2/06/2026

Al llarg de les diferents sessions he tingut l’oportunitat de participar en activitats relacionades amb la lectoescriptura, la comprensió lectora, el vocabulari i l’educació emocional, adaptant les propostes a les necessitats específiques dels alumnes.

L’experiència m’ha permès comprendre la importància de realitzar una intervenció individualitzada, tenint en compte tant les dificultats acadèmiques com els aspectes emocionals que influeixen en l’aprenentatge. He pogut observar que la motivació, la confiança i el benestar emocional tenen un paper fonamental en el progrés dels infants, i que l’acompanyament proper afavoreix una participació més activa i significativa.

Durant la intervenció he desenvolupat habilitats relacionades amb l’observació sistemàtica, l’adaptació de materials, la comunicació amb l’alumnat i la planificació d’activitats ajustades a les seves necessitats. També he après a valorar la importància de la flexibilitat metodològica, ja que en moltes ocasions ha estat necessari modificar estratègies o oferir ajudes addicionals per facilitar la comprensió i l’èxit de les tasques.

Un dels aspectes més enriquidors ha estat comprovar com els alumnes anaven guanyant confiança progressivament. Especialment en les activitats emocionals, he observat una major predisposició a expressar sentiments i a identificar emocions pròpies i dels altres. Aquest fet reforça la necessitat d’incorporar l’educació emocional dins de les intervencions educatives com a element essencial per al desenvolupament integral dels infants.

Com a futura professional de la psicopedagogia, considero que aquesta experiència ha contribuït significativament al meu creixement personal i professional. He pogut posar en pràctica coneixements adquirits durant el màster i, al mateix temps, prendre consciència de la complexitat de la intervenció educativa en contextos reals.

Per concloure, valoro molt positivament el desenvolupament d’aquestes pràctiques, ja que m’han permès consolidar competències professionals, reflexionar sobre la meva actuació i comprendre millor el paper del psicopedagog com a figura d’acompanyament, orientació i suport als processos d’aprenentatge i desenvolupament dels alumnes.

Evidències:

• Materials i fitxes utilitzades durant la intervenció.
• Registres d’observació realitzats al llarg de les sessions.
• Produccions dels alumnes i resultats obtinguts durant el procés.
• Reflexions personals derivades de la pràctica professional.

A partir de la sessió que vaig realitzar dies anteriors, en base a la intervenció creada peer mi per fer front a les necessitats del centre,  he realitzat l’avaluació , desenvolupada amb dos alumnes a través de diferents activitats relacionades amb la identificació, expressió i comprensió de les emocions.

Durant les sessions es van utilitzar fitxes adaptades on els alumnes havien de relacionar emocions amb situacions quotidianes, completar frases sobre com se sentien, identificar emocions en textos curts i representar-les mitjançant dibuixos i expressions facials. Aquestes activitats han permès treballar tant la comprensió emocional com l’expressió oral i escrita.

Pel que fa als resultats observats, s’ha pogut veure una evolució positiva en la capacitat dels alumnes per reconèixer emocions bàsiques com l’alegria, la tristesa, l’enfadament o el nerviosisme. Progressivament mostraven més seguretat a l’hora d’explicar com se sentien i relacionar les emocions amb experiències personals o situacions concretes.

També s’ha observat que les activitats visuals i guiades facilitaven molt la participació i la comprensió. Un dels alumnes necessitava més suport verbal i preguntes dirigides per desenvolupar les respostes, mentre que l’altre mostrava més autonomia en l’expressió emocional. Tot i això, tots dos van participar activament i es van mostrar receptius durant les sessions.

Des d’una perspectiva psicopedagògica, considero que la intervenció ha estat positiva perquè ha afavorit la consciència emocional, l’empatia i la comunicació. Treballar les emocions dins d’un context educatiu ajuda els infants a comprendre millor el que senten i a desenvolupar habilitats personals i socials importants per al seu benestar i aprenentatge.

