data 2 juny 2026

Si mire enrere i pense en totes les experiències viscudes durant aquest pràcticum, hi ha un fil conductor que les travessa totes: la importància de les relacions. Les activitats desenvolupades amb l’alumnat, les converses compartides, els espais de tutoria i el treball amb altres professionals m’han permés continuar reflexionant sobre una idea que considere fonamental: educar també és acompanyar.

Les activitats desenvolupades amb l’alumnat han evidenciat que, quan es generen espais per parlar, escoltar i compartir experiències, apareixen inquietuds, necessitats i reflexions que difícilment afloren en altres contextos més acadèmics. Més enllà dels instruments utilitzats o de les dinàmiques realitzades, el més valuós ha estat comprovar la disposició de l’alumnat a participar quan sent que la seua veu és escoltada i tinguda en compte.

També he confirmat que l’educació emocional no és una activitat puntual ni una intervenció aïllada. És una manera d’estar presents, de relacionar-nos i d’acompanyar les persones en el seu procés de creixement. Les sessions implementades m’han permés observar que, sovint, allò que sembla una simple conversa pot convertir-se en una oportunitat perquè l’alumnat prenga consciència de les seues emocions, de les seues dificultats i també dels seus recursos personals.

Per això, si haguera de resumir aquest pràcticum en una idea, seria aquesta: les relacions continuen sent el punt de partida de qualsevol intervenció educativa significativa. Els continguts, les activitats i les propostes metodològiques són importants, però és el vincle el que dona sentit a tot allò que passa dins de l’aula.

data: 1 juny 2026

Una de les experiències més enriquidores d’aquest pràcticum ha estat comprovar la importància del treball conjunt entre professionals. Més enllà de les funcions específiques de cadascú, l’acompanyament a l’alumnat es construeix a partir del diàleg, la coordinació i l’intercanvi de mirades.

Durant aquests mesos he tingut l’oportunitat de compartir reflexions amb la meua tutora de pràctiques, que també exerceix com a orientadora del centre. El fet de compartir una manera similar d’entendre l’educació i l’acompanyament a l’alumnat ha facilitat molt les converses i la construcció de propostes compartides. Quan existeix una visió comuna, resulta més fàcil analitzar les situacions i buscar respostes coherents.

Tanmateix, la realitat dels centres educatius és diversa i no sempre tots els professionals comparteixen la mateixa mirada. Aquesta experiència m’ha ajudat a entendre que la riquesa del treball en xarxa no consisteix a pensar igual, sinó a dialogar, contrastar perspectives i construir acords.

També he pogut observar que la manca de temps continua sent una de les principals dificultats. Sovint, les converses més valuoses no es produeixen en reunions formals, sinó en moments informals del dia a dia, quan compartim inquietuds, dubtes i reflexions.

Aquest pràcticum m’ha reafirmat en una idea: educar és una tasca col·lectiva. Les millors respostes solen nàixer quan les persones que acompanyem l’alumnat compartim temps, escolta i una voluntat comuna de treballar junts.

DATA: 28 maig 2026

El podcast del centre ha sigut l’últim espai del procés d’intervenció i, probablement, també el més imprevisible i espontani de tots. Tot i preparar un guió inicial amb preguntes relacionades amb l’estrés acadèmic, la convivència o la manera d’afrontar moments difícils, la conversa va anar evolucionant d’una manera molt més espontània del que jo havia previst.

Hi havia silencis, bromes, interrupcions i moments que aparentment trencaven el fil de la sessió. En alguns moments sentia la necessitat constant de reconduir la conversa perquè tenia la sensació que “perdia el control” de l’activitat. No obstant això, amb el pas de la sessió vaig començar a entendre que moltes de les reflexions més interessants apareixien precisament quan deixava més espai perquè el grup parlara amb naturalitat.

Observació i avaluació

La sessió m’ha permés observar que, quan desapareix parcialment l’estructura habitual de l’aula, també canvia la manera com l’alumnat participa. Alguns alumnes que habitualment intervenen poc van mostrar-se més còmodes en aquest format més conversacional, mentre que altres reaccionaven amb humor o silencis davant preguntes més personals.

Inicialment aquestes situacions em generaven certa incomoditat, però després vaig entendre que, probablement, darrere de la necessitat constant de dirigir també hi havia una necessitat meua de sentir que controlava el que estava passant.

Reflexió

Aquesta activitat m’ha fet pensar molt sobre la necessitat de control dins de la pràctica educativa. Com a docent, estic acostumada a planificar, dirigir i anticipar constantment què passarà dins de l’aula. Però el podcast m’ha situat en un lloc diferent: un espai on no tot podia estar previst. I, sincerament, això m’ha generat inseguretat. Tot i això, també he descobert que alguns dels moments més significatius apareixien precisament quan la conversa deixava de seguir el guió i jo intervenia menys. Aquesta experiència connecta amb Schön (1992), quan parla del “professional reflexiu” com aquell que aprén també des de la incertesa i de les situacions inesperades que apareixen durant la pràctica.

