Data: 20/05/2026

Ahir es va realitzar la intervenció psicopedagògica que vaig crear a partir de les necessitats detectades del centre. 
Durant aquesta sessió he dut a terme una intervenció individualitzada amb dos alumnes de 10 anys, centrada en la lectoescriptura i l’educació emocional. L’activitat tenia com a finalitat treballar la identificació i expressió de les emocions, alhora que es reforçaven habilitats de lectura, comprensió i expressió escrita.

A més, la intervenció s’ha desenvolupat mitjançant diferents fitxes adaptades. En primer lloc, els alumnes havien de relacionar situacions quotidianes amb emocions concretes (tristesa, alegria, enfadament, nerviosisme, etc.). Després, havien de completar frases explicant com se sentien en determinades situacions i justificar-ne el motiu. També es va treballar la lectura comprensiva emocional a partir d’un petit text sobre una nena que se sentia trista perquè alguns companys es reien d’ella, fet que va permetre reflexionar sobre l’empatia i les relacions socials. Per últim, els alumnes van representar gràficament les emocions a través de dibuixos de cares i expressions facials.

Respecte els resultats observats, es van apreciar diferències entre els dos alumnes. Un dels infants mostrava més facilitat per identificar les emocions bàsiques i expressar verbalment els seus sentiments, mentre que l’altre necessitava més suport i preguntes guiades per desenvolupar les respostes. Tot i això, tots dos van participar activament i van aconseguir completar les activitats amb ajuda parcial.

A nivell psicopedagògic, considero que aquesta intervenció ha estat positiva perquè ha permès integrar aspectes emocionals dins del procés d’aprenentatge de la lectoescriptura. El treball emocional afavoreix la comunicació, la consciència emocional i l’autoexpressió, especialment en alumnes que poden presentar dificultats per verbalitzar el que senten. A més, l’ús de materials visuals i situacions properes al seu context quotidià ha facilitat la comprensió i la implicació en la tasca.

Com a reflexió personal, aquesta experiència m’ha ajudat a entendre la importància de crear espais segurs on els infants puguin expressar-se lliurement. També he observat que l’acompanyament emocional és essencial per afavorir l’aprenentatge i el benestar dels alumnes. Durant la intervenció vaig intentar adaptar el llenguatge i el ritme a les necessitats de cada infant, oferint reforç positiu i suport individualitzat en aquells moments en què mostraven inseguretat o dificultat per expressar-se.

Objectius de la intervenció:

• Identificar i reconèixer emocions bàsiques.
• Millorar la comprensió lectora i l’expressió escrita.
• Afavorir la comunicació emocional i l’empatia.
• Potenciar la participació activa i la confiança personal.

Evidències:

• Fitxes completes dels dos alumnes.
• Produccions escrites i dibuixos emocionals.
• Observació directa de les respostes i actitud durant la intervenció

En aquesta fase s’inicia l’anàlisi dels resultats obtinguts a partir de la plataforma digital, accedint al seu contingut i començant el meu procés d’interpretació psicopedagògica de les dades obtingudes en el marc del pla d’intervenció de detecció precoç i orientació educativa.

Objectius

• Analitzar els perfils competencials.
• Detectar indicadors de dificultat o d’altes capacitats.

Descripció

He accedit a la plataforma i he començat a interpretar dades segons cada perfil de forma individual, analitzant les dimensions:

• Factor de Raonament Verbal
• Factor de Raonament Matemàtic
• Factor de Lectura

D’aquesta forma, s’han identificat indicadors de risc educatiu en alguns alumnes, així com possibles indicadors d’altes capacitats o fortaleses, en funció de les estanines obtingues com a resultat de les proves, tenint com a referència el grup normatiu establert per a la plataforma segons l’edat i nivell educatiu.

