1-Multipliquem

Malgrat que les multiplicacions no estaven planificades a la intervenció, la necessitat de practicar-le per la proximitat d’un examen on apareixen, fa que destinem una sessió a practicar-les.

2-Objectius

-Consolidar les seriacions i vincular-les a les taules de multiplicar.
-Memoritzar taules de multiplicar.
-Adquirir estratègies per obtenir resultats a les taules de multiplicar.

3-Descripció de l’activitat

Es comença consolidant les seriacions sumatòries que s’han fet al llarg de la intervenció del 1 al 6 (pràctica de taules de l’1 al 6). A continuació, es memoritzen les taules de l’1 al 6 i es reciten en veu alta. Es repeteix el procediment de forma mecànica. Seguidament, s’utilitzen estratègies d’anclatge d’alguns resultats, per tal de poder extreure’n d’altres que no es tinguin memoritzats. A continuació, es treballen la taula del 7 i del 8.
Finalment, aprofitant els últims 10 minuts de la sessió, es juga a un joc per practicar les taules de multiplicar.

Al llarg de la sessió es donen les següents estratègies: l’ordre de la múltiplicació no afecte el resultat, els resultats de la taula del 5 sempre acaben en 5 i en 0, la taula del 9 és el nombre per 10 menys el nombre.

4-Avaluació

S’observen dificultats notables per memoritzar les taules de multiplicar, però l’usuari ja partia amb coneixements sobre la taula del 2, del 5 i del 10. La memorització, però, obté resultats i s’observa aprenentatge en la taula del 3, 4, 5 i 6, que amb l’ajuda de les seriacions i de posicions d’anclatge, pot completar correctament. Per la taula del 7 i del 8 s’observen moltes més dificultats. Molt sovint, el mètode per arribar al resulat és anar a l’última multiplicació de la taula que coneix i anar pujant fins arribar al resultat. Si bé al començament ha de fer l’escalada sumant, al final ja ho pot fer de memòria, pel que fent aquest procés va consolidant la taula.

5-Reflexió personal
S’han aplicat els principis de Fuchs et al (2021), Gersten et al (2009); Ophius (2023), i d’igual manera que amb la intervenció proposada, l’usuari podrà aprendre les taules de multiplicar a partir de la pràctica.

6-Observacions personals

Al llarg de la sessió s’ha mantingut un tó distés, divertit, però a la vegada seriós i enfocat a assolir els objectius d’estudi que ha generat una dinàmica de treball molt positiva que s’ha traslladat a sessions com aquesta, on els objectius no eren els inicialment plantejats.

7-Evidències

1-Algoritme de la suma

2-Objectius
-Consolidar l’algoritme tradicional de la suma portant.
-Organitzar correctament l’espai de la suma i fer una bona presentació.
-Consolidar l’ús de les autoinstruccions per instaurar una rutina de ressolució.
-Guanyar rapidesa i seguretat en l’execució de la suma portant.

3-Descripció de l’activitat
La primera part de la sessió consisteix en incidir i practicar sobre la importància d’organitzar bé la suma sobre el paper. Primerament, es demana a l’usuari que escrigui 3 sumes i les fagi. La realització d’aquestes 3 sumes permeten evidenciar les mancances en la presentació i organització de la suma (organitzar bé l ‘espai, escriure els nombres de forma llegible, col·locar correctament les unitats amb unitats, les desenes amb desenes, etc… ), el paper clau que hi juga aquest aspecte en la ressolució de problemes, així com la poca fermesa sobre el procés de resolució que posseix l’usuari. A partir d’aquí, doncs, s’incideix en la importància de fer una bona presentació i d’organitzar correctament la suma. L’usuari practica aquest aspecte copiant 10 sumes que després haurà de resoldre. Seguidament es treballa la resolució de les sumes incidint en els passos mentals (càlculs i resultats) i físics (seguiment visual dels passos de la suma amb ajuda del llapis i escriptura de resultats) que cal seguir en l’algoritme tradicional. Un d’aquests passos, de gran importància, és el de revisar el resultat, pel que s’incideix en el fet de revisar com a rutina de resolució de problemes.

