En aquesta publicació vull fer una reflexió crítica sobre l’ús del qüestionari SENA com a instrument d’avaluació, així com la seva aportació en la detecció precoç de necessitats educatives.

Aquest instrument ha estat proporcionat per la meva tutora de pràctiques amb l’objectiu d’ampliar el meu coneixement sobre eines psicopedagògiques d’avaluació.

Rodríguez (2018), destaca que aquest instrument “Sistema de Evaluación en Niños y Adolescentes” (SENA) està orientat a avaluar el conjunt de problemes emocionals i conductuals que poden observar-se entre els 3 i els 18 anys.

Objectius

• Analitzar de forma crítica l’ús de l’instrument SENA com a eina d’avaluació psicopedagògica.
  • Valorar la triangulació de dades en la presa de decisions educatives.

Descripció

En aquest apartat vull destacar dues preguntes dirigides al professorat que m’han cridat l’atenció en aquest instrument (SENA):

• “Quants mesos heu estat professor d’aquest alumne?”
• “Quant el coneixeu? (0 = res, 10 = molt bé)”

Aquestes preguntes aporten un element clau: la validació del grau de coneixement de l’alumne per part de la persona informant, majoritàriament, el seu tutor/a.

Reflexió crítica

Des d’una perspectiva psicopedagògica, cal destacar que, sovint es pressuposa la fiabilitat de les respostes docents sense considerar el seu nivell de coneixement real de l’alumne.

Un docent que fa poc temps que coneix l’alumne pot no haver observat o detectat determinades conductes o patrons per part de l’alumne/a, aspecte que influeix de forma directa en la interpretació dels resultats, i amb això, la seva anàlisi psicopedagògica i actuació per part dels especialistes.

Aquest aspecte reforça la importància de la triangulació de dades, la qual destaca per la necessitat de contrastar informació procedent de diferents fonts (família, docents, instruments d’avaluació, observació directa o altres eines).

Per altra banda, aquestes preguntes permeten ponderar la fiabilitat de les respostes i evitar mal interpretacions.

Des d’una mirada crítica, personalment considero que aquest tipus d’indicadors haurien d’estar presents en més instruments d’avaluació, especialment en contextos educatius que destaquen per una alta mobilitat docent o falta de continuïtat.

Avaluació

L’oportunitat de poder analitzar l’instrument SENA ha ampliat la meva comprensió sobre la importància dels instruments d’avaluació, tant com a eines de mesura, com a mecanismes de contextualització de la informació obtinguda.

Evidències

• Qüestionari SENA (instrument analitzat)
• Observacions del context i les relacions interpersonals
• Conversacions amb la tutora de pràctiques

Cal destacar que…

Aquesta experiència reforça la idea que l’avaluació psicopedagògica no pot dependre només dels instruments o eines per a poder obtenir evidències, sinó del context, les dades quantitatives i les relacions amb l’alumnat, famílies i altres agents educatius.

Referències bibliogràfiques

Rodríguez Camón, E. (2018). El SENA: un sistema de evaluación clínica eficaz en población infanto-juvenil. Psicología y Mente. https://psicologiaymente.com/clinica/SENA-evaluacion-clinica

Introducció

Aquesta entrada està centra en la fase d’elaboració d’informes psicopedagògics individualitzats, com a part del procés d’interpretació de dades i orientació educativa dins del pla d’intervenció.

Objectius

• Elaborar informes psicopedagògics personalitzats a partir de dades quantitatives i qualitatives.
  • Proposar orientacions educatives ajustades als perfils detectats.
  • Integrar informació procedent de diferents fonts per garantir una mirada global de l’alumnat.

Descripció

Durant aquest procés s’han elaborat informes individuals els quals inclouen:

• Perfil competencial de l’alumnat
• Indicadors de dificultats d’aprenentatge o necessitats educatives
• Fortaleses i aspectes a destacar
• Propostes d’intervenció i recomanacions educatives

Per a l’elaboració d’aquests informes s’han triangulat diferents fonts d’informació. Moscoloni (2005) destaca l’ús de la metodologia de la triangulació com a eina destacable en les investigacions de caràcter mixt.  Aquest tipus d’investigació,  permet la integració de dades qualitatives i numèriques en un mateix estudi, donant lloc a una visió més complementaria i global de la realitat d’investigació.

• Resultats de la plataforma Habilmind
• Informes externs procedents de serveis psicològics

Aquesta triangulació ha permès construir una valoració més ajustada i contextualitzada de cada cas de forma individual.

Avaluació

L’experiència ha estat altament satisfactòria pel que fa a la qualitat dels informes elaborats i la seva utilitat per a l’equip docent i el CAEI. Tot i això, l’anàlisi de dades ha suposat una càrrega elevada a causa de la seva complexitat. Personalment, em sento agraïda de l’oportunitat de poder fer aquestes anàlisis.

Indicadors:
• Complexitat de la tasca
• Coherència en les orientacions proposades
• Adequació dels informes a la presa de decisions educatives

Evidències

• Resultats de Habilmind

Exemple d’informe d’un alumne/a que presenta evidencies de necessitats de suport educatiu:

Perfil amb rendiment global baix heterogeni, destaca la captació visual clarament superior a la resta d’indicadors. Es detecten dificultats en raonament matemàtic, captació de fets numèrics, discriminació visual i seguiment d’instruccions complexes. Perfil que mostra necessitats especifiques de suport educatiu, es recomana implementació de mesures educatives d’ajust i suport, a més d’una valoració psicopedagògica complementaria.

Exemple d’informe d’un alumne/a que mostra un perfil que destaca per capacitats que podrien encaixar amb altes capacitats:

Aquest perfil mostra un funcionament cognitiu superior a la mitjana de la seva edat, mostrant un alt potencial. Perfil que suggereix indicadors d’altes capacitats. Els resultats en pràcticament totes les àrees és elevat, destacant un rendiment alt en processos cognitius complexos. Es recomana considerar mesures d’enriquiment i ampliació curricular per evitar infraestimulació o desmotivació.

Observacions

Aquesta fase evidencia de manera clara la competència de diagnòstic i intervenció psicopedagògica, així com la necessitat d’una mirada holística i contextualitzada.

Referències bibliogràfiques

Moscoloni, N. (2005). Complementación metodológica para el análisis de datos cuantitativos y cualitativos en evaluación educativa. Revista Electrónica de Metodología aplicada, 10(2), 1-10.