El servei de psicopedagogia del centre té dos objectius principals: atendre les necessitats i dificultats d’aprenentatge dels usuaris i millorar els seus resultats acadèmics. Tot i que aquests dos objectius estan estretament relacionats (intervenir sobre les dificultats hauria de facilitar una millora sostinguda del rendiment), en la pràctica sovint es treballen de manera separada. D’una banda, hi ha la intervenció individualitzada, orientada a abordar la dificultat d’aprenentatge; de l’altra, el reforç escolar, més centrat en donar resposta a demandes immediates com deures, exàmens o tasques pendents. Tal com es detectava en l’anàlisi DAFO, al centre s’ha cronificat una dinàmica reactiva basada en l’“avui per demà”, afavorida per les dificultats organitzatives dels usuaris i per l’exigència de resultats immediats per part de les famílies. Aquesta situació limita la possibilitat de generar espais estables d’intervenció sobre les dificultats d’aprenentatge i, per tant, dificulta actuar sobre l’arrel del problema.

En aquest context, la necessitat principal detectada és crear espais d’intervenció específics, constants i protegits, que permetin treballar directament les necessitats educatives dels usuaris. La proposta aprofita el fet que el centre ja planifica intervencions individuals, però que sovint aquestes no s’arriben a aplicar per la pressió de les demandes urgents. Per això, la intervenció plantejada consisteix a establir una organització funcional que garanteixi la realització d’aquestes intervencions dins de la sessió habitual de reforç.

Atès que, com a alumne de pràctiques, no puc introduir canvis estructurals, organitzatius ni conceptuals de gran abast al centre, la proposta es planteja com una prova pilot. L’objectiu és evidenciar els beneficis d’una intervenció planificada i sostinguda sobre una dificultat d’aprenentatge concreta. S’ha seleccionat un usuari de 5è de primària que presenta dificultats greus en el càlcul mental senzill ( sumes i restes bàsiques) i que encara no té consolidades les taules de multiplicar ni els algoritmes de la suma i la resta portant. Aquestes mancances interfereixen de manera significativa en el seu progrés en l’àrea de matemàtiques, ja que les tasques escolars actuals pressuposen que aquests aprenentatges ja estan assolits.

A partir d’aquesta necessitat, es proposa una intervenció individual de 20 minuts per sessió, al llarg de 8 setmanes, integrada dins de la dinàmica habitual del centre. 

L’èxit de la prova pilot no s’entén només com una millora puntual en matemàtiques, sinó com una experiència que pot facilitar un canvi de mirada conceptual i organitzativa al centre. Si l’usuari percep que el treball constant sobre una dificultat concreta li permet avançar, aquesta evidència pot servir per justificar la necessitat d’incorporar espais d’intervenció individualitzada de manera més estable dins del funcionament ordinari del servei, posant en qüestió una dinàmica més general del centre: la tendència a prioritzar la urgència acadèmica per sobre del treball psicopedagògic de fons. Doncs, fins ara, existeix una amenaça molt gran que el centre sigui percebut, precisament, com un espai on únicament es fan els deures, es resolen dubtes immediats o es preparen exàmens propers. En aquest sentit, com es comenta, la prova pilot es planteja amb la voluntat d’afavorir un canvi de mirada, tant en l’organització del centre com en la manera com els usuaris entenen el servei. La proposta no només pretén millorar una dificultat concreta en l’àrea de matemàtiques, sinó també mostrar la viabilitat d’una organització diferent de les sessions. La idea és avançar cap a un funcionament en què els usuaris coneguin, des de l’inici, que una part fixa de la sessió (20 minuts), estarà destinada específicament a treballar habilitats, dificultats o necessitats educatives concretes.

Disseny de la intervenció: de l’anàlisi a la proposta

A partir de la identificació de la possible necessitat vinculada a la formació del professorat en l’acompanyament del dol, s’ha dissenyat una proposta d’intervenció psicopedagògica estructurada en diferents fases. Aquesta planificació respon a una lògica seqüencial que integra la recollida d’informació, el disseny de la proposta i la seva validació inicial.

Fent clic aquí, es presenta la infografia que descriu el procés d’intervenció plantejat.

A part d’aquest esquema general, s’han dissenyat diferents instruments per a la recollida i anàlisi d’informació. D’una banda, el qüestionari permet explorar la percepció del professorat en relació amb la seva preparació per abordar el dol. D’altra banda, la rúbrica d’avaluació facilita una valoració estructurada de la qualitat i viabilitat de la proposta d’intervenció.