Com a reflexió personal, aquesta experiència m’ha fet entendre la importància d’oferir espais segurs i de confiança perquè els alumnes puguin expressar-se lliurement. També he pogut comprovar que el reforç positiu, l’escolta activa i l’adaptació de les activitats són essencials per afavorir la participació i la implicació emocional dels infants.

Considero que aquesta intervenció ha contribuït positivament al desenvolupament emocional dels alumnes i m’ha permès desenvolupar habilitats relacionades amb l’acompanyament emocional, l’observació i la intervenció educativa individualitzada.

Aspectes positius observats:

• Millora en la identificació i expressió de les emocions.
• Participació activa i bona predisposició dels alumnes.
• Major confiança a l’hora d’explicar sentiments i experiències.
• Bona resposta davant activitats visuals i contextualitzades.

Aspectes a continuar treballant:

• Ampliar el vocabulari emocional.
• Afavorir una expressió oral més elaborada.
• Continuar reforçant l’empatia i la gestió emocional.
• Potenciar l’autonomia en les activitats d’expressió escrita.

Evidències:

• Fitxes d’educació emocional completes pels alumnes.
• Dibuixos i respostes escrites relacionades amb les emocions.
• Observació directa de la participació i les respostes emocionals durant les sessions.

Data : 26-05-2026

Durant aquesta sessió he continuat amb la intervenció de lectoescriptura mitjançant una activitat de relació entre imatges i paraules. El seu objectiu principal era reforçar el vocabulari, la lectura global de paraules i la discriminació visual, afavorint alhora l’atenció i la coordinació visomotora.

L’activitat consistia a unir diferents dibuixos d’animals amb el seu nom corresponent. Els alumnes havien de llegir les paraules escrites i identificar la imatge adequada, establint la relació correcta entre el llenguatge escrit i la representació visual. Aquesta tasca es va realitzar de manera guiada, oferint suport en aquelles paraules que generaven més dificultat.

Durant la sessió es va observar que l’alumne mostrava una bona motivació i participació activa. En algunes ocasions necessitava llegir les paraules diverses vegades o rebre ajuda fonològica per identificar correctament alguns animals, però progressivament anava guanyant seguretat i autonomia. També es van treballar aspectes d’atenció sostinguda i orientació espacial, ja que havia de seguir visualment les línies i evitar confusions entre paraules properes.

Des d’una perspectiva psicopedagògica, considero que aquest tipus d’activitats són beneficioses perquè integren lectura, vocabulari i suport visual, facilitant l’aprenentatge significatiu. L’associació entre imatge i paraula ajuda especialment als alumnes amb dificultats lectores, ja que ofereix pistes visuals que reforcen la comprensió i la memòria. A més, les activitats manipulatives i visuals incrementen la motivació i afavoreixen la participació activa.

Com a reflexió personal, aquesta sessió m’ha permès observar la importància de respectar el ritme de cada alumne i adaptar les ajudes segons les necessitats individuals. També he comprovat que el reforç positiu i les orientacions concretes contribueixen a millorar la confiança i la predisposició envers les activitats de lectoescriptura.

Objectius de la intervenció:

• Reforçar la lectura global de paraules.
• Millorar l’associació entre imatge i vocabulari escrit.
• Afavorir l’atenció i la discriminació visual.
• Potenciar l’autonomia i la seguretat en les tasques lectores.

Evidències:

• Fitxa d’associació imatge-paraula realitzada durant la sessió.
• Observació directa de la participació i del procés lector de l’alumne.

Data: 25-05-26

En aquesta sessió he continuat amb la implementació de la intervenció psicopedagògica treballant la comprensió lectora, el vocabulari i l’expressió escrita a través de diferents activitats adaptades al nivell dels alumnes.

