Descripció de l’activitat

Tal com ja he comentat en una entrada anterior, l’únic espai en què no puc participar ni estar present és en les reunions amb famílies, per motius de confidencialitat. Tot i això, sí que he pogut assistir a una reunió de coordinació amb la professional de l’EAP vinculada al centre i també a una reunió interna entre la psicopedagoga d’ESO i cicles formatius de grau mitjà i la psicopedagoga de batxillerat i cicles formatius de grau superior.

Durant la reunió amb l’EAP es van revisar diferents casos relacionats amb absentisme escolar, processos de derivació a serveis externs, alumnes en procés de diagnòstic i altres situacions vinculades a dificultats personals, conductuals o relacionals. També es van comentar casos d’assetjament, situacions familiars complexes i seguiments oberts amb diferents institucions. En un moment concret de la reunió se’m va demanar sortir temporalment de l’espai, ja que es tractava informació especialment sensible relacionada amb un cas específic.

D’altra banda, pel que fa a la reunió de coordinació interna, es van revisar documents compartits, protocols i registres amb l’objectiu de mantenir actualitzada tota la informació necessària de cara a inspeccions, auditories o coordinacions amb serveis externs.

Objectius

• Observar processos de coordinació psicopedagògica amb institucions externes.
• Comprendre els protocols i xarxes de suport vinculades al context educatiu.
• Reflexionar sobre els límits i funcions del rol psicopedagògic.
• Analitzar la dimensió sistèmica de la intervenció educativa.

Reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític

Aquestes experiències m’ha permès prendre consciència de la gran dimensió sistèmica que té la feina psicopedagògica dins dels centres educatius. Abans d’iniciar les pràctiques tenia una visió molt més centrada en l’atenció directa a l’alumnat, però progressivament estic entenent que gran part de la feina consisteix també en coordinar agents, seguir protocols i gestionar derivacions amb múltiples institucions externes.

En relació a aquest tema, durant les reunions, han aparegut nombroses sigles, serveis i recursos vinculats a l’atenció educativa i social, fet que m’ha fet adonar de la gran complexitat organitzativa existent darrere de cada cas. A través d’aquestes coordinacions,  es fa evident la importància del treball en xarxa i de la mirada interdisciplinària, especialment en situacions complexes que no poden abordar-se únicament des del centre escolar.

Al mateix temps, també he pogut observar que existeixen límits molt clars respecte al rol de la psicopedagoga: fins on arriba la seva funció, quan és necessari derivar un cas o quins procediments s’han de seguir segons cada situació. Tot això m’està ajudant a comprendre que la intervenció psicopedagògica no es basa únicament en la relació d’ajuda, sinó també en la capacitat de coordinar recursos, establir límits professionals i actuar d’acord amb protocols i criteris deontològics.

Finalment, gràcies a haver pogut estar present en aquestes trobades, he reforçat encara més la idea de que observar també el funcionament dins les aules és bàsic, ja que és precisament allà on es poden detectar moltes de les necessitats del professorat i de l’alumnat. D’aquesta manera, poder combinar les observacions d’aula amb la mirada institucional m’està ajudant a construir una comprensió molt més global i realista del context educatiu i de les possibles necessitats de suport existents, tant a nivell acadèmic com emocional.

Evidències

Com sempre, les evidències d’aquesta entrada es basen en l’assistència a reunions de coordinació interna i externa i en l’observació dels processos de seguiment de casos. Per motius de confidencialitat i protecció de dades, no es disposa de registres audiovisuals ni d’informació específica sobre els casos tractats.

Avaluació de la intervenció o activitats

La participació en aquestes reunions ha estat especialment enriquidora per comprendre el funcionament intern dels processos de coordinació psicopedagògica i la importància del treball en xarxa. Tanmateix, ha permès identificar la gran quantitat de tasques administratives, organitzatives i de seguiment que formen part del rol professional i que sovint no són visibles des de fora.

Observacions personals

Una de les qüestions que més m’ha impactat és adonar-me de la quantitat de recursos, protocols i institucions implicades en l’atenció educativa i social de determinats alumnes. A través d’aquesta experiència se m’ha despertat encara més l’interès per continuar aprenent sobre el funcionament dels diferents serveis i sobre els criteris que orienten les derivacions i coordinacions entre professionals. Al mateix temps, també m’ha fet valorar la importància de disposar de més recursos humans dins els centres per poder oferir un seguiment més continuat i preventiu, tant a l’alumnat com al professorat.

