data: 1 juny 2026

Una de les experiències més enriquidores d’aquest pràcticum ha estat comprovar la importància del treball conjunt entre professionals. Més enllà de les funcions específiques de cadascú, l’acompanyament a l’alumnat es construeix a partir del diàleg, la coordinació i l’intercanvi de mirades.

Durant aquests mesos he tingut l’oportunitat de compartir reflexions amb la meua tutora de pràctiques, que també exerceix com a orientadora del centre. El fet de compartir una manera similar d’entendre l’educació i l’acompanyament a l’alumnat ha facilitat molt les converses i la construcció de propostes compartides. Quan existeix una visió comuna, resulta més fàcil analitzar les situacions i buscar respostes coherents.

Tanmateix, la realitat dels centres educatius és diversa i no sempre tots els professionals comparteixen la mateixa mirada. Aquesta experiència m’ha ajudat a entendre que la riquesa del treball en xarxa no consisteix a pensar igual, sinó a dialogar, contrastar perspectives i construir acords.

També he pogut observar que la manca de temps continua sent una de les principals dificultats. Sovint, les converses més valuoses no es produeixen en reunions formals, sinó en moments informals del dia a dia, quan compartim inquietuds, dubtes i reflexions.

Aquest pràcticum m’ha reafirmat en una idea: educar és una tasca col·lectiva. Les millors respostes solen nàixer quan les persones que acompanyem l’alumnat compartim temps, escolta i una voluntat comuna de treballar junts.

Abans de començar el pràcticum em vaig reunir amb la meva tutora de pràctiques i em va explicar, de forma molt detallada, com funcionava el centre, quins usuaris tindria i quines serien les meves funcions. Des del primer dia se’m va incloure de forma participativa en l’acompanyament dels usuaris i vaig ser molt ben acollit per les altres treballadores del centre. A partir de llavors, es va generar una dinàmica on em sentia un més de l’equip, agafant responsabilitats a mesura que coneixia els usuaris.

Al veure que feia feia les pràctiques en un centre de psicopedagogia, les meves expectatives i interessos es centraven, principalment, en veure diferents tipologies de trastorns i dificultats de l’aprenentatge amb les corresponents intervencions.  Per la meva feina, estic acostumat a veure alumnes amb autisme i discapacitat intel·Lectual severa i a les pràctiques he pogut acompanyar a usuaris completament diferents, amb TDAH, Asperger, discapacitat intel·lectual lleu i dislèxia, familiartitzant-me amb la seva simptomatologia i amb certes tipologies d’intervenció. A més, també he pogut veure quin és l’organitzacio i funcionament logístic d’un centre de psicopedagogia. Les expectatives s’han acomplert.