4-Avaluació

Es nota que se li presenta una tipologia d’exercici on el fracàs està molt present, ja que la seva actitud de treball és més defensiva i reticent. Tot i així, la demostració vivencial de que ha de presentar i organitzar bé les sumes, el convenç i s’esforça per copiar correctament les 10 sumes. Demostra que coneix l’algoritme però mostra dificultats a l’aplicar-lo i, en aquest sentit, les autoinstruccions i l’ajuda de guia del llapis, l’ajuden a pausar l’execució, millorant-ne el resultat. Cal que segueixi practicant per automatitzar tant la ressolució de la suma a partir de l’algoritme, com la redacció de la suma.

5-Reflexió personal
Tal i com indiquen Fuchs et al (2021), Gersten et al (2009); Ophius (2023), ara considero que cal practicar l’habilitat treballada per tal d’assentar i automatitzar les les bases que s’han treballat.

6-Observacions personals

És necessari seguint practicant tots els aspectes treballats. Caldrà constància, però l’usuari ha demostrat que té capacitat d’aprenentage en aquest aspecte.

7-Evidències

1-Restem!

2-Objectius

-Consolidar la resta utilitzant material manipulatiu, com les regletes, per afavorir la comprensió del significat de l’operació.
-Treballar restes senzilles dins de la desena i amb salts de desena, aplicant totes les estratègies treballades fins al moment (descomposició numèrica, seriacions i dobles) per evitar el comptatge d’un en un.
-Consolidar el càlcul mental de restes amb nombres de dues xifres i desenes completes, utilitzant l’estratègia dels salts enrere de 10 per reforçar el valor posicional.

3-Descripció de l’activitat

De la mateixa manera que a la primera sessió de la intervenció, es fa un petit entrenament de restes amb regletes. Un cop assolida la dinàmica, se segueixen utilitzant les regletes per facilitar visualment el càlcul de restes que fan salt de desena.

4-Avaluació

La consolidació que s’ha realitzat en les tres sessions anteriors sobre les sumes permet a l’usuari resoldre les restes de forma més ràpida, ja que ja té mecanitzats alguns processos. Tot i així, s’observen més dificultats que amb les sumes. Ens detenim una estona a fer restes que baixin de desena, per practicar la descomposició i generar patrons i estratègies memorístiques. Al començament, l’encert no és gaire elevat, però a mesura que va veient els patrons, millora. Altre cop, agraeix els exercicis de seriacions cap enrere o de meitats, ja que obté bons resultats i li permeten memoritzar patrons. Finalment, assoleix correctament els salts enrere de 10 i s’anima a fer salts enrere a nivell de seriació de 4 en 4 i de 5 en 5, demostrant que vol aprendre i practicar.

5-Reflexió personal

Aquesta sessió em serveix per confirmar la reflexió de la sessió anterior. S’ha conjugat un bon estat emocional i d’autoconcepte de l’usuari  (actitud envers l’aprenentatge, motivació, tolerància a la frustració i atribució d’èxit ajustada a la realitat) amb la pràctica constant d’una habilitat mitjançant els fonaments de Fuchs et al. (2021), Gersten et al. (2009) i Ophuis-Cox et al. (2023). Cal modular constantment la dificultat de les operacions proposades per gestionar la frustració i la motivació, aspecte que fonamenten Gràcia et al. (2016).

6-Observacions personals

L’habilitat de càlcul de l’usuari segueix sense ser l’adequada per al seu curs, però estic molt content amb la dinàmica d’intervenció (relació amb l’usuari, ritme de treball i ambient) i amb els resultats obtinguts.

7-Evidències

1-Consolidem sumes en que els dos sumands superen la desena

2-Objectius
-Consolidar l’ús de les regletes com suport manipulatiu en qualsevol suma.
– Consolidar sumes d’un nombre de dues xifres amb desenes complertes.
-Resoldre sumes en què els dos sumands superen la desena, aplicant l’estratègia de descompondre els nombres en desenes i unitats per facilitar el càlcul mental i reforçar la comprensió del valor posicional.
-Afavorir que l’alumne verbalitzi com ha pensat l’operació.