La primera activitat consistia en la lectura de dos fragments similars on els alumnes havien d’identificar i subratllar les paraules incorrectes dins del text. Aquesta tasca requeria atenció sostinguda, discriminació visual i comprensió del significat global de la lectura. Posteriorment, els alumnes havien de relacionar expressions i paraules amb el seu significat correcte, fet que permetia ampliar el vocabulari i treballar la comprensió semàntica.

La segona activitat es basava en la lectura d’una faula amb espais en blanc que havien de completar utilitzant paraules d’una columna lateral. Aquesta dinàmica implicava comprendre el context del text, anticipar informació i seleccionar el vocabulari adequat segons el significat de la frase. A més, es treballava la fluïdesa lectora i la memòria de treball, ja que els alumnes havien d’alternar la mirada entre el text i les paraules disponibles.

Durant la intervenció es va observar que els alumnes mostraven més seguretat en activitats guiades i visuals, mentre que en les tasques que requerien inferència lectora o selecció autònoma de vocabulari necessitaven suport addicional. Tot i això, es van mostrar participatius i motivats, especialment quan entenien el significat de les activitats i podien autocorregir alguns errors.

Des d’una perspectiva psicopedagògica, considero que aquest tipus d’activitats són molt útils perquè permeten treballar simultàniament diferents processos cognitius implicats en la lectura: atenció, comprensió, memòria, vocabulari i raonament lingüístic. A més, l’ús de textos curts i activitats estructurades facilita l’adaptació a alumnes amb dificultats d’aprenentatge o amb necessitats de reforç educatiu.

Com a reflexió personal, aquesta sessió m’ha ajudat a entendre la importància d’oferir activitats progressives i ajustades al ritme de cada alumne. També he pogut comprovar que el reforç positiu i les explicacions individualitzades augmenten la confiança i la implicació dels infants en les tasques de lectoescriptura.

Objectius de la intervenció:

• Millorar la comprensió lectora.
• Ampliar el vocabulari i la comprensió semàntica.
• Desenvolupar l’atenció i la discriminació visual.
• Afavorir l’autonomia i la confiança en les activitats de lectura.

Evidències:

• Fitxes de comprensió i expressió realitzades pels alumnes.
• Activitats de vocabulari i lectura guiada.
• Observació directa de la participació i les dificultats detectades durant la sessió.

Data: 20/05/2026

Ahir es va realitzar la intervenció psicopedagògica que vaig crear a partir de les necessitats detectades del centre. 
Durant aquesta sessió he dut a terme una intervenció individualitzada amb dos alumnes de 10 anys, centrada en la lectoescriptura i l’educació emocional. L’activitat tenia com a finalitat treballar la identificació i expressió de les emocions, alhora que es reforçaven habilitats de lectura, comprensió i expressió escrita.

A més, la intervenció s’ha desenvolupat mitjançant diferents fitxes adaptades. En primer lloc, els alumnes havien de relacionar situacions quotidianes amb emocions concretes (tristesa, alegria, enfadament, nerviosisme, etc.). Després, havien de completar frases explicant com se sentien en determinades situacions i justificar-ne el motiu. També es va treballar la lectura comprensiva emocional a partir d’un petit text sobre una nena que se sentia trista perquè alguns companys es reien d’ella, fet que va permetre reflexionar sobre l’empatia i les relacions socials. Per últim, els alumnes van representar gràficament les emocions a través de dibuixos de cares i expressions facials.

Respecte els resultats observats, es van apreciar diferències entre els dos alumnes. Un dels infants mostrava més facilitat per identificar les emocions bàsiques i expressar verbalment els seus sentiments, mentre que l’altre necessitava més suport i preguntes guiades per desenvolupar les respostes. Tot i això, tots dos van participar activament i van aconseguir completar les activitats amb ajuda parcial.

A nivell psicopedagògic, considero que aquesta intervenció ha estat positiva perquè ha permès integrar aspectes emocionals dins del procés d’aprenentatge de la lectoescriptura. El treball emocional afavoreix la comunicació, la consciència emocional i l’autoexpressió, especialment en alumnes que poden presentar dificultats per verbalitzar el que senten. A més, l’ús de materials visuals i situacions properes al seu context quotidià ha facilitat la comprensió i la implicació en la tasca.

