Descripció de l’activitat

Durant el període de pràctiques vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una reunió de coordinació entre el centre educatiu i professionals del CRETDIC (Centre de Recursos Educatius per a Alumnes amb Trastorns del Desenvolupament i de la Conducta). La reunió es va centrar en l’anàlisi d’un cas complex d’un alumne de 3r d’ESO amb diagnòstic de dislèxia que presentava conductes disruptives persistents dins l’aula.

Segons es va exposar durant la sessió, el centre ja havia implementat diverses actuacions prèvies, com reunions amb la família, mesures de seguiment tutorial i estratègies orientades a establir límits i millorar la conducta. Tot i aquests esforços, les dificultats continuaven presents i afectaven tant el procés d’aprenentatge del mateix alumne com el desenvolupament normal de les classes.

La reunió, d’una durada aproximada de dues hores, va reunir la tutora de l’estudiant, psicopedagoga del centre i la professional del CRETDIC amb l’objectiu d’analitzar el cas i explorar possibles línies de comprensió i intervenció.

Objectius

• Conèixer el funcionament i les funcions del CRETDIC.
• Observar estratègies d’anàlisi de conductes disruptives en contextos educatius.
• Reflexionar sobre diferents models d’intervenció psicopedagògica.
• Analitzar les potencialitats i limitacions del treball en xarxa.

Aquesta experiència va ser especialment enriquidora perquè em va permetre observar una forma d’abordatge diferent de la que habitualment es desenvolupa dins dels centres educatius. Mentre que moltes intervencions escolars acostumen a centrar-se en les conductes observables i en la cerca de solucions immediates, el CRETDIC va adoptar una mirada orientada a comprendre què podia haver darrere de la conducta de l’alumne.

Al llarg de la reunió es van explorar possibles factors emocionals, relacionals i personals que podrien estar influint en el comportament observat. Es va reflexionar sobre la manera com l’alumne es relacionava amb els límits, la seva dificultat per expressar les seves necessitats de forma clara i la possible funció que podia estar tenint la conducta disruptiva dins del seu context escolar.

Aquest enfocament em va recordar alguns plantejaments propers a les perspectives psicodinàmiques i sistèmiques, que entenen la conducta com una manifestació d’aspectes més profunds i no únicament com un problema disciplinari a corregir. Des d’aquesta mirada, la conducta esdevé una font d’informació que cal interpretar per comprendre millor les necessitats de la persona.

Tanmateix, també vaig poder observar una certa tensió entre aquesta necessitat de comprensió profunda i les demandes immediates del professorat. En finalitzar la reunió,  els membres de l’escola expressaven la sensació que, malgrat haver aprofundit molt en les possibles causes de la situació, continuaven sense disposar d’eines concretes per gestionar les dificultats quotidianes que es produïen a l’aula. A més, aquesta era ja la segona reunió realitzada sobre el mateix cas i la percepció general era que encara no s’havien produït canvis significatius.

La situació descrita em va fer reflexionar sobre la importància i la necessitat de trobar un equilibri entre la comprensió dels problemes i l’acció educativa. Cal tenir en compte que entendre les causes d’una conducta és fonamental per evitar intervencions superficials, però al mateix temps el professorat necessita orientacions pràctiques que l’ajudin a gestionar les situacions mentre aquest procés de comprensió es construeix.

Evidències

Les evidències d’aquesta entrada es basen en l’observació directa de la reunió de coordinació entre el centre educatiu i els professionals del CRETDIC. Per motius de confidencialitat i protecció de dades, no es comparteix cap informació identificativa relativa a l’alumne ni a la seva família.

Avaluació de la intervenció o activitats

La reunió va permetre ampliar la comprensió del cas i generar noves hipòtesis sobre els factors que podrien estar influint en la conducta de l’alumne. També va oferir al professorat un espai de reflexió i anàlisi compartida que sovint resulta difícil de trobar dins del ritme habitual dels centres educatius.

No obstant això, també es va evidenciar la dificultat de traduir aquesta comprensió en estratègies concretes percebudes com a útils i aplicables de manera immediata per part dels docents implicats.

Observacions personals

Una de les principals reflexions que m’emporto d’aquesta experiència és la importància dels serveis especialitzats com el CRETDIC per ajudar els centres a analitzar situacions complexes des d’una mirada més profunda i menys centrada exclusivament en la conducta observable. Tanmateix, vaig sortir de la reunió preguntant-me com es podria potenciar encara més l’impacte d’aquestes intervencions en el dia a dia de les aules.