3-Descripció de l’activitat

S’inicia amb un entrenament combinant tots els exercicis realitzats en les dues sessions anteriors. A contunació, es fa un petit entrenament amb sumes d’un nombre de dues xifres amb desenes complertes. Un cop consolidada la dinàmica, s’utilitzen les regletes com suport visual per exercicitar el càlcul de sumes on els dos sumands superen la desena (evidència), aplicant l’estratègia de descompondre els nombres en desenes i unitats. Finalment, es repeteix l’exerici sense les regletes, facilitant-li un espai a l’usuari per a que pugui realitzar el càlcul i pugui explicar el seu procés mental.

4-Avaluació
L’usuari ha entés ràpidament la dinàmica sumatòria de nombres de dues xifres amb desenes complertes. Després, l’ús de regletes ha permés que l’usuari pugui “veure” les sumes, però, en el global de la sessió, ha sigut simbòlic, ja que ha entés la dinàmica amb facilitat. L’usuari ha mostrat lentitud a l’hora de fer operacions mentals de dues xifres sense portar, però les realitzar correctament mostrant satisfacció i un aprenentatge. Pel que fa a sumes portant, mostra moltes més dificultats, però verbalitza el procés i és correcte. L’usuari sap que està seguint el camí correcte i que cal practicar.

5-Reflexió personal
Fins ara, els fonaments teòrics de Fuchs et al (2021), Gersten et al (2009); Ophius (2023) estan donant bon resultat. A més. l’usuari ha entrat en una dinàmica positiva, entenent que l’aprenentatge és un procés on l’error existeix i en forma part, pel que ha augmentat la tolerància a la frustració ( hi ha un nombre molt més elevat d’èxit).

6-Observacions personals
Molt content amb els resulats obtinguts fins ara. Ha anat molt bé anar als inicis per assentar unes bases de càlcul mental bàsiques. L’usuari també ha entès els beneficis i la necessitat de fer aquest recomençament que proposava la intervenció.

Referències:
Fuchs, L. S., Newman-Gonchar, R., Schumacher, R., Dougherty, B., Bucka, N., Karp, K. S., Woodward, J., Clarke, B., Jordan, N. C., Gersten, R., Jayanthi, M., Keating, B., & Morgan, S. (2021). Assisting students struggling with mathematics: Intervention in the elementary grades (WWC 2021006). U.S. Department of Education, Institute of Education Sciences, National Center for Education Evaluation and Regional Assistance.
Gersten, R., Beckmann, S., Clarke, B., Foegen, A., Marsh, L., Star, J. R., & Witzel, B. (2009). Assisting students struggling with mathematics: Response to Intervention (RtI) for elementary and middle schools (NCEE 2009-4060). National Center for Education Evaluation and Regional Assistance, Institute of Education Sciences, U.S. Department of Education.
Ophuis-Cox, F. H. A., Catrysse, L., & Camp, G. (2023). The effect of retrieval practice on fluently retrieving multiplication facts in an authentic elementary school setting. Applied Cognitive Psychology, 37(6), 1463–1469. doi: 10.1002/acp.4141

7-Evidències

1-Consolidem sumes senzilles amb salt de desena.

2-Objectius
-Consolidar l’aprenentatge de la sessió anterior.
-Consolidar les seriacions de 2 en 2, de 3 en 3, 4 en 4, 5 en 5.
-Consolidar la suma de dobles.
-Resoldre sumes senzilles que superen la desena, aplicant estratègies de descomposició numèrica i completant fins a 10 per afavorir un càlcul mental més àgil i comprensiu.
-Afavorir que l’alumne verbalitzi com ha pensat l’operació.