Com a reflexió personal, aquesta experiència m’ha ajudat a entendre la importància de crear espais segurs on els infants puguin expressar-se lliurement. També he observat que l’acompanyament emocional és essencial per afavorir l’aprenentatge i el benestar dels alumnes. Durant la intervenció vaig intentar adaptar el llenguatge i el ritme a les necessitats de cada infant, oferint reforç positiu i suport individualitzat en aquells moments en què mostraven inseguretat o dificultat per expressar-se.

Objectius de la intervenció:

• Identificar i reconèixer emocions bàsiques.
• Millorar la comprensió lectora i l’expressió escrita.
• Afavorir la comunicació emocional i l’empatia.
• Potenciar la participació activa i la confiança personal.

Evidències:

• Fitxes completes dels dos alumnes.
• Produccions escrites i dibuixos emocionals.
• Observació directa de les respostes i actitud durant la intervenció

Al llarg de les sessions s’han continuat treballant diferents activitats relacionades amb la consciència fonològica, la lògica i la lectoescriptura mitjançant recursos manipulatius i dinàmiques més lúdiques.

En algunes activitats s’han utilitzat jocs de cartes i dinàmiques grupals per potenciar l’atenció, la participació i el raonament dels infants. Aquest tipus d’activitats han afavorit la interacció entre iguals i la motivació durant les sessions, generant un ambient més participatiu i distès.

També s’han realitzat activitats de classificació visual i associació d’imatges, treballant la discriminació visual, el vocabulari i la consciència semàntica. Aquestes activitats manipulatives han ajudat a mantenir l’atenció i adaptar els continguts als diferents ritmes d’aprenentatge dels infants.

Paral·lelament, també s’han treballat activitats de raonament i lògica a través de fitxes visuals i exercicis de resolució de problemes, observant especialment les estratègies que utilitzaven els infants per arribar a la solució i la seva tolerància davant la dificultat o l’error.

A més, durant aquestes sessions s’ha continuat mantenint coordinació amb la tutora i les companyes del centre per comentar l’evolució observada i adaptar algunes activitats segons les necessitats detectades en cada infant.

Avaluació i observacions personals

Les activitats manipulatives i lúdiques han afavorit una major implicació dels infants, especialment en aquells casos on inicialment es mostrava més desmotivació o inseguretat davant les tasques acadèmiques.

He pogut observar que el treball grupal també facilita la participació i genera situacions d’ajuda entre iguals, fet que contribueix positivament a la confiança i autoestima dels infants.

A nivell personal, aquestes sessions m’han permès reflexionar sobre la importància de plantejar activitats variades i significatives, adaptades a les necessitats individuals, per afavorir un aprenentatge més motivador i funcional.

Objectiu:

Iniciar la implementació del projecte d’intervenció psicopedagògica i observar les necessitats específiques dels infants en relació amb la lectoescriptura i la regulació emocional.

Descripció del treball realizat: 

Al llarg d’aquestes setmanes s’han anat realitzant diferents aspectes relacionats amb la lectoescriptura i els processos previs de l’aprenentatge. Principalment, s’ha aprofundit en la consciència fonològica, la identificació de sons i síl·labes, la lectura de paraules senzilles i petites activitats d’escriptura guiada (tot adaptat a cada nivell).

A més, també s’han incorporat activitats més manipulatives i lúdiques per afavorir la motivació i la participació activa dels nens i nenes. Paral·lelament, s’ha observat la resposta emocional dels infants davant les tasques, especialment en situacions d’error, frustració o inseguretat.

Durant aquest període també s’ha mantingut comunicació i coordinació amb els tutors, la psicopedagoga i les companyes del centre amb l’objectiu de compartir observacions i poder implementar adequadament la detecció de necessitats realitzada prèviament. Aquest intercanvi d’informació ha permès ajustar millor les activitats i tenir una visió més global de les dificultats i potencialitats de cada infant.