Personalment, considero que la comprensió profunda dels casos és imprescindible, però que, com he comentat abans,  aquesta hauria d’anar acompanyada d’orientacions pràctiques que ajudin el professorat a sentir-se més segur i competent davant situacions que generen desgast i frustració. Precisament aquesta tensió entre comprendre i intervenir és una de les qüestions que més m’ha fet reflexionar durant les pràctiques i que considero especialment rellevant per a l’exercici de la psicopedagogia.

data: 1 juny 2026

Una de les experiències més enriquidores d’aquest pràcticum ha estat comprovar la importància del treball conjunt entre professionals. Més enllà de les funcions específiques de cadascú, l’acompanyament a l’alumnat es construeix a partir del diàleg, la coordinació i l’intercanvi de mirades.

Durant aquests mesos he tingut l’oportunitat de compartir reflexions amb la meua tutora de pràctiques, que també exerceix com a orientadora del centre. El fet de compartir una manera similar d’entendre l’educació i l’acompanyament a l’alumnat ha facilitat molt les converses i la construcció de propostes compartides. Quan existeix una visió comuna, resulta més fàcil analitzar les situacions i buscar respostes coherents.

Tanmateix, la realitat dels centres educatius és diversa i no sempre tots els professionals comparteixen la mateixa mirada. Aquesta experiència m’ha ajudat a entendre que la riquesa del treball en xarxa no consisteix a pensar igual, sinó a dialogar, contrastar perspectives i construir acords.

També he pogut observar que la manca de temps continua sent una de les principals dificultats. Sovint, les converses més valuoses no es produeixen en reunions formals, sinó en moments informals del dia a dia, quan compartim inquietuds, dubtes i reflexions.

Aquest pràcticum m’ha reafirmat en una idea: educar és una tasca col·lectiva. Les millors respostes solen nàixer quan les persones que acompanyem l’alumnat compartim temps, escolta i una voluntat comuna de treballar junts.

Abans de començar el pràcticum em vaig reunir amb la meva tutora de pràctiques i em va explicar, de forma molt detallada, com funcionava el centre, quins usuaris tindria i quines serien les meves funcions. Des del primer dia se’m va incloure de forma participativa en l’acompanyament dels usuaris i vaig ser molt ben acollit per les altres treballadores del centre. A partir de llavors, es va generar una dinàmica on em sentia un més de l’equip, agafant responsabilitats a mesura que coneixia els usuaris.

Al veure que feia feia les pràctiques en un centre de psicopedagogia, les meves expectatives i interessos es centraven, principalment, en veure diferents tipologies de trastorns i dificultats de l’aprenentatge amb les corresponents intervencions.  Per la meva feina, estic acostumat a veure alumnes amb autisme i discapacitat intel·Lectual severa i a les pràctiques he pogut acompanyar a usuaris completament diferents, amb TDAH, Asperger, discapacitat intel·lectual lleu i dislèxia, familiartitzant-me amb la seva simptomatologia i amb certes tipologies d’intervenció. A més, també he pogut veure quin és l’organitzacio i funcionament logístic d’un centre de psicopedagogia. Les expectatives s’han acomplert.

A partir de la sessió que vaig realitzar dies anteriors, en base a la intervenció creada peer mi per fer front a les necessitats del centre,  he realitzat l’avaluació , desenvolupada amb dos alumnes a través de diferents activitats relacionades amb la identificació, expressió i comprensió de les emocions.

Durant les sessions es van utilitzar fitxes adaptades on els alumnes havien de relacionar emocions amb situacions quotidianes, completar frases sobre com se sentien, identificar emocions en textos curts i representar-les mitjançant dibuixos i expressions facials. Aquestes activitats han permès treballar tant la comprensió emocional com l’expressió oral i escrita.

Pel que fa als resultats observats, s’ha pogut veure una evolució positiva en la capacitat dels alumnes per reconèixer emocions bàsiques com l’alegria, la tristesa, l’enfadament o el nerviosisme. Progressivament mostraven més seguretat a l’hora d’explicar com se sentien i relacionar les emocions amb experiències personals o situacions concretes.

També s’ha observat que les activitats visuals i guiades facilitaven molt la participació i la comprensió. Un dels alumnes necessitava més suport verbal i preguntes dirigides per desenvolupar les respostes, mentre que l’altre mostrava més autonomia en l’expressió emocional. Tot i això, tots dos van participar activament i es van mostrar receptius durant les sessions.

