data: 27 maig 2026

Durant les pràctiques he pogut observar que la tutoria, especialment en Formació Professional, moltes vegades és percebuda com un espai secundari o poc important. L’alumnat sovint la veu com una “hora lliure” o com un moment allunyat dels continguts que consideren útils per al seu futur professional.

En aquest context, la implementació de sessions d’educació emocional va fer que l’alumnat haguera d’assistir i participar en activitats que inicialment no despertaven massa interés. Tot i això, aquesta experiència m’ha fet reflexionar sobre el valor real que poden tindre aquests espais dins del procés educatiu.

La implementació de les sessions d’educació emocional m’ha fet replantejar completament aquesta mirada. Aquesta experiència m’ha fet entendre que, encara que la tutoria siga un espai que l’alumnat no sempre demana ni valora inicialment, això no significa que no el necessite. Moltes vegades darrere del desinterés hi ha simplement falta de costum d’habitar espais on parar, reflexionar o parlar d’un mateix. I crec que precisament la tutoria ofereix això: un temps diferent dins de la rutina acadèmica, un espai on l’alumnat pot sentir-se escoltat i reconegut més enllà de les notes o del rendiment.

També he comprés que educar no és només transmetre continguts. En etapes com la Formació Professional, on molt d’alumnat conviu amb pressions acadèmiques, personals o laborals, aquests espais d’acompanyament tenen encara més sentit. Potser la tutoria no sempre deixa resultats immediats ni evidències visibles, però moltes vegades és allí on apareixen els aprenentatges més humans i significatius.

Després d’aquesta experiència, considere que la tutoria no hauria d’entendre’s com un espai complementari o secundari dins de l’educació, sinó com una part necessària de l’acompanyament integral de l’alumnat. Perquè, encara que sovint siga un espai poc valorat, també pot acabar convertint-se en un dels pocs moments on l’alumnat té l’oportunitat de parar, escoltar-se i sentir-se escoltat.

Data : 26-05-2026

Durant aquesta sessió he continuat amb la intervenció de lectoescriptura mitjançant una activitat de relació entre imatges i paraules. El seu objectiu principal era reforçar el vocabulari, la lectura global de paraules i la discriminació visual, afavorint alhora l’atenció i la coordinació visomotora.

L’activitat consistia a unir diferents dibuixos d’animals amb el seu nom corresponent. Els alumnes havien de llegir les paraules escrites i identificar la imatge adequada, establint la relació correcta entre el llenguatge escrit i la representació visual. Aquesta tasca es va realitzar de manera guiada, oferint suport en aquelles paraules que generaven més dificultat.

Durant la sessió es va observar que l’alumne mostrava una bona motivació i participació activa. En algunes ocasions necessitava llegir les paraules diverses vegades o rebre ajuda fonològica per identificar correctament alguns animals, però progressivament anava guanyant seguretat i autonomia. També es van treballar aspectes d’atenció sostinguda i orientació espacial, ja que havia de seguir visualment les línies i evitar confusions entre paraules properes.

Des d’una perspectiva psicopedagògica, considero que aquest tipus d’activitats són beneficioses perquè integren lectura, vocabulari i suport visual, facilitant l’aprenentatge significatiu. L’associació entre imatge i paraula ajuda especialment als alumnes amb dificultats lectores, ja que ofereix pistes visuals que reforcen la comprensió i la memòria. A més, les activitats manipulatives i visuals incrementen la motivació i afavoreixen la participació activa.

Com a reflexió personal, aquesta sessió m’ha permès observar la importància de respectar el ritme de cada alumne i adaptar les ajudes segons les necessitats individuals. També he comprovat que el reforç positiu i les orientacions concretes contribueixen a millorar la confiança i la predisposició envers les activitats de lectoescriptura.

Objectius de la intervenció:

• Reforçar la lectura global de paraules.
• Millorar l’associació entre imatge i vocabulari escrit.
• Afavorir l’atenció i la discriminació visual.
• Potenciar l’autonomia i la seguretat en les tasques lectores.

Evidències:

• Fitxa d’associació imatge-paraula realitzada durant la sessió.
• Observació directa de la participació i del procés lector de l’alumne.