A partir de la sessió que vaig realitzar dies anteriors, en base a la intervenció creada peer mi per fer front a les necessitats del centre,  he realitzat l’avaluació , desenvolupada amb dos alumnes a través de diferents activitats relacionades amb la identificació, expressió i comprensió de les emocions.

Durant les sessions es van utilitzar fitxes adaptades on els alumnes havien de relacionar emocions amb situacions quotidianes, completar frases sobre com se sentien, identificar emocions en textos curts i representar-les mitjançant dibuixos i expressions facials. Aquestes activitats han permès treballar tant la comprensió emocional com l’expressió oral i escrita.

Pel que fa als resultats observats, s’ha pogut veure una evolució positiva en la capacitat dels alumnes per reconèixer emocions bàsiques com l’alegria, la tristesa, l’enfadament o el nerviosisme. Progressivament mostraven més seguretat a l’hora d’explicar com se sentien i relacionar les emocions amb experiències personals o situacions concretes.

També s’ha observat que les activitats visuals i guiades facilitaven molt la participació i la comprensió. Un dels alumnes necessitava més suport verbal i preguntes dirigides per desenvolupar les respostes, mentre que l’altre mostrava més autonomia en l’expressió emocional. Tot i això, tots dos van participar activament i es van mostrar receptius durant les sessions.

Des d’una perspectiva psicopedagògica, considero que la intervenció ha estat positiva perquè ha afavorit la consciència emocional, l’empatia i la comunicació. Treballar les emocions dins d’un context educatiu ajuda els infants a comprendre millor el que senten i a desenvolupar habilitats personals i socials importants per al seu benestar i aprenentatge.

Com a reflexió personal, aquesta experiència m’ha fet entendre la importància d’oferir espais segurs i de confiança perquè els alumnes puguin expressar-se lliurement. També he pogut comprovar que el reforç positiu, l’escolta activa i l’adaptació de les activitats són essencials per afavorir la participació i la implicació emocional dels infants.

Considero que aquesta intervenció ha contribuït positivament al desenvolupament emocional dels alumnes i m’ha permès desenvolupar habilitats relacionades amb l’acompanyament emocional, l’observació i la intervenció educativa individualitzada.

Aspectes positius observats:

• Millora en la identificació i expressió de les emocions.
• Participació activa i bona predisposició dels alumnes.
• Major confiança a l’hora d’explicar sentiments i experiències.
• Bona resposta davant activitats visuals i contextualitzades.

Aspectes a continuar treballant:

• Ampliar el vocabulari emocional.
• Afavorir una expressió oral més elaborada.
• Continuar reforçant l’empatia i la gestió emocional.
• Potenciar l’autonomia en les activitats d’expressió escrita.

Evidències:

• Fitxes d’educació emocional completes pels alumnes.
• Dibuixos i respostes escrites relacionades amb les emocions.
• Observació directa de la participació i les respostes emocionals durant les sessions.

DATA: 28 maig 2026

El podcast del centre ha sigut l’últim espai del procés d’intervenció i, probablement, també el més imprevisible i espontani de tots. Tot i preparar un guió inicial amb preguntes relacionades amb l’estrés acadèmic, la convivència o la manera d’afrontar moments difícils, la conversa va anar evolucionant d’una manera molt més espontània del que jo havia previst.

Hi havia silencis, bromes, interrupcions i moments que aparentment trencaven el fil de la sessió. En alguns moments sentia la necessitat constant de reconduir la conversa perquè tenia la sensació que “perdia el control” de l’activitat. No obstant això, amb el pas de la sessió vaig començar a entendre que moltes de les reflexions més interessants apareixien precisament quan deixava més espai perquè el grup parlara amb naturalitat.

Observació i avaluació

La sessió m’ha permés observar que, quan desapareix parcialment l’estructura habitual de l’aula, també canvia la manera com l’alumnat participa. Alguns alumnes que habitualment intervenen poc van mostrar-se més còmodes en aquest format més conversacional, mentre que altres reaccionaven amb humor o silencis davant preguntes més personals.

Inicialment aquestes situacions em generaven certa incomoditat, però després vaig entendre que, probablement, darrere de la necessitat constant de dirigir també hi havia una necessitat meua de sentir que controlava el que estava passant.

Reflexió

Aquesta activitat m’ha fet pensar molt sobre la necessitat de control dins de la pràctica educativa. Com a docent, estic acostumada a planificar, dirigir i anticipar constantment què passarà dins de l’aula. Però el podcast m’ha situat en un lloc diferent: un espai on no tot podia estar previst. I, sincerament, això m’ha generat inseguretat. Tot i això, també he descobert que alguns dels moments més significatius apareixien precisament quan la conversa deixava de seguir el guió i jo intervenia menys. Aquesta experiència connecta amb Schön (1992), quan parla del “professional reflexiu” com aquell que aprén també des de la incertesa i de les situacions inesperades que apareixen durant la pràctica.

