Introducció

Aquesta entrada està centra en la fase d’elaboració d’informes psicopedagògics individualitzats, com a part del procés d’interpretació de dades i orientació educativa dins del pla d’intervenció.

Objectius

• Elaborar informes psicopedagògics personalitzats a partir de dades quantitatives i qualitatives.
  • Proposar orientacions educatives ajustades als perfils detectats.
  • Integrar informació procedent de diferents fonts per garantir una mirada global de l’alumnat.

Descripció

Durant aquest procés s’han elaborat informes individuals els quals inclouen:

• Perfil competencial de l’alumnat
• Indicadors de dificultats d’aprenentatge o necessitats educatives
• Fortaleses i aspectes a destacar
• Propostes d’intervenció i recomanacions educatives

Per a l’elaboració d’aquests informes s’han triangulat diferents fonts d’informació. Moscoloni (2005) destaca l’ús de la metodologia de la triangulació com a eina destacable en les investigacions de caràcter mixt.  Aquest tipus d’investigació,  permet la integració de dades qualitatives i numèriques en un mateix estudi, donant lloc a una visió més complementaria i global de la realitat d’investigació.

• Resultats de la plataforma Habilmind
• Informes externs procedents de serveis psicològics

Aquesta triangulació ha permès construir una valoració més ajustada i contextualitzada de cada cas de forma individual.

Avaluació

L’experiència ha estat altament satisfactòria pel que fa a la qualitat dels informes elaborats i la seva utilitat per a l’equip docent i el CAEI. Tot i això, l’anàlisi de dades ha suposat una càrrega elevada a causa de la seva complexitat. Personalment, em sento agraïda de l’oportunitat de poder fer aquestes anàlisis.

Indicadors:
• Complexitat de la tasca
• Coherència en les orientacions proposades
• Adequació dels informes a la presa de decisions educatives

Evidències

• Resultats de Habilmind

Exemple d’informe d’un alumne/a que presenta evidencies de necessitats de suport educatiu:

Perfil amb rendiment global baix heterogeni, destaca la captació visual clarament superior a la resta d’indicadors. Es detecten dificultats en raonament matemàtic, captació de fets numèrics, discriminació visual i seguiment d’instruccions complexes. Perfil que mostra necessitats especifiques de suport educatiu, es recomana implementació de mesures educatives d’ajust i suport, a més d’una valoració psicopedagògica complementaria.

Exemple d’informe d’un alumne/a que mostra un perfil que destaca per capacitats que podrien encaixar amb altes capacitats:

Aquest perfil mostra un funcionament cognitiu superior a la mitjana de la seva edat, mostrant un alt potencial. Perfil que suggereix indicadors d’altes capacitats. Els resultats en pràcticament totes les àrees és elevat, destacant un rendiment alt en processos cognitius complexos. Es recomana considerar mesures d’enriquiment i ampliació curricular per evitar infraestimulació o desmotivació.

Observacions

Aquesta fase evidencia de manera clara la competència de diagnòstic i intervenció psicopedagògica, així com la necessitat d’una mirada holística i contextualitzada.

Referències bibliogràfiques

Moscoloni, N. (2005). Complementación metodológica para el análisis de datos cuantitativos y cualitativos en evaluación educativa. Revista Electrónica de Metodología aplicada, 10(2), 1-10.

Data: 20/05/2026

Ahir es va realitzar la intervenció psicopedagògica que vaig crear a partir de les necessitats detectades del centre. 
Durant aquesta sessió he dut a terme una intervenció individualitzada amb dos alumnes de 10 anys, centrada en la lectoescriptura i l’educació emocional. L’activitat tenia com a finalitat treballar la identificació i expressió de les emocions, alhora que es reforçaven habilitats de lectura, comprensió i expressió escrita.