Des d’una perspectiva psicopedagògica, considero que la intervenció ha estat positiva perquè ha afavorit la consciència emocional, l’empatia i la comunicació. Treballar les emocions dins d’un context educatiu ajuda els infants a comprendre millor el que senten i a desenvolupar habilitats personals i socials importants per al seu benestar i aprenentatge.

Com a reflexió personal, aquesta experiència m’ha fet entendre la importància d’oferir espais segurs i de confiança perquè els alumnes puguin expressar-se lliurement. També he pogut comprovar que el reforç positiu, l’escolta activa i l’adaptació de les activitats són essencials per afavorir la participació i la implicació emocional dels infants.

Considero que aquesta intervenció ha contribuït positivament al desenvolupament emocional dels alumnes i m’ha permès desenvolupar habilitats relacionades amb l’acompanyament emocional, l’observació i la intervenció educativa individualitzada.

Aspectes positius observats:

• Millora en la identificació i expressió de les emocions.
• Participació activa i bona predisposició dels alumnes.
• Major confiança a l’hora d’explicar sentiments i experiències.
• Bona resposta davant activitats visuals i contextualitzades.

Aspectes a continuar treballant:

• Ampliar el vocabulari emocional.
• Afavorir una expressió oral més elaborada.
• Continuar reforçant l’empatia i la gestió emocional.
• Potenciar l’autonomia en les activitats d’expressió escrita.

Evidències:

• Fitxes d’educació emocional completes pels alumnes.
• Dibuixos i respostes escrites relacionades amb les emocions.
• Observació directa de la participació i les respostes emocionals durant les sessions.

DATA: 28 maig 2026

El podcast del centre ha sigut l’últim espai del procés d’intervenció i, probablement, també el més imprevisible i espontani de tots. Tot i preparar un guió inicial amb preguntes relacionades amb l’estrés acadèmic, la convivència o la manera d’afrontar moments difícils, la conversa va anar evolucionant d’una manera molt més espontània del que jo havia previst.

Hi havia silencis, bromes, interrupcions i moments que aparentment trencaven el fil de la sessió. En alguns moments sentia la necessitat constant de reconduir la conversa perquè tenia la sensació que “perdia el control” de l’activitat. No obstant això, amb el pas de la sessió vaig començar a entendre que moltes de les reflexions més interessants apareixien precisament quan deixava més espai perquè el grup parlara amb naturalitat.

Observació i avaluació

La sessió m’ha permés observar que, quan desapareix parcialment l’estructura habitual de l’aula, també canvia la manera com l’alumnat participa. Alguns alumnes que habitualment intervenen poc van mostrar-se més còmodes en aquest format més conversacional, mentre que altres reaccionaven amb humor o silencis davant preguntes més personals.

Inicialment aquestes situacions em generaven certa incomoditat, però després vaig entendre que, probablement, darrere de la necessitat constant de dirigir també hi havia una necessitat meua de sentir que controlava el que estava passant.

Reflexió

Aquesta activitat m’ha fet pensar molt sobre la necessitat de control dins de la pràctica educativa. Com a docent, estic acostumada a planificar, dirigir i anticipar constantment què passarà dins de l’aula. Però el podcast m’ha situat en un lloc diferent: un espai on no tot podia estar previst. I, sincerament, això m’ha generat inseguretat. Tot i això, també he descobert que alguns dels moments més significatius apareixien precisament quan la conversa deixava de seguir el guió i jo intervenia menys. Aquesta experiència connecta amb Schön (1992), quan parla del “professional reflexiu” com aquell que aprén també des de la incertesa i de les situacions inesperades que apareixen durant la pràctica.

Personalment, crec que aquesta ha sigut una de les activitats que més m’ha fet créixer durant el pràcticum. No perquè haja sigut perfecta, sinó precisament perquè m’ha obligat a tolerar el dubte, escoltar més i acceptar que, moltes vegades, el més interessant del que passa dins de l’aula no estava previst en cap guió. Probablement, una de les coses més importants que m’emporte d’aquesta sessió és entendre que no sempre és necessari controlar-ho tot perquè una activitat tinga valor educatiu.