Gràcies a aquest conjunt d’eines, és possible adoptar un enfocament metodològic mixt, combinant dades quantitatives i qualitatives, i afavorint una comprensió més completa del procés desenvolupat.

Des d’una perspectiva professional, aquest procés posa de manifest la importància del rol del psicopedagog/a com a agent d’assessorament i mediació, capaç de dissenyar propostes ajustades al context i orientades a la millora de la pràctica educativa.

En definitiva, aquesta entrada recull la planificació de la intervenció i els instruments dissenyats, posant de relleu la coherència entre l’anàlisi de necessitats, el disseny de la proposta i el procés d’avaluació.

L’acompanyament del dol en el context educatiu

Durant el desenvolupament del pràcticum, una de les qüestions que ha anat emergint de manera progressiva és la dificultat que presenta el professorat a l’hora d’abordar situacions emocionals complexes a l’aula, especialment aquelles relacionades amb el dol i la pèrdua. Tot i que aquesta necessitat no havia estat inicialment identificada de manera explícita en l’anàlisi de necessitats del REPTE 2, la immersió en el context educatiu ha permès plantejar-la com una possible línia de treball rellevant.

A més a més, cal destacar que aquesta necessitat no es dóna per confirmada, sinó que es formula com una hipòtesi de treball que requereix ser contrastada. Així, l’aproximació s’alinea amb el plantejament del Treball Final de Màster, que té com a objectiu analitzar la percepció del professorat sobre la seva preparació per afrontar situacions de dol en el context educatiu.

A partir d’aquesta reflexió, es planteja la necessitat d’explorar fins a quin punt el professorat se sent preparat per gestionar aquestes situacions i quines dificultats identifica en la seva pràctica. En aquest sentit, la literatura existent suggereix que sovint els docents no disposen de la formació ni dels recursos necessaris per abordar el dol, fet que pot generar inseguretat i evitació d’aquestes situacions a l’aula.

En conseqüència, la proposta de millora no es basa únicament en una intervenció directa, sinó en el disseny d’una acció d’assessorament psicopedagògic orientada al professorat. Concretament, es preveu el desenvolupament d’un recurs formatiu digital en format de microaprenentatge, estructurat en píndoles breus que abordin diferents aspectes de l’acompanyament del dol.

Aquest plantejament respon a la necessitat d’oferir una formació flexible i adaptable a la realitat del professorat, facilitant la seva aplicació en el dia a dia. Així mateix, es considera que aquest tipus de proposta pot tenir un impacte indirecte en l’alumnat, millorant la qualitat de l’acompanyament emocional que es proporciona en el context educatiu.

En definitiva, aquesta entrada recull el procés de reflexió que ha conduït a la definició del problema i a la formulació d’una possible línia d’intervenció, en coherència amb una mirada crítica, contextualitzada i basada en l’evidència.

a partir del repte anterior, s’ha començat a dissenyar una proposta d’intervenció psicopedagògica centrada principalment en la millora de la lectoescriptura, incorporant el treball de la regulació emocional com a element complementari però necessari.

El projecte s’adreça a infants d’educació primària que presenten dificultats en el procés d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, i es durà a terme en el mateix context del centre psicopedagògic, aprofitant el treball en grups reduïts, que facilita una atenció més individualitzada i ajustada als diferents ritmes d’aprenentatge.

Pel que fa a l’organització, la intervenció es planteja en tres fases. En primer lloc, una fase inicial d’avaluació, que permetrà conèixer el punt de partida dels infants tant a nivell acadèmic com emocional. Aquesta fase és important per poder adaptar les activitats a les seves necessitats reals.

En segon lloc, es desenvoluparà la fase d’intervenció, on es treballaran aspectes bàsics de la lectoescriptura com la consciència fonològica, la lectura de paraules i l’escriptura guiada. Paral·lelament, s’incorporaran estratègies de regulació emocional, com la identificació d’emocions, el reforç positiu i la gestió de la frustració, amb l’objectiu de millorar la seva actitud davant les tasques.

Finalment, es preveu una fase d’avaluació final, que permetrà valorar el progrés dels infants mitjançant instruments com la graella d’observació i la rúbrica. Aquesta avaluació ajudarà a identificar possibles millores i a reflexionar sobre l’eficàcia de la intervenció realitzada.

