat en escoles concertades, públiques, internacionals i privades, tant a Catalunya com en contextos internacionals. A més, la psicopedagoga del centre també va facilitar la difusió del qüestionari a altres professionals vinculats a equips psicopedagògics d’Escola Pia.

Actualment, la recollida de respostes ja s’ha completat i s’estan analitzant les dades obtingudes.

Objectius

• Validar el qüestionari abans de la seva aplicació definitiva.
• Obtenir una mostra més àmplia i diversa de docents.
• Recollir dades sobre la percepció del professorat respecte al dol i la formació emocional.
• Analitzar les dades per identificar possibles necessitats formatives.

Reflexió personal

Les evidències d’aquesta entrada inclouen les diferents versions del qüestionari, les modificacions realitzades durant el procés de validació, els formularis distribuïts en català i anglès i les dades recollides durant el procés d’enquesta. Per motius de confidencialitat i protecció de dades, no es comparteixen respostes individuals ni informació identificativa dels participants.

Avaluació de la intervenció o activitats

El procés de validació i difusió del qüestionari es valora positivament, especialment pel que fa a l’ampliació de la mostra i a la possibilitat d’obtenir dades procedents de contextos educatius diversos. Tot i això, la temporalització inicial ha hagut de ser reajustada a causa del temps necessari per obtenir respostes suficients, fet que ha condicionat el desenvolupament de les fases posteriors del projecte.

Observacions personals

En aquest apartat vull mencionar la distància existent entre la planificació teòrica d’un projecte i les dificultats reals que apareixen durant la seva implementació. Aquest procés m’està ajudant a entendre la importància de la flexibilitat metodològica i de la necessitat d’adaptar les decisions professionals a les circumstàncies reals del context. També m’ha permès valorar positivament la col·laboració entre professionals i centres educatius per poder desenvolupar processos de recerca i intervenció més amplis i significatius.