A més, la intervenció s’ha desenvolupat mitjançant diferents fitxes adaptades. En primer lloc, els alumnes havien de relacionar situacions quotidianes amb emocions concretes (tristesa, alegria, enfadament, nerviosisme, etc.). Després, havien de completar frases explicant com se sentien en determinades situacions i justificar-ne el motiu. També es va treballar la lectura comprensiva emocional a partir d’un petit text sobre una nena que se sentia trista perquè alguns companys es reien d’ella, fet que va permetre reflexionar sobre l’empatia i les relacions socials. Per últim, els alumnes van representar gràficament les emocions a través de dibuixos de cares i expressions facials.

Respecte els resultats observats, es van apreciar diferències entre els dos alumnes. Un dels infants mostrava més facilitat per identificar les emocions bàsiques i expressar verbalment els seus sentiments, mentre que l’altre necessitava més suport i preguntes guiades per desenvolupar les respostes. Tot i això, tots dos van participar activament i van aconseguir completar les activitats amb ajuda parcial.

A nivell psicopedagògic, considero que aquesta intervenció ha estat positiva perquè ha permès integrar aspectes emocionals dins del procés d’aprenentatge de la lectoescriptura. El treball emocional afavoreix la comunicació, la consciència emocional i l’autoexpressió, especialment en alumnes que poden presentar dificultats per verbalitzar el que senten. A més, l’ús de materials visuals i situacions properes al seu context quotidià ha facilitat la comprensió i la implicació en la tasca.

Com a reflexió personal, aquesta experiència m’ha ajudat a entendre la importància de crear espais segurs on els infants puguin expressar-se lliurement. També he observat que l’acompanyament emocional és essencial per afavorir l’aprenentatge i el benestar dels alumnes. Durant la intervenció vaig intentar adaptar el llenguatge i el ritme a les necessitats de cada infant, oferint reforç positiu i suport individualitzat en aquells moments en què mostraven inseguretat o dificultat per expressar-se.

Objectius de la intervenció:

• Identificar i reconèixer emocions bàsiques.
• Millorar la comprensió lectora i l’expressió escrita.
• Afavorir la comunicació emocional i l’empatia.
• Potenciar la participació activa i la confiança personal.

Evidències:

• Fitxes completes dels dos alumnes.
• Produccions escrites i dibuixos emocionals.
• Observació directa de les respostes i actitud durant la intervenció

En aquesta fase s’inicia l’anàlisi dels resultats obtinguts a partir de la plataforma digital, accedint al seu contingut i començant el meu procés d’interpretació psicopedagògica de les dades obtingudes en el marc del pla d’intervenció de detecció precoç i orientació educativa.

Objectius

• Analitzar els perfils competencials.
• Detectar indicadors de dificultat o d’altes capacitats.

Descripció

He accedit a la plataforma i he començat a interpretar dades segons cada perfil de forma individual, analitzant les dimensions:

• Factor de Raonament Verbal
• Factor de Raonament Matemàtic
• Factor de Lectura

D’aquesta forma, s’han identificat indicadors de risc educatiu en alguns alumnes, així com possibles indicadors d’altes capacitats o fortaleses, en funció de les estanines obtingues com a resultat de les proves, tenint com a referència el grup normatiu establert per a la plataforma segons l’edat i nivell educatiu.

Avaluació

En aquesta fase cal destacar l’ús de les TIC com a eina essencial. Amb la utilització de la plataforma Hàbilmind i la necessitat de treballar a partir d’un ordinador com a eina d’accés, anàlisi i registre de dades i evidències. Inicialment, he sentit complexitat a l’hora d’interpretar les dades quantitatives, especialment a l’hora de fer una traducció a orientacions educatives. Tot i això, a mesura que vaig fent més anàlisi soc capaç de reconèixer possibles millores en els inicials i poder modificar les meves interpretacions de forma més enriquidora.

Indicadors:

• Temps elevat d’anàlisi i interpretació de dades
• Identificació de casos rellevants

Evidències

• Informes individuals generats per Hàbilmind (documents PDF de cada alumne participant amb els resultats)
• Document de registre elaborat per mi mateixa en format Word, on es recullen:

• Nom i cognom de l’alumne
• Síntesi qualitativa dels resultats per interpretar els perfils
• Breu descripció d’aspectes rellevants a destacar per a l’orientació educativa i possible actuació.