Personalment, crec que aquesta ha sigut una de les activitats que més m’ha fet créixer durant el pràcticum. No perquè haja sigut perfecta, sinó precisament perquè m’ha obligat a tolerar el dubte, escoltar més i acceptar que, moltes vegades, el més interessant del que passa dins de l’aula no estava previst en cap guió. Probablement, una de les coses més importants que m’emporte d’aquesta sessió és entendre que no sempre és necessari controlar-ho tot perquè una activitat tinga valor educatiu.

La realització del pràcticum en el centre educatiu de la meva ciutat, ha representat una experiència d’aprenentatge molt significativa tant a nivell personal com professional. He pogut aproximar-me de forma real a les funcions pròpies d’un psicopedagog/a i comprendre la importància d’una mirada coordinada, inclusiva i centrada en les necessitats de l’alumnat dins del context educatiu.
Durant les meves pràctiques, he pogut aprofundir en aspectes relacionats amb l’atenció a la diversitat, la detecció de barreres d’accés, aprenentatge i participació, així com en la promoció del benestar socioemocional i la convivència. Per altra banda, he pogut apreciar la necessitat del treball conjunt entre professionals, famílies i serveis externs per a poder garantir una resposta educativa coherent i ajustada a cada situació i context educatiu.

En relació a les competències desenvolupades, penso que he reforçat la capacitat d’observació i anàlisi d’un context educatiu, a desenvolupar la planificació d’actuacions psicopedagògiques, i a potenciar la comunicació professional i el treball col·laboratiu. Gràcies a l’experiència, he pogut desenvolupar i potenciar una actitud més reflexiva, ètica i crítica davant la pràctica educativa.
Vull destacar especialment la relació que he tingut amb la meva tutora de pràctiques, que ha estat molt propera, enriquidora i positiva durant tot el procés. La seva disponibilitat, acompanyament i confiança m’han permès sentir-me escoltada, segura i integrada dins del context professional. Gràcies al seu suport, he pogut aprendre des de l’observació, el diàleg i la reflexió compartida, aspecte que ha contribuït significativament al meu creixement personal i professional.
Finalment, aquest pràcticum m’ha donat la possibilitat de connectar els continguts treballats en el màster amb situacions reals en el context educatiu, especialment en relació amb el DUA, les mesures i suports universals, l’educació inclusiva, l’orientació educativa i el treball en xarxa. D’aquesta forma he pogut consolidar els aprenentatges adquirits i reforçar la meva motivació i compromís amb una educació equitativa, inclusiva i de qualitat.

data: 27 maig 2026

Durant les pràctiques he pogut observar que la tutoria, especialment en Formació Professional, moltes vegades és percebuda com un espai secundari o poc important. L’alumnat sovint la veu com una “hora lliure” o com un moment allunyat dels continguts que consideren útils per al seu futur professional.

En aquest context, la implementació de sessions d’educació emocional va fer que l’alumnat haguera d’assistir i participar en activitats que inicialment no despertaven massa interés. Tot i això, aquesta experiència m’ha fet reflexionar sobre el valor real que poden tindre aquests espais dins del procés educatiu.

La implementació de les sessions d’educació emocional m’ha fet replantejar completament aquesta mirada. Aquesta experiència m’ha fet entendre que, encara que la tutoria siga un espai que l’alumnat no sempre demana ni valora inicialment, això no significa que no el necessite. Moltes vegades darrere del desinterés hi ha simplement falta de costum d’habitar espais on parar, reflexionar o parlar d’un mateix. I crec que precisament la tutoria ofereix això: un temps diferent dins de la rutina acadèmica, un espai on l’alumnat pot sentir-se escoltat i reconegut més enllà de les notes o del rendiment.

També he comprés que educar no és només transmetre continguts. En etapes com la Formació Professional, on molt d’alumnat conviu amb pressions acadèmiques, personals o laborals, aquests espais d’acompanyament tenen encara més sentit. Potser la tutoria no sempre deixa resultats immediats ni evidències visibles, però moltes vegades és allí on apareixen els aprenentatges més humans i significatius.

Després d’aquesta experiència, considere que la tutoria no hauria d’entendre’s com un espai complementari o secundari dins de l’educació, sinó com una part necessària de l’acompanyament integral de l’alumnat. Perquè, encara que sovint siga un espai poc valorat, també pot acabar convertint-se en un dels pocs moments on l’alumnat té l’oportunitat de parar, escoltar-se i sentir-se escoltat.