Descripció de l’activitat

Durant les jornades compartides amb la psicopedagoga del centre estic podent observar diferents sessions de seguiment individualitzat amb alumnat d’ESO i de cicles formatius de grau mitjà. La psicopedagoga organitza trobades periòdiques amb estudiants que necessiten suport, ja sigui perquè el mateix alumnat ho demana, perquè el professorat ho deriva o perquè ella detecta situacions que requereixen acompanyament.

Les casuístiques observades han estat molt diverses: absentisme escolar, dificultats d’aprenentatge, TDAH, TEA, problemes d’organització i planificació acadèmica, desmotivació, dificultats relacionals o processos d’orientació acadèmica i professional. En aquestes sessions, la psicopedagoga ajuda els alumnes a organitzar agendes, planificar tasques i exàmens, treballar tècniques d’estudi o reflexionar sobre possibles itineraris formatius ajustats als seus interessos i necessitats.

Bàsicament, la meva funció ha estat principalment d’observació, tot i que puntualment he pogut intervenir amb alguna aportació o comentari quan ho he considerat oportú i sempre amb el permís, tant de la psicopedagoga com de l’alumne o alumna present a la sessió.

Objectius

• Observar el desenvolupament de sessions de seguiment psicopedagògic individualitzat.
• Analitzar el rol de la psicopedagoga en l’acompanyament emocional i acadèmic.
• Identificar necessitats freqüents presents en l’alumnat.
• Reflexionar sobre la importància del vincle en la intervenció psicopedagògica.

Reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític

Les observacions que descric en aquesta entrada m’han permès comprendre millor la gran varietat de funcions que desenvolupa la psicopedagoga dins el centre educatiu i la complexitat dels casos que ha d’atendre simultàniament. Més enllà de les dificultats acadèmiques, moltes de les situacions observades estan fortament relacionades amb aspectes emocionals, motivacionals i personals que condicionen el rendiment i la vinculació de l’alumnat amb l’escola.

Un dels aspectes que més m’ha fet reflexionar és la importància del vincle en aquest tipus d’intervencions. Tot i que considero molt útil oferir eines d’organització, planificació o tècniques d’estudi, també penso que perquè aquestes estratègies tinguin un impacte real és necessari que l’alumne estableixi una relació de confiança amb la figura professional que l’acompanya. Des de la meva perspectiva, el vincle del que us parlo pot afavorir que l’alumnat se senti escoltat, validat i més predisposat a implicar-se en el procés.

Tanmateix, la realitat observada mostra que el volum de casos i la limitació de temps dificulten poder establir un seguiment profund i continuat amb tots els alumnes. En molts casos, les sessions duren aproximadament mitja hora i la psicopedagoga ha de repartir la seva atenció entre nombroses situacions diferents, a més de coordinar-se amb famílies, professorat i altres agents externs. Per tant, aquesta situació torna a evidenciar la manca de recursos humans presents als centres educatius i les tensions existents entre les necessitats reals de l’alumnat i les possibilitats d’intervenció disponibles.

Evidències

Les evidències d’aquesta entrada es basen en l’observació directa de sessions de seguiment psicopedagògic i en les coordinacions realitzades amb la professional del centre. Per motius de confidencialitat i protecció de dades, no es disposa de registres audiovisuals ni d’informació identificativa relacionada amb els casos observats.

Avaluació de la intervenció o activitats

Les sessions observades mostren que l’acompanyament psicopedagògic pot resultar útil per ajudar l’alumnat a adquirir estratègies d’organització, reflexió i orientació personal o acadèmica. Tot i això, també s’ha evidenciat que molts casos requeririen un seguiment més intensiu i continuat per consolidar canvis significatius a llarg termini.

Observacions personals

Una de les qüestions que més m’ha impactat és observar com alguns alumnes tenen iniciativa per demanar ajuda i aprofiten els espais d’acompanyament, mentre que d’altres mostren una gran desvinculació o una baixa percepció de les seves pròpies capacitats. Això m’ha fet reflexionar sobre com les etiquetes acadèmiques i les experiències escolars prèvies poden influir en l’autoestima i en la manera com l’alumnat es relaciona amb l’aprenentatge i amb les figures de suport.