3-Descripció de l’activitat

Es comença recuperant algunes descomposicions de la sessió anterior amb regletes: formar el 10, el 12, el 15 o el 20 de diverses maneres. Després, es realitza un entrenament per treballar les diferents seriacions tant amb la plantilla del 100 (evidència 1), com oralment sense l’ajuda visual. D’igual manera, es fa un entrenament dels dobles. A continuació, es realitza un entrenament de sumes on el resultat de la suma supera la desena, aplicant l’estratègia de descompondre el sumand més petit fins a arribar a 10 i afegir la resta per obtenir el resultat final. Al final de la sessió es realitza una prova oral de sumes i restes fins el 100.
Al llarg de la sessió i de forma constant, es realitza una combinació de treball manipulatiu i càlcul mental sense suport, per anar avaluant el progrés i la consolidació de les sumes senzilles.

4-Avaluació
Les regletes han sigut un bon suport per realitzar la descomposició numèrica en sumes on el resultat de la suma supera la desena. Al començament, l’usuari ha mostrat una mica de dificultat, però, tot i que inverteix molt temps, aplica correctament l’estratègia de descompondre el sumand més petit fins a arribar a 10 i afegir la resta per obtenir el resultat final. Abans, s’havia d’ajudar dels dits o feia el comptatge mentalment. S’ha mostrat motivat i a mode de joc, hem combinat les seriacons amb ajuda visual, amb seriacions sense ajuda, entrenament dels dobles i sumes de càlcul mental fins el 20. El mateix usuari es proposava reptes i gaudia del seu procés d’aprenentatge i dels èxits assolits. S’ha observat un augment general en la seguretat de l’usuari a l’hora de respondre així com en la ràpidesa en les respostes.

5-Reflexió personal
Tal i com es comentava a l’entrada anterior, la repetició funciona ( Fuchs et al (2021), Gersten et al (2009); Ophius (2023). En 40 minuts d’intervenció que portem, hs’observewn millores notables en el càlcul. Com a director i avaluador de l’activitat, però, cal controlar la tipologia d’exercicis, la freqüència i la dificultat per evitar sobrecàrregues cognitives i situacions de frustració o desmotivació; fomentant, precissament, el contrari; la motivació i una millora en l’autoconcepció.

6-Observacions personals

Els beneficis observats en els 40 minuts de intervenció que s’han realitzat son molt positius i notables. Guanyo confiança en la implementació que estic duent a terme.

Referències:
Fuchs, L. S., Newman-Gonchar, R., Schumacher, R., Dougherty, B., Bucka, N., Karp, K. S., Woodward, J., Clarke, B., Jordan, N. C., Gersten, R., Jayanthi, M., Keating, B., & Morgan, S. (2021). Assisting students struggling with mathematics: Intervention in the elementary grades (WWC 2021006). U.S. Department of Education, Institute of Education Sciences, National Center for Education Evaluation and Regional Assistance.
Gersten, R., Beckmann, S., Clarke, B., Foegen, A., Marsh, L., Star, J. R., & Witzel, B. (2009). Assisting students struggling with mathematics: Response to Intervention (RtI) for elementary and middle schools (NCEE 2009-4060). National Center for Education Evaluation and Regional Assistance, Institute of Education Sciences, U.S. Department of Education.
Ophuis-Cox, F. H. A., Catrysse, L., & Camp, G. (2023). The effect of retrieval practice on fluently retrieving multiplication facts in an authentic elementary school setting. Applied Cognitive Psychology, 37(6), 1463–1469. doi: 10.1002/acp.4141

7-Evidències

Hola, companyes!

Us comparteixo el registre sistemàtic i ordenat que he anat realitzant sobre la intervenció psicopedagògica al llarg de les pràctiques. En el document adjunt a aquesta entrada, s’indica la tipologia d’usuari sobre el qual es fa la intervenció i els objectius generals d’aquesta. A continuació, exposo la primera sessió de les 6 que penjaré. Tal com explico en el document adjunt, les sessions són de 20 minuts.

1-Introduïm la descomposicó numèrica amb regletes

2-Objetius

• Introduir l’ús de les regletes i comprendre’n la lògica.
• Consolidar la descomposició numèrica del 0 al 10.
• Practicar sumes i restes senzilles amb regletes.
• Afavorir que l’alumne verbalitzi com ha pensat l’operació.