La realització del pràcticum en el centre educatiu de la meva ciutat, ha representat una experiència d’aprenentatge molt significativa tant a nivell personal com professional. He pogut aproximar-me de forma real a les funcions pròpies d’un psicopedagog/a i comprendre la importància d’una mirada coordinada, inclusiva i centrada en les necessitats de l’alumnat dins del context educatiu.
Durant les meves pràctiques, he pogut aprofundir en aspectes relacionats amb l’atenció a la diversitat, la detecció de barreres d’accés, aprenentatge i participació, així com en la promoció del benestar socioemocional i la convivència. Per altra banda, he pogut apreciar la necessitat del treball conjunt entre professionals, famílies i serveis externs per a poder garantir una resposta educativa coherent i ajustada a cada situació i context educatiu.

En relació a les competències desenvolupades, penso que he reforçat la capacitat d’observació i anàlisi d’un context educatiu, a desenvolupar la planificació d’actuacions psicopedagògiques, i a potenciar la comunicació professional i el treball col·laboratiu. Gràcies a l’experiència, he pogut desenvolupar i potenciar una actitud més reflexiva, ètica i crítica davant la pràctica educativa.
Vull destacar especialment la relació que he tingut amb la meva tutora de pràctiques, que ha estat molt propera, enriquidora i positiva durant tot el procés. La seva disponibilitat, acompanyament i confiança m’han permès sentir-me escoltada, segura i integrada dins del context professional. Gràcies al seu suport, he pogut aprendre des de l’observació, el diàleg i la reflexió compartida, aspecte que ha contribuït significativament al meu creixement personal i professional.
Finalment, aquest pràcticum m’ha donat la possibilitat de connectar els continguts treballats en el màster amb situacions reals en el context educatiu, especialment en relació amb el DUA, les mesures i suports universals, l’educació inclusiva, l’orientació educativa i el treball en xarxa. D’aquesta forma he pogut consolidar els aprenentatges adquirits i reforçar la meva motivació i compromís amb una educació equitativa, inclusiva i de qualitat.

data: 27 maig 2026

Durant les pràctiques he pogut observar que la tutoria, especialment en Formació Professional, moltes vegades és percebuda com un espai secundari o poc important. L’alumnat sovint la veu com una “hora lliure” o com un moment allunyat dels continguts que consideren útils per al seu futur professional.

En aquest context, la implementació de sessions d’educació emocional va fer que l’alumnat haguera d’assistir i participar en activitats que inicialment no despertaven massa interés. Tot i això, aquesta experiència m’ha fet reflexionar sobre el valor real que poden tindre aquests espais dins del procés educatiu.

La implementació de les sessions d’educació emocional m’ha fet replantejar completament aquesta mirada. Aquesta experiència m’ha fet entendre que, encara que la tutoria siga un espai que l’alumnat no sempre demana ni valora inicialment, això no significa que no el necessite. Moltes vegades darrere del desinterés hi ha simplement falta de costum d’habitar espais on parar, reflexionar o parlar d’un mateix. I crec que precisament la tutoria ofereix això: un temps diferent dins de la rutina acadèmica, un espai on l’alumnat pot sentir-se escoltat i reconegut més enllà de les notes o del rendiment.

També he comprés que educar no és només transmetre continguts. En etapes com la Formació Professional, on molt d’alumnat conviu amb pressions acadèmiques, personals o laborals, aquests espais d’acompanyament tenen encara més sentit. Potser la tutoria no sempre deixa resultats immediats ni evidències visibles, però moltes vegades és allí on apareixen els aprenentatges més humans i significatius.

Després d’aquesta experiència, considere que la tutoria no hauria d’entendre’s com un espai complementari o secundari dins de l’educació, sinó com una part necessària de l’acompanyament integral de l’alumnat. Perquè, encara que sovint siga un espai poc valorat, també pot acabar convertint-se en un dels pocs moments on l’alumnat té l’oportunitat de parar, escoltar-se i sentir-se escoltat.

Data : 26-05-2026

Durant aquesta sessió he continuat amb la intervenció de lectoescriptura mitjançant una activitat de relació entre imatges i paraules. El seu objectiu principal era reforçar el vocabulari, la lectura global de paraules i la discriminació visual, afavorint alhora l’atenció i la coordinació visomotora.

L’activitat consistia a unir diferents dibuixos d’animals amb el seu nom corresponent. Els alumnes havien de llegir les paraules escrites i identificar la imatge adequada, establint la relació correcta entre el llenguatge escrit i la representació visual. Aquesta tasca es va realitzar de manera guiada, oferint suport en aquelles paraules que generaven més dificultat.