Data : 26-05-2026

Durant aquesta sessió he continuat amb la intervenció de lectoescriptura mitjançant una activitat de relació entre imatges i paraules. El seu objectiu principal era reforçar el vocabulari, la lectura global de paraules i la discriminació visual, afavorint alhora l’atenció i la coordinació visomotora.

L’activitat consistia a unir diferents dibuixos d’animals amb el seu nom corresponent. Els alumnes havien de llegir les paraules escrites i identificar la imatge adequada, establint la relació correcta entre el llenguatge escrit i la representació visual. Aquesta tasca es va realitzar de manera guiada, oferint suport en aquelles paraules que generaven més dificultat.

Durant la sessió es va observar que l’alumne mostrava una bona motivació i participació activa. En algunes ocasions necessitava llegir les paraules diverses vegades o rebre ajuda fonològica per identificar correctament alguns animals, però progressivament anava guanyant seguretat i autonomia. També es van treballar aspectes d’atenció sostinguda i orientació espacial, ja que havia de seguir visualment les línies i evitar confusions entre paraules properes.

Des d’una perspectiva psicopedagògica, considero que aquest tipus d’activitats són beneficioses perquè integren lectura, vocabulari i suport visual, facilitant l’aprenentatge significatiu. L’associació entre imatge i paraula ajuda especialment als alumnes amb dificultats lectores, ja que ofereix pistes visuals que reforcen la comprensió i la memòria. A més, les activitats manipulatives i visuals incrementen la motivació i afavoreixen la participació activa.

Com a reflexió personal, aquesta sessió m’ha permès observar la importància de respectar el ritme de cada alumne i adaptar les ajudes segons les necessitats individuals. També he comprovat que el reforç positiu i les orientacions concretes contribueixen a millorar la confiança i la predisposició envers les activitats de lectoescriptura.

Objectius de la intervenció:

• Reforçar la lectura global de paraules.
• Millorar l’associació entre imatge i vocabulari escrit.
• Afavorir l’atenció i la discriminació visual.
• Potenciar l’autonomia i la seguretat en les tasques lectores.

Evidències:

• Fitxa d’associació imatge-paraula realitzada durant la sessió.
• Observació directa de la participació i del procés lector de l’alumne.

data: 26 maig 2026

En aquesta sessió hem treballat a partir de situacions reals relacionades amb l’estrés acadèmic, els conflictes entre iguals i la frustració. L’objectiu no era tant parlar d’emocions de manera abstracta, sinó reflexionar sobre què passa en aquells moments en què les emocions desborden. 

A través de diferents situacions plantejades a l’aula, l’alumnat ha compartit com acostuma a reaccionar davant determinades situacions de pressió o malestar. A mesura que avançava la sessió, han anat apareixent respostes molt diverses: impulsivitat, bloqueig, evasió o dificultat per expressar què senten. 

Més que seguir estrictament l’activitat prevista, la sessió s’ha anat construint a partir del que anava emergint en el grup. 

Objectius 

• Analitzar com es manifesten les dificultats de regulació emocional en situacions quotidianes de tensió.  

• Afavorir la reflexió de l’alumnat sobre la manera com afronta l’estrés, la frustració o el conflicte.  

• Continuar interpretant les dinàmiques del grup des d’una mirada psicopedagògica.  

 Evidències 

• Registre d’observació de les intervencions de l’alumnat.  

• Reflexions individuals i aportacions espontànies.  

• Observació de reaccions davant situacions de tensió o desacord.  

 Observació i avaluació 

La sessió ha evidenciat que gran part de l’alumnat identifica què li passa emocionalment, però té dificultats per gestionar-ho quan les situacions es tornen més intenses. 

També he observat que algunes conductes que habitualment es perceben com a desinterés o mala actitud amaguen, en realitat, dificultats de regulació emocional. 

La participació ha sigut més natural que en sessions anteriors, probablement perquè les situacions treballades connectaven directament amb experiències reals del grup. 

 Reflexió 

Aquesta sessió m’ha fet replantejar moltes situacions que formen part de la quotidianitat de l’aula. Des d’una mirada docent, sovint posem el focus en la conducta final; no obstant això, la mirada psicopedagògica m’està ajudant a entendre que darrere de moltes reaccions hi ha processos emocionals que no sempre són visibles. 

En aquest sentit, coincideix amb el que planteja Rafael Bisquerra quan defensa que la regulació emocional necessita ser treballada de manera progressiva i contextualitzada. 