3-Descripció de l’activitat

Es fa un entrenament d’associació de cada regleta amb el seu valor numèric, a partir de l’associació de les unitats amb els nombres corresponents de l’1 al 10 i de l’aprenentatge memorístic dels colors i les mides. A continuació, es realitza la construcció de nombres del 0 al 100 amb regletes per treballar les desenes. Un cop assolida la correspondència i la construcció general dels nombres, es realitzen sumes senzilles amb les regletes per obtenir qualsevol nombre entre el 2 i el 10. De la mateixa manera, es pregunta: “De quina forma pots fer el 8?”, etc. L’usuari ha de col·locar les regletes, comptar el total i explicar la descomposició. Constantment, es combina el treball manipulatiu amb regletes i el càlcul mental sense suport, per anar avaluant el progrés i la consolidació de les sumes senzilles.

4-Avaluació

L’usuari respon correctament i amb bona actitud a la intervenció. Troba senzilla la introducció a les regletes i descobreix la utilitat d’aquestes per descompondre els nombres. Si bé és cert que coneix els resultats de la majoria de combinacions sumatòries amb resultat 10 o inferior, s’observa una millora en el càlcul mental, ja que a l’inici de la sessió apareixien alguns errors que, al final, desapareixen.

5-Reflexió personal

En aquesta sessió ens hem detingut a entendre les regletes per consolidar la descomposició numèrica. Tenint en compte l’objectiu general de la intervenció directa amb l’usuari (millorar el càlcul mental), en les sessions següents es realitzarà un entrenament per afavorir la fluïdesa i l’automatització del càlcul. Així doncs, a partir de l’evidència d’èxit que aporten els models de Fuchs et al. (2021), Gersten et al. (2009) i Ophuis-Cox et al. (2023), en les sessions següents es realitzarà un entrenament basat en la memorització, la repetició i l’automatització de processos mentals.

6-Observacions personals

A partir de la meva experiència i tenint en compte autors com Carbonneau et al. (2013), considero que les regletes són un bon sistema per aprendre la descomposició numèrica.

7-Referències: 

-Carbonneau, K. J., Marley, S. C., & Selig, J. P. (2013). A meta-analysis of the efficacy of teaching mathematics with concrete manipulatives. Journal of Educational Psychology, 105(2), 380–400. 

Fuchs, L. S., Newman-Gonchar, R., Schumacher, R., Dougherty, B., Bucka, N., Karp, K. S., Woodward, J., Clarke, B., Jordan, N. C., Gersten, R., Jayanthi, M., Keating, B., & Morgan, S. (2021). Assisting students struggling with mathematics: Intervention in the elementary grades (WWC 2021006). U.S. Department of Education, Institute of Education Sciences, National Center for Education Evaluation and Regional Assistance.

Gersten, R., Beckmann, S., Clarke, B., Foegen, A., Marsh, L., Star, J. R., & Witzel, B. (2009). Assisting students struggling with mathematics: Response to Intervention (RtI) for elementary and middle schools (NCEE 2009-4060). National Center for Education Evaluation and Regional Assistance, Institute of Education Sciences, U.S. Department of Education.

Ophuis-Cox, F. H. A., Catrysse, L., & Camp, G. (2023). The effect of retrieval practice on fluently retrieving multiplication facts in an authentic elementary school setting. Applied Cognitive Psychology, 37(6), 1463–1469. doi: 10.1002/acp.4141

8-Evidències

2/06/2026

Al llarg de les diferents sessions he tingut l’oportunitat de participar en activitats relacionades amb la lectoescriptura, la comprensió lectora, el vocabulari i l’educació emocional, adaptant les propostes a les necessitats específiques dels alumnes.

L’experiència m’ha permès comprendre la importància de realitzar una intervenció individualitzada, tenint en compte tant les dificultats acadèmiques com els aspectes emocionals que influeixen en l’aprenentatge. He pogut observar que la motivació, la confiança i el benestar emocional tenen un paper fonamental en el progrés dels infants, i que l’acompanyament proper afavoreix una participació més activa i significativa.