Durant la sessió es va observar que l’alumne mostrava una bona motivació i participació activa. En algunes ocasions necessitava llegir les paraules diverses vegades o rebre ajuda fonològica per identificar correctament alguns animals, però progressivament anava guanyant seguretat i autonomia. També es van treballar aspectes d’atenció sostinguda i orientació espacial, ja que havia de seguir visualment les línies i evitar confusions entre paraules properes.

Des d’una perspectiva psicopedagògica, considero que aquest tipus d’activitats són beneficioses perquè integren lectura, vocabulari i suport visual, facilitant l’aprenentatge significatiu. L’associació entre imatge i paraula ajuda especialment als alumnes amb dificultats lectores, ja que ofereix pistes visuals que reforcen la comprensió i la memòria. A més, les activitats manipulatives i visuals incrementen la motivació i afavoreixen la participació activa.

Com a reflexió personal, aquesta sessió m’ha permès observar la importància de respectar el ritme de cada alumne i adaptar les ajudes segons les necessitats individuals. També he comprovat que el reforç positiu i les orientacions concretes contribueixen a millorar la confiança i la predisposició envers les activitats de lectoescriptura.

Objectius de la intervenció:

• Reforçar la lectura global de paraules.
• Millorar l’associació entre imatge i vocabulari escrit.
• Afavorir l’atenció i la discriminació visual.
• Potenciar l’autonomia i la seguretat en les tasques lectores.

Evidències:

• Fitxa d’associació imatge-paraula realitzada durant la sessió.
• Observació directa de la participació i del procés lector de l’alumne.

data: 26 maig 2026

En aquesta sessió hem treballat a partir de situacions reals relacionades amb l’estrés acadèmic, els conflictes entre iguals i la frustració. L’objectiu no era tant parlar d’emocions de manera abstracta, sinó reflexionar sobre què passa en aquells moments en què les emocions desborden. 

A través de diferents situacions plantejades a l’aula, l’alumnat ha compartit com acostuma a reaccionar davant determinades situacions de pressió o malestar. A mesura que avançava la sessió, han anat apareixent respostes molt diverses: impulsivitat, bloqueig, evasió o dificultat per expressar què senten. 

Més que seguir estrictament l’activitat prevista, la sessió s’ha anat construint a partir del que anava emergint en el grup. 

Objectius 

• Analitzar com es manifesten les dificultats de regulació emocional en situacions quotidianes de tensió.  

• Afavorir la reflexió de l’alumnat sobre la manera com afronta l’estrés, la frustració o el conflicte.  

• Continuar interpretant les dinàmiques del grup des d’una mirada psicopedagògica.  

 Evidències 

• Registre d’observació de les intervencions de l’alumnat.  

• Reflexions individuals i aportacions espontànies.  

• Observació de reaccions davant situacions de tensió o desacord.  

 Observació i avaluació 

La sessió ha evidenciat que gran part de l’alumnat identifica què li passa emocionalment, però té dificultats per gestionar-ho quan les situacions es tornen més intenses. 

També he observat que algunes conductes que habitualment es perceben com a desinterés o mala actitud amaguen, en realitat, dificultats de regulació emocional. 

La participació ha sigut més natural que en sessions anteriors, probablement perquè les situacions treballades connectaven directament amb experiències reals del grup. 

 Reflexió 

Aquesta sessió m’ha fet replantejar moltes situacions que formen part de la quotidianitat de l’aula. Des d’una mirada docent, sovint posem el focus en la conducta final; no obstant això, la mirada psicopedagògica m’està ajudant a entendre que darrere de moltes reaccions hi ha processos emocionals que no sempre són visibles. 

En aquest sentit, coincideix amb el que planteja Rafael Bisquerra quan defensa que la regulació emocional necessita ser treballada de manera progressiva i contextualitzada. 

Més que buscar respostes immediates, aquesta experiència m’està ajudant a escoltar més, interpretar millor i entendre la complexitat emocional que existeix darrere de moltes situacions aparentment quotidianes. 

Cada vegada tinc més la sensació que moltes de les dificultats que apareixen a l’aula no poden entendre’s únicament des de la conducta visible. Aquest procés m’està ajudant a canviar la manera d’interpretar el que passa i a mirar el grup des d’una perspectiva molt més profunda i reflexiva.