Més que buscar respostes immediates, aquesta experiència m’està ajudant a escoltar més, interpretar millor i entendre la complexitat emocional que existeix darrere de moltes situacions aparentment quotidianes. 

Cada vegada tinc més la sensació que moltes de les dificultats que apareixen a l’aula no poden entendre’s únicament des de la conducta visible. Aquest procés m’està ajudant a canviar la manera d’interpretar el que passa i a mirar el grup des d’una perspectiva molt més profunda i reflexiva. 

Aquesta entrada té com a objectiu la valoració final del projecte implementat.

Objectius

• Avaluar procés i resultats
• Identificar millores

Descripció

Els resultats positius obtinguts a través de l’avaluació ha estat:

• Millora en detecció precoç
• Major coordinació

Tot i això, cal destacar com a aspectes a millorar, la gestió del temps, destacant els perfils amb indicadors més complexos.

Evidències

• Rúbrica d’avaluació
• Feedback CAEI

Observacions

Aquest procés ha reforçat la meva identitat professional i la importància de la recerca aplicada, consolidant competències clau com és: el treball en equip, l’ús crític de les TIC i l’aprofundiment en l’execució del diagnòstic psicopedagògic.

Conclusió

Aquesta experiència ha estat clau per entendre la complexitat de la intervenció psicopedagògica i la necessitat d’un enfocament holístic i col·laboratiu destacant la mirada ètica de la professió i el codi deontològic.

Data: 25-05-26

En aquesta sessió he continuat amb la implementació de la intervenció psicopedagògica treballant la comprensió lectora, el vocabulari i l’expressió escrita a través de diferents activitats adaptades al nivell dels alumnes.

La primera activitat consistia en la lectura de dos fragments similars on els alumnes havien d’identificar i subratllar les paraules incorrectes dins del text. Aquesta tasca requeria atenció sostinguda, discriminació visual i comprensió del significat global de la lectura. Posteriorment, els alumnes havien de relacionar expressions i paraules amb el seu significat correcte, fet que permetia ampliar el vocabulari i treballar la comprensió semàntica.

La segona activitat es basava en la lectura d’una faula amb espais en blanc que havien de completar utilitzant paraules d’una columna lateral. Aquesta dinàmica implicava comprendre el context del text, anticipar informació i seleccionar el vocabulari adequat segons el significat de la frase. A més, es treballava la fluïdesa lectora i la memòria de treball, ja que els alumnes havien d’alternar la mirada entre el text i les paraules disponibles.

Durant la intervenció es va observar que els alumnes mostraven més seguretat en activitats guiades i visuals, mentre que en les tasques que requerien inferència lectora o selecció autònoma de vocabulari necessitaven suport addicional. Tot i això, es van mostrar participatius i motivats, especialment quan entenien el significat de les activitats i podien autocorregir alguns errors.

Des d’una perspectiva psicopedagògica, considero que aquest tipus d’activitats són molt útils perquè permeten treballar simultàniament diferents processos cognitius implicats en la lectura: atenció, comprensió, memòria, vocabulari i raonament lingüístic. A més, l’ús de textos curts i activitats estructurades facilita l’adaptació a alumnes amb dificultats d’aprenentatge o amb necessitats de reforç educatiu.

Com a reflexió personal, aquesta sessió m’ha ajudat a entendre la importància d’oferir activitats progressives i ajustades al ritme de cada alumne. També he pogut comprovar que el reforç positiu i les explicacions individualitzades augmenten la confiança i la implicació dels infants en les tasques de lectoescriptura.

Objectius de la intervenció:

• Millorar la comprensió lectora.
• Ampliar el vocabulari i la comprensió semàntica.
• Desenvolupar l’atenció i la discriminació visual.
• Afavorir l’autonomia i la confiança en les activitats de lectura.

Evidències:

• Fitxes de comprensió i expressió realitzades pels alumnes.
• Activitats de vocabulari i lectura guiada.
• Observació directa de la participació i les dificultats detectades durant la sessió.

En aquest apartat faré una reflexió sobre el meu procés de desenvolupament professional i emocional durant aquestes pràctiques, centrant-me en la meva identitat com a futura psicopedagoga.

Objectius

• Analitzar els meus límits i potencialitats personals en la intervenció psicopedagògica.
  • Identificar canvis en la meva percepció professional.

Descripció

A l’inici d’aquesta experiència, vaig pensar que la meva alta sensibilitat emocional podria ser una dificultat per gestionar situacions complexes en aquest àmbit, concretament amb casos més complexos.

No obstant això, a través de les converses amb la meva tutora de pràctiques, la qual sempre ha sigut molt propera i empàtica amb mi, vaig poder reinterpretar aquesta característica com una potencialitat dins de la intervenció educativa.