L’enllaç per poder-ho veure millor al canva és: https://canva.link/p0o94978p964zfp

Durant les primeres setmanes de pràctiques al centre psicopedagògic Teix, he pogut observar de manera directa el funcionament de les sessions i les característiques de l’alumnat atès. A través de l’observació i d’una entrevista semiestructurada amb la psicopedagoga del centre, s’han identificat les principals necessitats presents en el context d’intervenció.

Per començar, una part important dels casos correspon a infants amb dificultats específiques d’aprenentatge, especialment en l’àmbit de la lectoescriptura. Aquestes dificultats afecten no només el rendiment acadèmic, sinó també la manera com els infants afronten les tasques d’aprenentatge. A més, en diverses sessions s’ha pogut observar la presència de frustració, inseguretat o manca de motivació davant activitats de lectura i escriptura.

Aquest fet posa de manifest la importància d’abordar l’aprenentatge des d’una perspectiva global. Tot i que el centre ofereix una atenció individualitzada i adaptada, s’ha detectat la necessitat de sistematitzar el treball emocional dins de les intervencions, integrant-lo de manera més intencional en les activitats d’aprenentatge.

A partir d’aquesta anàlisi, es planteja com a possible línia de millora el disseny d’una intervenció psicopedagògica centrada en la lectoescriptura, incorporant estratègies de regulació emocional de manera transversal. L’objectiu és afavorir no només el desenvolupament de les habilitats acadèmiques, sinó també una actitud més positiva davant l’aprenentatge, incrementant la confiança i la motivació dels infants.

Aquesta proposta es configura com el punt de partida per al desenvolupament del projecte d’intervenció del REPTE 3, el qual es dissenyarà tenint en compte les necessitats detectades i les possibilitats reals d’actuació dins del context de pràctiques.

A continuació comparteixo amb vosaltres la infografia sobre la planificació de la proposta d’intervenció.

Les necessitats detectades al centre educatiu se centren en la millora dels processos de detecció precoç de dificultats d’aprenentatge a causa de la falta de mecanismes sistemàtics que permetin una identificació àgil i preventiva de les necessitats educatives dels nens i nenes.

Aquesta situació està condicionada per limitacions de temps i recursos, a més de la dificultat d’aplicar processos d’avaluació psicopedagògica de forma continuada.

Davant aquesta situació i realitat del context educatiu, s’ha plantejat un pla d’intervenció centrat en l’anàlisi de dades psicopedagògiques obtingues a través d’una eina de cribratge online, amb l’objectiu de millorar la detecció precoç, proporcionar orientacions educatives individualitzades i facilitar la presa de decisions dins la CAEI.

En aquesta entrada presente una infografia que sintetitza una proposta d’intervenció psicopedagògica orientada a millorar el benestar emocional de l’alumnat de Formació Professional.

S’hi mostren de manera visual la necessitat detectada, els objectius, la metodologia i la planificació de la intervenció, així com els instruments utilitzats, destacant el podcast com a proposta final.

Des de la meua experiència com a docent al centre, he observat de manera continuada dificultats relacionades amb el benestar emocional de l’alumnat i la qualitat de les relacions dins de l’aula. 

El període de pràctiques m’ha permés mirar aquesta realitat amb una perspectiva més sistemàtica i psicopedagògica, generant un cert distanciament respecte a la pràctica diària. 

Aquest procés m’ha portat a: 

• reinterpretar situacions quotidianes que sovint es normalitzen 
• entendre que el clima d’aula influeix directament en l’aprenentatge 
• veure la problemàtica com una qüestió relacional i contextual, no només individual 

A partir d’això, la proposta de millora es centra en: 

• treballar les competències emocionals
• afavorir relacions més positives i inclusives 
• millorar el clima d’aula 

En definitiva, aquest procés m’ha ajudat a prendre consciència de la importància de revisar la pròpia pràctica docent i d’incorporar una mirada més reflexiva i fonamentada en la presa de decisions. 

Hola companyes,

m’estic fent un embolic amb aquesta aplicació. No l’entenc ni tampoc entenc les millores que ofereix respecte el forum normal d’aula.

Espero que l’entrada es publiqui de manera adequada.

Us comparteixo el meu anàlisi DAFO del centre amb la corresponent necessitat d’intervenció que he  detectat.