Durant la intervenció he desenvolupat habilitats relacionades amb l’observació sistemàtica, l’adaptació de materials, la comunicació amb l’alumnat i la planificació d’activitats ajustades a les seves necessitats. També he après a valorar la importància de la flexibilitat metodològica, ja que en moltes ocasions ha estat necessari modificar estratègies o oferir ajudes addicionals per facilitar la comprensió i l’èxit de les tasques.

Un dels aspectes més enriquidors ha estat comprovar com els alumnes anaven guanyant confiança progressivament. Especialment en les activitats emocionals, he observat una major predisposició a expressar sentiments i a identificar emocions pròpies i dels altres. Aquest fet reforça la necessitat d’incorporar l’educació emocional dins de les intervencions educatives com a element essencial per al desenvolupament integral dels infants.

Com a futura professional de la psicopedagogia, considero que aquesta experiència ha contribuït significativament al meu creixement personal i professional. He pogut posar en pràctica coneixements adquirits durant el màster i, al mateix temps, prendre consciència de la complexitat de la intervenció educativa en contextos reals.

Per concloure, valoro molt positivament el desenvolupament d’aquestes pràctiques, ja que m’han permès consolidar competències professionals, reflexionar sobre la meva actuació i comprendre millor el paper del psicopedagog com a figura d’acompanyament, orientació i suport als processos d’aprenentatge i desenvolupament dels alumnes.

Evidències:

• Materials i fitxes utilitzades durant la intervenció.
• Registres d’observació realitzats al llarg de les sessions.
• Produccions dels alumnes i resultats obtinguts durant el procés.
• Reflexions personals derivades de la pràctica professional.

data 2 juny 2026

Si mire enrere i pense en totes les experiències viscudes durant aquest pràcticum, hi ha un fil conductor que les travessa totes: la importància de les relacions. Les activitats desenvolupades amb l’alumnat, les converses compartides, els espais de tutoria i el treball amb altres professionals m’han permés continuar reflexionant sobre una idea que considere fonamental: educar també és acompanyar.

Les activitats desenvolupades amb l’alumnat han evidenciat que, quan es generen espais per parlar, escoltar i compartir experiències, apareixen inquietuds, necessitats i reflexions que difícilment afloren en altres contextos més acadèmics. Més enllà dels instruments utilitzats o de les dinàmiques realitzades, el més valuós ha estat comprovar la disposició de l’alumnat a participar quan sent que la seua veu és escoltada i tinguda en compte.

També he confirmat que l’educació emocional no és una activitat puntual ni una intervenció aïllada. És una manera d’estar presents, de relacionar-nos i d’acompanyar les persones en el seu procés de creixement. Les sessions implementades m’han permés observar que, sovint, allò que sembla una simple conversa pot convertir-se en una oportunitat perquè l’alumnat prenga consciència de les seues emocions, de les seues dificultats i també dels seus recursos personals.

Per això, si haguera de resumir aquest pràcticum en una idea, seria aquesta: les relacions continuen sent el punt de partida de qualsevol intervenció educativa significativa. Els continguts, les activitats i les propostes metodològiques són importants, però és el vincle el que dona sentit a tot allò que passa dins de l’aula.

A mesura que s’apropa el final del període de pràctiques, el projecte entra en una fase de tancament i consolidació dels aprenentatges realitzats durant aquests mesos. En relació amb la proposta d’intervenció desenvolupada, ja s’ha completat la fase de recollida i anàlisi de dades dels qüestionaris administrats al professorat. Els resultats obtinguts han permès identificar diferents necessitats formatives vinculades a l’acompanyament del dol i a la pedagogia de la mort en els contextos educatius.

A partir d’aquesta informació, s’ha iniciat el disseny de les píndoles formatives que formaran part del recurs digital previst, organitzades en diferents mòduls que responen als temes que han generat més interès i demanda entre els docents participants. Malgrat tot, es preveu que caldrà realitzar-ho de cara a una futura intervenció ja que no dóna temps de pilotar-ho com cal amb els pocs dies que queden.