Observacions

També vull destacar que m’he sentit especialment agraïda per la confiança dipositada en mi per part de l’equip del centre a l’hora de participar en la recollida, anàlisi i síntesi de dades psicopedagògiques orientades a la detecció de possibles dificultats d’aprenentatge i altres necessitats educatives. Considero que aquesta oportunitat m’ha permès aproximar-me de manera real i significativa a les funcions pròpies de la intervenció psicopedagògica, assumint progressivament un rol més actiu dins del treball interdisciplinari.

L’ús de TIC és una eina clau en la intervenció psicopedagògica actual, destacant el seu ús en processos de cribratge i anàlisi de dades. Tot i això, és essencial una perspectiva crítica i contextualitzada per transformar les dades quantitatives en qualitatives.

Tal com defensa Ainscow (2006), la detecció precoç ajuda a reduir barreres d’aprenentatge, destacant la importància d’una intervenció inclusiva, preventiva.

Referències bibliogràfiques

Ainscow, M. (2006). Fer inclusiva l’educació: Com s’hauria de conceptualitzar la tasca?. Suports: revista catalana d’educació especial i atenció a la diversitat, 4-10.

Aquesta entrada destaca l’inici de la implementació del pla d’intervenció centrat en la detecció precoç de dificultats d’aprenentatge a partir de dades psicopedagògiques. Fent referència a la fase inicial de coordinació i aplicació dels instruments de cribratge.

Objectius

• Iniciar la implementació del pla d’intervenció.
• Coordinar-se amb l’equip CAEI per establir criteris comuns.
• Assegurar una correcta aplicació del cribratge psicopedagògic.

Descripció del treball realitzat, acords i compromisos

Per començar aquesta fase, s’ha realitzat una reunió inicial amb l’equip CAEI per revisar els objectius del projecte i establir els acords de treball. Fent un simulacre amb la plataforma Habilmind, la qual serà l’eina principal de recollida de dades.

Les proves han estat aplicades en la data prevista seguint els protocols establerts.

El meu rol ha estat el de comprovar, un cop realitzades les proves, que totes estiguessin correctes. S’ha detectat un/a alumne/a que no va acabar la prova, s’ha demanat permís al seu tutor d’aula per a poder-la finalitzar. Un cop solucionat aquest imprevist, s’ha assolit l’objectiu principal, assegurar el 100% de participació i resolució de la prova.

Avaluació

El grau de satisfacció inicial ha estat positiu, he pogut formar part de la solució de l’imprevist sorgit. La coordinació amb l’equip ha estat fluida, i la meva participació valorada, evidenciant una bona base de treball col·laboratiu.

Indicadors:

• 100% alumnat participant
• Compliment del calendari previst

Evidències

• Registre d’aplicació de proves Habilmind

Observacions personals

Fent referència al punt de vista teòric, aquesta fase confirma el model col·laboratiu de Monereo (2003), tenint com a eina essencial la presa de decisions compartida, aspecte que potencia la resolució de possibles problemes, i l’acompanyament entre els professionals que en formen part d’aquest procés.

Referències bibliogràfiques

Monereo, C. (2003). Models d’orientació educativa i intervenció psicoeducativa. Barcelona: Editorial UOC.

Descripció de l’activitat

Durant aquesta fase del projecte s’ha dut a terme el procés de validació i difusió del qüestionari sobre la percepció del professorat en relació amb el dol i la pedagogia de la mort en el context educatiu. Inicialment, el qüestionari va ser revisat per docents i professionals de la psicopedagogia amb l’objectiu d’identificar possibles millores en la formulació de les preguntes, l’organització dels blocs i la claredat del contingut.