Personalment, crec que aquesta ha sigut una de les activitats que més m’ha fet créixer durant el pràcticum. No perquè haja sigut perfecta, sinó precisament perquè m’ha obligat a tolerar el dubte, escoltar més i acceptar que, moltes vegades, el més interessant del que passa dins de l’aula no estava previst en cap guió. Probablement, una de les coses més importants que m’emporte d’aquesta sessió és entendre que no sempre és necessari controlar-ho tot perquè una activitat tinga valor educatiu.

data: 27 maig 2026

Durant les pràctiques he pogut observar que la tutoria, especialment en Formació Professional, moltes vegades és percebuda com un espai secundari o poc important. L’alumnat sovint la veu com una “hora lliure” o com un moment allunyat dels continguts que consideren útils per al seu futur professional.

En aquest context, la implementació de sessions d’educació emocional va fer que l’alumnat haguera d’assistir i participar en activitats que inicialment no despertaven massa interés. Tot i això, aquesta experiència m’ha fet reflexionar sobre el valor real que poden tindre aquests espais dins del procés educatiu.

La implementació de les sessions d’educació emocional m’ha fet replantejar completament aquesta mirada. Aquesta experiència m’ha fet entendre que, encara que la tutoria siga un espai que l’alumnat no sempre demana ni valora inicialment, això no significa que no el necessite. Moltes vegades darrere del desinterés hi ha simplement falta de costum d’habitar espais on parar, reflexionar o parlar d’un mateix. I crec que precisament la tutoria ofereix això: un temps diferent dins de la rutina acadèmica, un espai on l’alumnat pot sentir-se escoltat i reconegut més enllà de les notes o del rendiment.

També he comprés que educar no és només transmetre continguts. En etapes com la Formació Professional, on molt d’alumnat conviu amb pressions acadèmiques, personals o laborals, aquests espais d’acompanyament tenen encara més sentit. Potser la tutoria no sempre deixa resultats immediats ni evidències visibles, però moltes vegades és allí on apareixen els aprenentatges més humans i significatius.

Després d’aquesta experiència, considere que la tutoria no hauria d’entendre’s com un espai complementari o secundari dins de l’educació, sinó com una part necessària de l’acompanyament integral de l’alumnat. Perquè, encara que sovint siga un espai poc valorat, també pot acabar convertint-se en un dels pocs moments on l’alumnat té l’oportunitat de parar, escoltar-se i sentir-se escoltat.

data: 26 maig 2026

En aquesta sessió hem treballat a partir de situacions reals relacionades amb l’estrés acadèmic, els conflictes entre iguals i la frustració. L’objectiu no era tant parlar d’emocions de manera abstracta, sinó reflexionar sobre què passa en aquells moments en què les emocions desborden. 

A través de diferents situacions plantejades a l’aula, l’alumnat ha compartit com acostuma a reaccionar davant determinades situacions de pressió o malestar. A mesura que avançava la sessió, han anat apareixent respostes molt diverses: impulsivitat, bloqueig, evasió o dificultat per expressar què senten. 

Més que seguir estrictament l’activitat prevista, la sessió s’ha anat construint a partir del que anava emergint en el grup. 

Objectius 

• Analitzar com es manifesten les dificultats de regulació emocional en situacions quotidianes de tensió.  

• Afavorir la reflexió de l’alumnat sobre la manera com afronta l’estrés, la frustració o el conflicte.  

• Continuar interpretant les dinàmiques del grup des d’una mirada psicopedagògica.  

 Evidències 

• Registre d’observació de les intervencions de l’alumnat.  

• Reflexions individuals i aportacions espontànies.  

• Observació de reaccions davant situacions de tensió o desacord.  

 Observació i avaluació 

La sessió ha evidenciat que gran part de l’alumnat identifica què li passa emocionalment, però té dificultats per gestionar-ho quan les situacions es tornen més intenses. 

També he observat que algunes conductes que habitualment es perceben com a desinterés o mala actitud amaguen, en realitat, dificultats de regulació emocional. 

La participació ha sigut més natural que en sessions anteriors, probablement perquè les situacions treballades connectaven directament amb experiències reals del grup. 

 Reflexió 

Aquesta sessió m’ha fet replantejar moltes situacions que formen part de la quotidianitat de l’aula. Des d’una mirada docent, sovint posem el focus en la conducta final; no obstant això, la mirada psicopedagògica m’està ajudant a entendre que darrere de moltes reaccions hi ha processos emocionals que no sempre són visibles. 

En aquest sentit, coincideix amb el que planteja Rafael Bisquerra quan defensa que la regulació emocional necessita ser treballada de manera progressiva i contextualitzada. 

Més que buscar respostes immediates, aquesta experiència m’està ajudant a escoltar més, interpretar millor i entendre la complexitat emocional que existeix darrere de moltes situacions aparentment quotidianes. 