Paral·lelament, aquests darrers dies també estan servint per fer balanç de l’experiència viscuda al centre i dels aprenentatges adquirits tant en les observacions dins l’aula com en les sessions de seguiment psicopedagògic, coordinacions i reunions amb diferents professionals.

Objectius

• Finalitzar l’anàlisi de les dades recollides.
• Dissenyar els continguts del recurs formatiu a partir de les necessitats detectades.
• Reflexionar sobre els aprenentatges adquirits durant el pràcticum.
• Valorar la contribució de la psicopedagogia al benestar i desenvolupament integral de l’alumnat.

L’anàlisi dels qüestionaris confirma una tendència que apareix de manera recurrent en la literatura sobre pedagogia de la mort. Tot i que la majoria dels docents participants consideren important abordar el dol dins els contextos educatius, una part significativa manifesta sentir-se poc preparada per fer-ho i assenyala la necessitat de disposar de més formació específica, recursos pràctics i orientacions per afrontar aquestes situacions. Aquests resultats són coherents amb estudis que evidencien que la mort continua sent un tema poc present en la formació inicial i permanent del professorat, malgrat la seva rellevància educativa (Herrán i Cortina, 2006; Colomo et al., 2021).

En base de les necessitats detectades, s’han definit diferents mòduls formatius que abordaran aspectes com la comprensió del procés de dol, el paper del docent en l’acompanyament emocional, la comunicació davant situacions de pèrdua o la incorporació de la pedagogia de la mort a l’acció educativa quotidiana. Aquest procés m’ha permès comprendre la importància de fonamentar qualsevol proposta d’intervenció en necessitats reals identificades pels destinataris i no únicament en percepcions personals o intuïcions professionals.

D’altra banda, més enllà del projecte concret, una de les conclusions més rellevants que extrec d’aquest pràcticum és la necessitat d’entendre l’educació des d’una perspectiva integral. Al llarg d’aquests mesos he pogut observar com conflictes entre iguals, dificultats familiars, problemes emocionals, processos de dol o situacions de vulnerabilitat tenen una incidència directa sobre l’aprenentatge i el benestar de l’alumnat. A partir d’aquesta idea, connecto amb la concepció sistèmica de la intervenció psicopedagògica, que defensa la necessitat de considerar les dimensions personals, familiars, socials i escolars de manera interrelacionada (Mauri et al., 2004).

Així mateix, l’experiència m’ha permès valorar la importància de les funcions d’orientació, assessorament i acompanyament desenvolupades pels professionals de la psicopedagogia. Tal com assenyalen Monereo i Solé (1996), la intervenció psicopedagògica no es limita a la resolució de dificultats puntuals, sinó que implica generar condicions que afavoreixin el desenvolupament global de les persones i la millora dels contextos educatius. En aquest sentit, considero que moltes de les situacions observades durant les pràctiques reforcen la necessitat de continuar potenciant espais de suport emocional i orientació dins dels centres educatius.

Descripció de l’activitat

Durant el període de pràctiques vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una reunió de coordinació entre el centre educatiu i professionals del CRETDIC (Centre de Recursos Educatius per a Alumnes amb Trastorns del Desenvolupament i de la Conducta). La reunió es va centrar en l’anàlisi d’un cas complex d’un alumne de 3r d’ESO amb diagnòstic de dislèxia que presentava conductes disruptives persistents dins l’aula.

Segons es va exposar durant la sessió, el centre ja havia implementat diverses actuacions prèvies, com reunions amb la família, mesures de seguiment tutorial i estratègies orientades a establir límits i millorar la conducta. Tot i aquests esforços, les dificultats continuaven presents i afectaven tant el procés d’aprenentatge del mateix alumne com el desenvolupament normal de les classes.

La reunió, d’una durada aproximada de dues hores, va reunir la tutora de l’estudiant, psicopedagoga del centre i la professional del CRETDIC amb l’objectiu d’analitzar el cas i explorar possibles línies de comprensió i intervenció.

