Titol: reflexions compartides

13 maig de 2026 

 Objectius 

• Compartir una primera valoració de la implementació amb els professionals implicats en la intervenció.  

• Analitzar conjuntament les necessitats detectades i la resposta de l’alumnat durant la primera sessió.  

• Reflexionar sobre els ajustos necessaris per continuar la intervenció en un context condicionat per factors externs.  

 Descripció de la sessió 

Després de la primera sessió d’implementació, vaig mantenir un espai de reflexió compartida amb el tutor del grup i l’orientadora del centre per valorar conjuntament el desenvolupament de la intervenció i les primeres observacions recollides. 

La conversa va girar al voltant de diferents aspectes: la resposta de l’alumnat davant les activitats proposades, les dificultats detectades en l’expressió emocional i la necessitat d’ajustar el ritme i l’enfocament de les sessions següents. 

També vam comentar com, en molts casos, certes conductes que habitualment es perceben com a falta d’interés o desmotivació poden estar relacionades amb dificultats emocionals o amb situacions personals que no sempre són visibles dins de l’aula. 

A més, aquesta reflexió coincideix amb un moment de certa interrupció del ritme habitual del centre, ja que la vaga educativa prevista per a la setmana següent condiciona la continuïtat immediata de les pràctiques i obliga a replantejar temporalment l’organització de la intervenció. 

Evidències 

• Reunió de coordinació amb el tutor i l’orientadora.  

• Notes recollides durant la reflexió compartida.  

• Valoració conjunta sobre la resposta del grup.  

 Observació i avaluació 

La reunió ha permés contrastar diferents mirades sobre el grup i confirmar algunes de les impressions observades durant la primera sessió. Tant el tutor com l’orientadora coincideixen enla necessitat de treballar aspectes relacionats amb la regulació emocional i la gestió de situacions d’estrés, especialment en determinats alumnes que mostren dificultats més evidents en moments de frustració o conflicte. Al  mateix temps, també s’ha valorat positivament la predisposició inicial del grup i la importància de continuar construint un espai segur abans d’aprofundir en determinades qüestions emocionals. 

• Explorar el punt de partida de l’alumnat pel que fa a la identificació, expressió i gestió de les emocions.
• Introduir el treball del benestar emocional des d’una primera aproximació pràctica i significativa.
• Afavorir la presa de consciència emocional de l’alumnat en un context segur i respectuós.

• Qüestionari inicial (pretest)
• Activitat de la roda de les emocions
• Observació de la participació i actitud de l’alumnat

En el marc de les sessions de tutoria, es posa en marxa una proposta d’intervenció centrada en el benestar emocional de l’alumnat de Formació Professional. Es tracta d’un grup cohesionat, però en el qual s’observen dificultats puntuals en la regulació emocional, especialment davant situacions d’estrès acadèmic o interpersonal.

A partir de la coordinació i reflexió amb la orientadora del centre, s’ha decidit orientar la intervenció cap al treball de la regulació emocional, ajustant-la a les necessitats reals del grup. La proposta es desenvoluparà al llarg de 3 o 4 sessions de tutoria.

Aquest inici posa de manifest la importància d’adaptar la intervenció al context i de construir-la des del treball col·laboratiu amb el departament d’orientació.

En aquesta entrada presente una infografia que sintetitza una proposta d’intervenció psicopedagògica orientada a millorar el benestar emocional de l’alumnat de Formació Professional.

S’hi mostren de manera visual la necessitat detectada, els objectius, la metodologia i la planificació de la intervenció, així com els instruments utilitzats, destacant el podcast com a proposta final.

Des de la meua experiència com a docent al centre, he observat de manera continuada dificultats relacionades amb el benestar emocional de l’alumnat i la qualitat de les relacions dins de l’aula. 

El període de pràctiques m’ha permés mirar aquesta realitat amb una perspectiva més sistemàtica i psicopedagògica, generant un cert distanciament respecte a la pràctica diària. 

Aquest procés m’ha portat a: 

• reinterpretar situacions quotidianes que sovint es normalitzen 
• entendre que el clima d’aula influeix directament en l’aprenentatge 
• veure la problemàtica com una qüestió relacional i contextual, no només individual 

A partir d’això, la proposta de millora es centra en: 

• treballar les competències emocionals
• afavorir relacions més positives i inclusives 
• millorar el clima d’aula 

En definitiva, aquest procés m’ha ajudat a prendre consciència de la importància de revisar la pròpia pràctica docent i d’incorporar una mirada més reflexiva i fonamentada en la presa de decisions.