Cada vegada tinc més la sensació que moltes de les dificultats que apareixen a l’aula no poden entendre’s únicament des de la conducta visible. Aquest procés m’està ajudant a canviar la manera d’interpretar el que passa i a mirar el grup des d’una perspectiva molt més profunda i reflexiva. 

Titol: reflexions compartides

13 maig de 2026 

 Objectius 

• Compartir una primera valoració de la implementació amb els professionals implicats en la intervenció.  

• Analitzar conjuntament les necessitats detectades i la resposta de l’alumnat durant la primera sessió.  

• Reflexionar sobre els ajustos necessaris per continuar la intervenció en un context condicionat per factors externs.  

 Descripció de la sessió 

Després de la primera sessió d’implementació, vaig mantenir un espai de reflexió compartida amb el tutor del grup i l’orientadora del centre per valorar conjuntament el desenvolupament de la intervenció i les primeres observacions recollides. 

La conversa va girar al voltant de diferents aspectes: la resposta de l’alumnat davant les activitats proposades, les dificultats detectades en l’expressió emocional i la necessitat d’ajustar el ritme i l’enfocament de les sessions següents. 

També vam comentar com, en molts casos, certes conductes que habitualment es perceben com a falta d’interés o desmotivació poden estar relacionades amb dificultats emocionals o amb situacions personals que no sempre són visibles dins de l’aula. 

A més, aquesta reflexió coincideix amb un moment de certa interrupció del ritme habitual del centre, ja que la vaga educativa prevista per a la setmana següent condiciona la continuïtat immediata de les pràctiques i obliga a replantejar temporalment l’organització de la intervenció. 

Evidències 

• Reunió de coordinació amb el tutor i l’orientadora.  

• Notes recollides durant la reflexió compartida.  

• Valoració conjunta sobre la resposta del grup.  

 Observació i avaluació 

La reunió ha permés contrastar diferents mirades sobre el grup i confirmar algunes de les impressions observades durant la primera sessió. Tant el tutor com l’orientadora coincideixen enla necessitat de treballar aspectes relacionats amb la regulació emocional i la gestió de situacions d’estrés, especialment en determinats alumnes que mostren dificultats més evidents en moments de frustració o conflicte. Al  mateix temps, també s’ha valorat positivament la predisposició inicial del grup i la importància de continuar construint un espai segur abans d’aprofundir en determinades qüestions emocionals. 

• Explorar el punt de partida de l’alumnat pel que fa a la identificació, expressió i gestió de les emocions.
• Introduir el treball del benestar emocional des d’una primera aproximació pràctica i significativa.
• Afavorir la presa de consciència emocional de l’alumnat en un context segur i respectuós.

• Qüestionari inicial (pretest)
• Activitat de la roda de les emocions
• Observació de la participació i actitud de l’alumnat

En el marc de les sessions de tutoria, es posa en marxa una proposta d’intervenció centrada en el benestar emocional de l’alumnat de Formació Professional. Es tracta d’un grup cohesionat, però en el qual s’observen dificultats puntuals en la regulació emocional, especialment davant situacions d’estrès acadèmic o interpersonal.

A partir de la coordinació i reflexió amb la orientadora del centre, s’ha decidit orientar la intervenció cap al treball de la regulació emocional, ajustant-la a les necessitats reals del grup. La proposta es desenvoluparà al llarg de 3 o 4 sessions de tutoria.

Aquest inici posa de manifest la importància d’adaptar la intervenció al context i de construir-la des del treball col·laboratiu amb el departament d’orientació.

En aquesta entrada presente una infografia que sintetitza una proposta d’intervenció psicopedagògica orientada a millorar el benestar emocional de l’alumnat de Formació Professional.

S’hi mostren de manera visual la necessitat detectada, els objectius, la metodologia i la planificació de la intervenció, així com els instruments utilitzats, destacant el podcast com a proposta final.

Des de la meua experiència com a docent al centre, he observat de manera continuada dificultats relacionades amb el benestar emocional de l’alumnat i la qualitat de les relacions dins de l’aula. 

El període de pràctiques m’ha permés mirar aquesta realitat amb una perspectiva més sistemàtica i psicopedagògica, generant un cert distanciament respecte a la pràctica diària. 

Aquest procés m’ha portat a: 

• reinterpretar situacions quotidianes que sovint es normalitzen 
• entendre que el clima d’aula influeix directament en l’aprenentatge 
• veure la problemàtica com una qüestió relacional i contextual, no només individual 

A partir d’això, la proposta de millora es centra en: 

• treballar les competències emocionals
• afavorir relacions més positives i inclusives 
• millorar el clima d’aula 

En definitiva, aquest procés m’ha ajudat a prendre consciència de la importància de revisar la pròpia pràctica docent i d’incorporar una mirada més reflexiva i fonamentada en la presa de decisions.