Posteriorment, després d’incorporar les modificacions considerades necessàries, el qüestionari es va distribuir tant en català com en anglès a diferents centres educatius. La recollida de dades s’ha realitzat en escoles concertades, públiques, internacionals i privades, tant a Catalunya com en contextos internacionals. A més, la psicopedagoga del centre també va facilitar la difusió del qüestionari a altres professionals vinculats a equips psicopedagògics d’Escola Pia.

Actualment, la recollida de respostes ja s’ha completat i s’estan analitzant les dades obtingudes.

Objectius

• Validar el qüestionari abans de la seva aplicació definitiva.
• Obtenir una mostra més àmplia i diversa de docents.
• Recollir dades sobre la percepció del professorat respecte al dol i la formació emocional.
• Analitzar les dades per identificar possibles necessitats formatives.

Reflexió personal

Les evidències d’aquesta entrada inclouen les diferents versions del qüestionari, les modificacions realitzades durant el procés de validació, els formularis distribuïts en català i anglès i les dades recollides durant el procés d’enquesta. Per motius de confidencialitat i protecció de dades, no es comparteixen respostes individuals ni informació identificativa dels participants.

Avaluació de la intervenció o activitats

El procés de validació i difusió del qüestionari es valora positivament, especialment pel que fa a l’ampliació de la mostra i a la possibilitat d’obtenir dades procedents de contextos educatius diversos. Tot i això, la temporalització inicial ha hagut de ser reajustada a causa del temps necessari per obtenir respostes suficients, fet que ha condicionat el desenvolupament de les fases posteriors del projecte.

Observacions personals

En aquest apartat vull mencionar la distància existent entre la planificació teòrica d’un projecte i les dificultats reals que apareixen durant la seva implementació. Aquest procés m’està ajudant a entendre la importància de la flexibilitat metodològica i de la necessitat d’adaptar les decisions professionals a les circumstàncies reals del context. També m’ha permès valorar positivament la col·laboració entre professionals i centres educatius per poder desenvolupar processos de recerca i intervenció més amplis i significatius.

Al llarg de les sessions s’han continuat treballant diferents activitats relacionades amb la consciència fonològica, la lògica i la lectoescriptura mitjançant recursos manipulatius i dinàmiques més lúdiques.

En algunes activitats s’han utilitzat jocs de cartes i dinàmiques grupals per potenciar l’atenció, la participació i el raonament dels infants. Aquest tipus d’activitats han afavorit la interacció entre iguals i la motivació durant les sessions, generant un ambient més participatiu i distès.

També s’han realitzat activitats de classificació visual i associació d’imatges, treballant la discriminació visual, el vocabulari i la consciència semàntica. Aquestes activitats manipulatives han ajudat a mantenir l’atenció i adaptar els continguts als diferents ritmes d’aprenentatge dels infants.

Paral·lelament, també s’han treballat activitats de raonament i lògica a través de fitxes visuals i exercicis de resolució de problemes, observant especialment les estratègies que utilitzaven els infants per arribar a la solució i la seva tolerància davant la dificultat o l’error.

A més, durant aquestes sessions s’ha continuat mantenint coordinació amb la tutora i les companyes del centre per comentar l’evolució observada i adaptar algunes activitats segons les necessitats detectades en cada infant.

Avaluació i observacions personals

Les activitats manipulatives i lúdiques han afavorit una major implicació dels infants, especialment en aquells casos on inicialment es mostrava més desmotivació o inseguretat davant les tasques acadèmiques.

He pogut observar que el treball grupal també facilita la participació i genera situacions d’ajuda entre iguals, fet que contribueix positivament a la confiança i autoestima dels infants.

A nivell personal, aquestes sessions m’han permès reflexionar sobre la importància de plantejar activitats variades i significatives, adaptades a les necessitats individuals, per afavorir un aprenentatge més motivador i funcional.

Titol: reflexions compartides

13 maig de 2026 

 Objectius 

• Compartir una primera valoració de la implementació amb els professionals implicats en la intervenció.  

• Analitzar conjuntament les necessitats detectades i la resposta de l’alumnat durant la primera sessió.  

• Reflexionar sobre els ajustos necessaris per continuar la intervenció en un context condicionat per factors externs.  