Objectius

• Conèixer el funcionament i les funcions del CRETDIC.
• Observar estratègies d’anàlisi de conductes disruptives en contextos educatius.
• Reflexionar sobre diferents models d’intervenció psicopedagògica.
• Analitzar les potencialitats i limitacions del treball en xarxa.

Aquesta experiència va ser especialment enriquidora perquè em va permetre observar una forma d’abordatge diferent de la que habitualment es desenvolupa dins dels centres educatius. Mentre que moltes intervencions escolars acostumen a centrar-se en les conductes observables i en la cerca de solucions immediates, el CRETDIC va adoptar una mirada orientada a comprendre què podia haver darrere de la conducta de l’alumne.

Al llarg de la reunió es van explorar possibles factors emocionals, relacionals i personals que podrien estar influint en el comportament observat. Es va reflexionar sobre la manera com l’alumne es relacionava amb els límits, la seva dificultat per expressar les seves necessitats de forma clara i la possible funció que podia estar tenint la conducta disruptiva dins del seu context escolar.

Aquest enfocament em va recordar alguns plantejaments propers a les perspectives psicodinàmiques i sistèmiques, que entenen la conducta com una manifestació d’aspectes més profunds i no únicament com un problema disciplinari a corregir. Des d’aquesta mirada, la conducta esdevé una font d’informació que cal interpretar per comprendre millor les necessitats de la persona.

Tanmateix, també vaig poder observar una certa tensió entre aquesta necessitat de comprensió profunda i les demandes immediates del professorat. En finalitzar la reunió,  els membres de l’escola expressaven la sensació que, malgrat haver aprofundit molt en les possibles causes de la situació, continuaven sense disposar d’eines concretes per gestionar les dificultats quotidianes que es produïen a l’aula. A més, aquesta era ja la segona reunió realitzada sobre el mateix cas i la percepció general era que encara no s’havien produït canvis significatius.

La situació descrita em va fer reflexionar sobre la importància i la necessitat de trobar un equilibri entre la comprensió dels problemes i l’acció educativa. Cal tenir en compte que entendre les causes d’una conducta és fonamental per evitar intervencions superficials, però al mateix temps el professorat necessita orientacions pràctiques que l’ajudin a gestionar les situacions mentre aquest procés de comprensió es construeix.

Evidències

Les evidències d’aquesta entrada es basen en l’observació directa de la reunió de coordinació entre el centre educatiu i els professionals del CRETDIC. Per motius de confidencialitat i protecció de dades, no es comparteix cap informació identificativa relativa a l’alumne ni a la seva família.

Avaluació de la intervenció o activitats

La reunió va permetre ampliar la comprensió del cas i generar noves hipòtesis sobre els factors que podrien estar influint en la conducta de l’alumne. També va oferir al professorat un espai de reflexió i anàlisi compartida que sovint resulta difícil de trobar dins del ritme habitual dels centres educatius.

No obstant això, també es va evidenciar la dificultat de traduir aquesta comprensió en estratègies concretes percebudes com a útils i aplicables de manera immediata per part dels docents implicats.

Observacions personals

Una de les principals reflexions que m’emporto d’aquesta experiència és la importància dels serveis especialitzats com el CRETDIC per ajudar els centres a analitzar situacions complexes des d’una mirada més profunda i menys centrada exclusivament en la conducta observable. Tanmateix, vaig sortir de la reunió preguntant-me com es podria potenciar encara més l’impacte d’aquestes intervencions en el dia a dia de les aules.

Personalment, considero que la comprensió profunda dels casos és imprescindible, però que, com he comentat abans,  aquesta hauria d’anar acompanyada d’orientacions pràctiques que ajudin el professorat a sentir-se més segur i competent davant situacions que generen desgast i frustració. Precisament aquesta tensió entre comprendre i intervenir és una de les qüestions que més m’ha fet reflexionar durant les pràctiques i que considero especialment rellevant per a l’exercici de la psicopedagogia.