Avaluació i observacions personals:

Aquestes primeres sessions m’han permès entendre millor la importància d’una intervenció individualitzada i adaptada als diferents ritmes d’aprenentatge. A més, he pogut observar que molts infants necessiten suport acadèmic i emocional.

Considero que la coordinació amb els professionals del centre està sent fonamental per orientar correctament la intervenció i prendre decisions ajustades a les necessitats detectades. També he comprovat que les activitats lúdiques i participatives afavoreixen un ambient més relaxat i motivador dins les sessions.

a partir del repte anterior, s’ha començat a dissenyar una proposta d’intervenció psicopedagògica centrada principalment en la millora de la lectoescriptura, incorporant el treball de la regulació emocional com a element complementari però necessari.

El projecte s’adreça a infants d’educació primària que presenten dificultats en el procés d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, i es durà a terme en el mateix context del centre psicopedagògic, aprofitant el treball en grups reduïts, que facilita una atenció més individualitzada i ajustada als diferents ritmes d’aprenentatge.

Pel que fa a l’organització, la intervenció es planteja en tres fases. En primer lloc, una fase inicial d’avaluació, que permetrà conèixer el punt de partida dels infants tant a nivell acadèmic com emocional. Aquesta fase és important per poder adaptar les activitats a les seves necessitats reals.

En segon lloc, es desenvoluparà la fase d’intervenció, on es treballaran aspectes bàsics de la lectoescriptura com la consciència fonològica, la lectura de paraules i l’escriptura guiada. Paral·lelament, s’incorporaran estratègies de regulació emocional, com la identificació d’emocions, el reforç positiu i la gestió de la frustració, amb l’objectiu de millorar la seva actitud davant les tasques.

Finalment, es preveu una fase d’avaluació final, que permetrà valorar el progrés dels infants mitjançant instruments com la graella d’observació i la rúbrica. Aquesta avaluació ajudarà a identificar possibles millores i a reflexionar sobre l’eficàcia de la intervenció realitzada.

L’enllaç per poder-ho veure millor al canva és: https://canva.link/p0o94978p964zfp

Durant les primeres setmanes de pràctiques al centre psicopedagògic Teix, he pogut observar de manera directa el funcionament de les sessions i les característiques de l’alumnat atès. A través de l’observació i d’una entrevista semiestructurada amb la psicopedagoga del centre, s’han identificat les principals necessitats presents en el context d’intervenció.

Per començar, una part important dels casos correspon a infants amb dificultats específiques d’aprenentatge, especialment en l’àmbit de la lectoescriptura. Aquestes dificultats afecten no només el rendiment acadèmic, sinó també la manera com els infants afronten les tasques d’aprenentatge. A més, en diverses sessions s’ha pogut observar la presència de frustració, inseguretat o manca de motivació davant activitats de lectura i escriptura.

Aquest fet posa de manifest la importància d’abordar l’aprenentatge des d’una perspectiva global. Tot i que el centre ofereix una atenció individualitzada i adaptada, s’ha detectat la necessitat de sistematitzar el treball emocional dins de les intervencions, integrant-lo de manera més intencional en les activitats d’aprenentatge.

A partir d’aquesta anàlisi, es planteja com a possible línia de millora el disseny d’una intervenció psicopedagògica centrada en la lectoescriptura, incorporant estratègies de regulació emocional de manera transversal. L’objectiu és afavorir no només el desenvolupament de les habilitats acadèmiques, sinó també una actitud més positiva davant l’aprenentatge, incrementant la confiança i la motivació dels infants.

Aquesta proposta es configura com el punt de partida per al desenvolupament del projecte d’intervenció del REPTE 3, el qual es dissenyarà tenint en compte les necessitats detectades i les possibilitats reals d’actuació dins del context de pràctiques.