 Descripció de la sessió 

Després de la primera sessió d’implementació, vaig mantenir un espai de reflexió compartida amb el tutor del grup i l’orientadora del centre per valorar conjuntament el desenvolupament de la intervenció i les primeres observacions recollides. 

La conversa va girar al voltant de diferents aspectes: la resposta de l’alumnat davant les activitats proposades, les dificultats detectades en l’expressió emocional i la necessitat d’ajustar el ritme i l’enfocament de les sessions següents. 

També vam comentar com, en molts casos, certes conductes que habitualment es perceben com a falta d’interés o desmotivació poden estar relacionades amb dificultats emocionals o amb situacions personals que no sempre són visibles dins de l’aula. 

A més, aquesta reflexió coincideix amb un moment de certa interrupció del ritme habitual del centre, ja que la vaga educativa prevista per a la setmana següent condiciona la continuïtat immediata de les pràctiques i obliga a replantejar temporalment l’organització de la intervenció. 

Evidències 

• Reunió de coordinació amb el tutor i l’orientadora.  

• Notes recollides durant la reflexió compartida.  

• Valoració conjunta sobre la resposta del grup.  

 Observació i avaluació 

La reunió ha permés contrastar diferents mirades sobre el grup i confirmar algunes de les impressions observades durant la primera sessió. Tant el tutor com l’orientadora coincideixen enla necessitat de treballar aspectes relacionats amb la regulació emocional i la gestió de situacions d’estrés, especialment en determinats alumnes que mostren dificultats més evidents en moments de frustració o conflicte. Al  mateix temps, també s’ha valorat positivament la predisposició inicial del grup i la importància de continuar construint un espai segur abans d’aprofundir en determinades qüestions emocionals. 

Objectiu:

Iniciar la implementació del projecte d’intervenció psicopedagògica i observar les necessitats específiques dels infants en relació amb la lectoescriptura i la regulació emocional.

Descripció del treball realizat: 

Al llarg d’aquestes setmanes s’han anat realitzant diferents aspectes relacionats amb la lectoescriptura i els processos previs de l’aprenentatge. Principalment, s’ha aprofundit en la consciència fonològica, la identificació de sons i síl·labes, la lectura de paraules senzilles i petites activitats d’escriptura guiada (tot adaptat a cada nivell).

A més, també s’han incorporat activitats més manipulatives i lúdiques per afavorir la motivació i la participació activa dels nens i nenes. Paral·lelament, s’ha observat la resposta emocional dels infants davant les tasques, especialment en situacions d’error, frustració o inseguretat.

Durant aquest període també s’ha mantingut comunicació i coordinació amb els tutors, la psicopedagoga i les companyes del centre amb l’objectiu de compartir observacions i poder implementar adequadament la detecció de necessitats realitzada prèviament. Aquest intercanvi d’informació ha permès ajustar millor les activitats i tenir una visió més global de les dificultats i potencialitats de cada infant.

Avaluació i observacions personals:

Aquestes primeres sessions m’han permès entendre millor la importància d’una intervenció individualitzada i adaptada als diferents ritmes d’aprenentatge. A més, he pogut observar que molts infants necessiten suport acadèmic i emocional.

Considero que la coordinació amb els professionals del centre està sent fonamental per orientar correctament la intervenció i prendre decisions ajustades a les necessitats detectades. També he comprovat que les activitats lúdiques i participatives afavoreixen un ambient més relaxat i motivador dins les sessions.

Descripció de l’activitat

Tal com ja he comentat en una entrada anterior, l’únic espai en què no puc participar ni estar present és en les reunions amb famílies, per motius de confidencialitat. Tot i això, sí que he pogut assistir a una reunió de coordinació amb la professional de l’EAP vinculada al centre i també a una reunió interna entre la psicopedagoga d’ESO i cicles formatius de grau mitjà i la psicopedagoga de batxillerat i cicles formatius de grau superior.