Avaluació

En aquesta fase cal destacar l’ús de les TIC com a eina essencial. Amb la utilització de la plataforma Hàbilmind i la necessitat de treballar a partir d’un ordinador com a eina d’accés, anàlisi i registre de dades i evidències. Inicialment, he sentit complexitat a l’hora d’interpretar les dades quantitatives, especialment a l’hora de fer una traducció a orientacions educatives. Tot i això, a mesura que vaig fent més anàlisi soc capaç de reconèixer possibles millores en els inicials i poder modificar les meves interpretacions de forma més enriquidora.

Indicadors:

• Temps elevat d’anàlisi i interpretació de dades
• Identificació de casos rellevants

Evidències

• Informes individuals generats per Hàbilmind (documents PDF de cada alumne participant amb els resultats)
• Document de registre elaborat per mi mateixa en format Word, on es recullen:

• Nom i cognom de l’alumne
• Síntesi qualitativa dels resultats per interpretar els perfils
• Breu descripció d’aspectes rellevants a destacar per a l’orientació educativa i possible actuació.

Observacions

També vull destacar que m’he sentit especialment agraïda per la confiança dipositada en mi per part de l’equip del centre a l’hora de participar en la recollida, anàlisi i síntesi de dades psicopedagògiques orientades a la detecció de possibles dificultats d’aprenentatge i altres necessitats educatives. Considero que aquesta oportunitat m’ha permès aproximar-me de manera real i significativa a les funcions pròpies de la intervenció psicopedagògica, assumint progressivament un rol més actiu dins del treball interdisciplinari.

L’ús de TIC és una eina clau en la intervenció psicopedagògica actual, destacant el seu ús en processos de cribratge i anàlisi de dades. Tot i això, és essencial una perspectiva crítica i contextualitzada per transformar les dades quantitatives en qualitatives.

Tal com defensa Ainscow (2006), la detecció precoç ajuda a reduir barreres d’aprenentatge, destacant la importància d’una intervenció inclusiva, preventiva.

Referències bibliogràfiques

Ainscow, M. (2006). Fer inclusiva l’educació: Com s’hauria de conceptualitzar la tasca?. Suports: revista catalana d’educació especial i atenció a la diversitat, 4-10.

Aquesta entrada destaca l’inici de la implementació del pla d’intervenció centrat en la detecció precoç de dificultats d’aprenentatge a partir de dades psicopedagògiques. Fent referència a la fase inicial de coordinació i aplicació dels instruments de cribratge.

Objectius

• Iniciar la implementació del pla d’intervenció.
• Coordinar-se amb l’equip CAEI per establir criteris comuns.
• Assegurar una correcta aplicació del cribratge psicopedagògic.

Descripció del treball realitzat, acords i compromisos

Per començar aquesta fase, s’ha realitzat una reunió inicial amb l’equip CAEI per revisar els objectius del projecte i establir els acords de treball. Fent un simulacre amb la plataforma Habilmind, la qual serà l’eina principal de recollida de dades.

Les proves han estat aplicades en la data prevista seguint els protocols establerts.

El meu rol ha estat el de comprovar, un cop realitzades les proves, que totes estiguessin correctes. S’ha detectat un/a alumne/a que no va acabar la prova, s’ha demanat permís al seu tutor d’aula per a poder-la finalitzar. Un cop solucionat aquest imprevist, s’ha assolit l’objectiu principal, assegurar el 100% de participació i resolució de la prova.

Avaluació

El grau de satisfacció inicial ha estat positiu, he pogut formar part de la solució de l’imprevist sorgit. La coordinació amb l’equip ha estat fluida, i la meva participació valorada, evidenciant una bona base de treball col·laboratiu.

Indicadors:

• 100% alumnat participant
• Compliment del calendari previst

Evidències

• Registre d’aplicació de proves Habilmind

Observacions personals

Fent referència al punt de vista teòric, aquesta fase confirma el model col·laboratiu de Monereo (2003), tenint com a eina essencial la presa de decisions compartida, aspecte que potencia la resolució de possibles problemes, i l’acompanyament entre els professionals que en formen part d’aquest procés.

Referències bibliogràfiques

Monereo, C. (2003). Models d’orientació educativa i intervenció psicoeducativa. Barcelona: Editorial UOC.