En aquest sentit, ella em va remarcar que la tasca psicopedagògica requereix precisament una mirada propera i humana:

“El que necessiten molts alumnes no és només una intervenció tècnica, sinó algú que els acompanyi i els ajudi a entendre el seu procés.” (Jordina Pugés Carbó, entrevista, 2026).

Veure la seva gratitud i plenitud alhora que desenvolupa la seva tasca, veure l’emoció amb la qual em transmet experiències, records o avenços en el seu àmbit m’ha fet entendre com d’essencials i necessàries són aquestes accions i sentiments per a poder assegurar l’èxit de qualsevol intervenció des d’una mirada humana i propera.

Avaluació

Aquest procés m’ha permès transformar la inseguretat inicial en una confiança més elevada en el meu rol professional. D’aquesta forma, he pogut desenvolupar la meva capacitat d’escolta activa, la regulació emocional en situacions complexes, i una millor comprensió i valor del treball interdisciplinari.

Evidències

• Entrevista a la meva tutora de pràctiques (Jordina Pugés Carbó)
  • Notes de reflexió personal
  • Participació en reunions CAEI

Observacions

He après que la intervenció psicopedagògica no només requereix coneixement tècnic, sinó també capacitat d’acompanyament, escolta i empatia.

Tot i això, he de continuar aprofundint en la meva gestió emocional en contextos educatius complexos, a causa de no haver tingut moltes experiències en aquests contextos.

En aquesta publicació vull fer una reflexió crítica sobre l’ús del qüestionari SENA com a instrument d’avaluació, així com la seva aportació en la detecció precoç de necessitats educatives.

Aquest instrument ha estat proporcionat per la meva tutora de pràctiques amb l’objectiu d’ampliar el meu coneixement sobre eines psicopedagògiques d’avaluació.

Rodríguez (2018), destaca que aquest instrument “Sistema de Evaluación en Niños y Adolescentes” (SENA) està orientat a avaluar el conjunt de problemes emocionals i conductuals que poden observar-se entre els 3 i els 18 anys.

Objectius

• Analitzar de forma crítica l’ús de l’instrument SENA com a eina d’avaluació psicopedagògica.
  • Valorar la triangulació de dades en la presa de decisions educatives.

Descripció

En aquest apartat vull destacar dues preguntes dirigides al professorat que m’han cridat l’atenció en aquest instrument (SENA):

• “Quants mesos heu estat professor d’aquest alumne?”
• “Quant el coneixeu? (0 = res, 10 = molt bé)”

Aquestes preguntes aporten un element clau: la validació del grau de coneixement de l’alumne per part de la persona informant, majoritàriament, el seu tutor/a.

Reflexió crítica

Des d’una perspectiva psicopedagògica, cal destacar que, sovint es pressuposa la fiabilitat de les respostes docents sense considerar el seu nivell de coneixement real de l’alumne.

Un docent que fa poc temps que coneix l’alumne pot no haver observat o detectat determinades conductes o patrons per part de l’alumne/a, aspecte que influeix de forma directa en la interpretació dels resultats, i amb això, la seva anàlisi psicopedagògica i actuació per part dels especialistes.

Aquest aspecte reforça la importància de la triangulació de dades, la qual destaca per la necessitat de contrastar informació procedent de diferents fonts (família, docents, instruments d’avaluació, observació directa o altres eines).

Per altra banda, aquestes preguntes permeten ponderar la fiabilitat de les respostes i evitar mal interpretacions.

Des d’una mirada crítica, personalment considero que aquest tipus d’indicadors haurien d’estar presents en més instruments d’avaluació, especialment en contextos educatius que destaquen per una alta mobilitat docent o falta de continuïtat.

Avaluació

L’oportunitat de poder analitzar l’instrument SENA ha ampliat la meva comprensió sobre la importància dels instruments d’avaluació, tant com a eines de mesura, com a mecanismes de contextualització de la informació obtinguda.

Evidències

• Qüestionari SENA (instrument analitzat)
• Observacions del context i les relacions interpersonals
• Conversacions amb la tutora de pràctiques

Cal destacar que…

Aquesta experiència reforça la idea que l’avaluació psicopedagògica no pot dependre només dels instruments o eines per a poder obtenir evidències, sinó del context, les dades quantitatives i les relacions amb l’alumnat, famílies i altres agents educatius.

Referències bibliogràfiques

Rodríguez Camón, E. (2018). El SENA: un sistema de evaluación clínica eficaz en población infanto-juvenil. Psicología y Mente. https://psicologiaymente.com/clinica/SENA-evaluacion-clinica