Durant la reunió amb l’EAP es van revisar diferents casos relacionats amb absentisme escolar, processos de derivació a serveis externs, alumnes en procés de diagnòstic i altres situacions vinculades a dificultats personals, conductuals o relacionals. També es van comentar casos d’assetjament, situacions familiars complexes i seguiments oberts amb diferents institucions. En un moment concret de la reunió se’m va demanar sortir temporalment de l’espai, ja que es tractava informació especialment sensible relacionada amb un cas específic.

D’altra banda, pel que fa a la reunió de coordinació interna, es van revisar documents compartits, protocols i registres amb l’objectiu de mantenir actualitzada tota la informació necessària de cara a inspeccions, auditories o coordinacions amb serveis externs.

Objectius

• Observar processos de coordinació psicopedagògica amb institucions externes.
• Comprendre els protocols i xarxes de suport vinculades al context educatiu.
• Reflexionar sobre els límits i funcions del rol psicopedagògic.
• Analitzar la dimensió sistèmica de la intervenció educativa.

Reflexió personal 

Aquestes experiències m’ha permès prendre consciència de la gran dimensió sistèmica que té la feina psicopedagògica dins dels centres educatius. Abans d’iniciar les pràctiques tenia una visió molt més centrada en l’atenció directa a l’alumnat, però progressivament estic entenent que gran part de la feina consisteix també en coordinar agents, seguir protocols i gestionar derivacions amb múltiples institucions externes.

En relació a aquest tema, durant les reunions, han aparegut nombroses sigles, serveis i recursos vinculats a l’atenció educativa i social, fet que m’ha fet adonar de la gran complexitat organitzativa existent darrere de cada cas. A través d’aquestes coordinacions,  es fa evident la importància del treball en xarxa i de la mirada interdisciplinària, especialment en situacions complexes que no poden abordar-se únicament des del centre escolar.

Al mateix temps, també he pogut observar que existeixen límits molt clars respecte al rol de la psicopedagoga: fins on arriba la seva funció, quan és necessari derivar un cas o quins procediments s’han de seguir segons cada situació. Tot això m’està ajudant a comprendre que la intervenció psicopedagògica no es basa únicament en la relació d’ajuda, sinó també en la capacitat de coordinar recursos, establir límits professionals i actuar d’acord amb protocols i criteris deontològics.

Finalment, gràcies a haver pogut estar present en aquestes trobades, he reforçat encara més la idea de que observar també el funcionament dins les aules és bàsic, ja que és precisament allà on es poden detectar moltes de les necessitats del professorat i de l’alumnat. D’aquesta manera, poder combinar les observacions d’aula amb la mirada institucional m’està ajudant a construir una comprensió molt més global i realista del context educatiu i de les possibles necessitats de suport existents, tant a nivell acadèmic com emocional.

Evidències

Com sempre, les evidències d’aquesta entrada es basen en l’assistència a reunions de coordinació interna i externa i en l’observació dels processos de seguiment de casos. Per motius de confidencialitat i protecció de dades, no es disposa de registres audiovisuals ni d’informació específica sobre els casos tractats.

Avaluació de la intervenció o activitats

La participació en aquestes reunions ha estat especialment enriquidora per comprendre el funcionament intern dels processos de coordinació psicopedagògica i la importància del treball en xarxa. Tanmateix, ha permès identificar la gran quantitat de tasques administratives, organitzatives i de seguiment que formen part del rol professional i que sovint no són visibles des de fora.

Observacions personals

Una de les qüestions que més m’ha impactat és adonar-me de la quantitat de recursos, protocols i institucions implicades en l’atenció educativa i social de determinats alumnes. A través d’aquesta experiència se m’ha despertat encara més l’interès per continuar aprenent sobre el funcionament dels diferents serveis i sobre els criteris que orienten les derivacions i coordinacions entre professionals. Al mateix temps, també m’ha fet valorar la importància de disposar de més recursos humans dins els centres per poder oferir un seguiment més continuat i preventiu, tant a l’alumnat com al professorat.