Al llarg de les sessions s’han continuat treballant diferents activitats relacionades amb la consciència fonològica, la lògica i la lectoescriptura mitjançant recursos manipulatius i dinàmiques més lúdiques.

En algunes activitats s’han utilitzat jocs de cartes i dinàmiques grupals per potenciar l’atenció, la participació i el raonament dels infants. Aquest tipus d’activitats han afavorit la interacció entre iguals i la motivació durant les sessions, generant un ambient més participatiu i distès.

També s’han realitzat activitats de classificació visual i associació d’imatges, treballant la discriminació visual, el vocabulari i la consciència semàntica. Aquestes activitats manipulatives han ajudat a mantenir l’atenció i adaptar els continguts als diferents ritmes d’aprenentatge dels infants.

Paral·lelament, també s’han treballat activitats de raonament i lògica a través de fitxes visuals i exercicis de resolució de problemes, observant especialment les estratègies que utilitzaven els infants per arribar a la solució i la seva tolerància davant la dificultat o l’error.

A més, durant aquestes sessions s’ha continuat mantenint coordinació amb la tutora i les companyes del centre per comentar l’evolució observada i adaptar algunes activitats segons les necessitats detectades en cada infant.

Avaluació i observacions personals

Les activitats manipulatives i lúdiques han afavorit una major implicació dels infants, especialment en aquells casos on inicialment es mostrava més desmotivació o inseguretat davant les tasques acadèmiques.

He pogut observar que el treball grupal també facilita la participació i genera situacions d’ajuda entre iguals, fet que contribueix positivament a la confiança i autoestima dels infants.

A nivell personal, aquestes sessions m’han permès reflexionar sobre la importància de plantejar activitats variades i significatives, adaptades a les necessitats individuals, per afavorir un aprenentatge més motivador i funcional.

Titol: reflexions compartides

13 maig de 2026 

 Objectius 

• Compartir una primera valoració de la implementació amb els professionals implicats en la intervenció.  

• Analitzar conjuntament les necessitats detectades i la resposta de l’alumnat durant la primera sessió.  

• Reflexionar sobre els ajustos necessaris per continuar la intervenció en un context condicionat per factors externs.  

 Descripció de la sessió 

Després de la primera sessió d’implementació, vaig mantenir un espai de reflexió compartida amb el tutor del grup i l’orientadora del centre per valorar conjuntament el desenvolupament de la intervenció i les primeres observacions recollides. 

La conversa va girar al voltant de diferents aspectes: la resposta de l’alumnat davant les activitats proposades, les dificultats detectades en l’expressió emocional i la necessitat d’ajustar el ritme i l’enfocament de les sessions següents. 

També vam comentar com, en molts casos, certes conductes que habitualment es perceben com a falta d’interés o desmotivació poden estar relacionades amb dificultats emocionals o amb situacions personals que no sempre són visibles dins de l’aula. 

A més, aquesta reflexió coincideix amb un moment de certa interrupció del ritme habitual del centre, ja que la vaga educativa prevista per a la setmana següent condiciona la continuïtat immediata de les pràctiques i obliga a replantejar temporalment l’organització de la intervenció. 

Evidències 

• Reunió de coordinació amb el tutor i l’orientadora.  

• Notes recollides durant la reflexió compartida.  

• Valoració conjunta sobre la resposta del grup.  

 Observació i avaluació 

La reunió ha permés contrastar diferents mirades sobre el grup i confirmar algunes de les impressions observades durant la primera sessió. Tant el tutor com l’orientadora coincideixen enla necessitat de treballar aspectes relacionats amb la regulació emocional i la gestió de situacions d’estrés, especialment en determinats alumnes que mostren dificultats més evidents en moments de frustració o conflicte. Al  mateix temps, també s’ha valorat positivament la predisposició inicial del grup i la importància de continuar construint un espai segur abans d’aprofundir en determinades qüestions emocionals. 

Objectiu:

Iniciar la implementació del projecte d’intervenció psicopedagògica i observar les necessitats específiques dels infants en relació amb la lectoescriptura i la regulació emocional.

Descripció del treball realizat: 

Al llarg d’aquestes setmanes s’han anat realitzant diferents aspectes relacionats amb la lectoescriptura i els processos previs de l’aprenentatge. Principalment, s’ha aprofundit en la consciència fonològica, la identificació de sons i síl·labes, la lectura de paraules senzilles i petites activitats d’escriptura guiada (tot adaptat a cada nivell).

A més, també s’han incorporat activitats més manipulatives i lúdiques per afavorir la motivació i la participació activa dels nens i nenes. Paral·lelament, s’ha observat la resposta emocional dels infants davant les tasques, especialment en situacions d’error, frustració o inseguretat.

Durant aquest període també s’ha mantingut comunicació i coordinació amb els tutors, la psicopedagoga i les companyes del centre amb l’objectiu de compartir observacions i poder implementar adequadament la detecció de necessitats realitzada prèviament. Aquest intercanvi d’informació ha permès ajustar millor les activitats i tenir una visió més global de les dificultats i potencialitats de cada infant.

Avaluació i observacions personals:

Aquestes primeres sessions m’han permès entendre millor la importància d’una intervenció individualitzada i adaptada als diferents ritmes d’aprenentatge. A més, he pogut observar que molts infants necessiten suport acadèmic i emocional.

Considero que la coordinació amb els professionals del centre està sent fonamental per orientar correctament la intervenció i prendre decisions ajustades a les necessitats detectades. També he comprovat que les activitats lúdiques i participatives afavoreixen un ambient més relaxat i motivador dins les sessions.

Descripció de l’activitat

Tal com ja he comentat en una entrada anterior, l’únic espai en què no puc participar ni estar present és en les reunions amb famílies, per motius de confidencialitat. Tot i això, sí que he pogut assistir a una reunió de coordinació amb la professional de l’EAP vinculada al centre i també a una reunió interna entre la psicopedagoga d’ESO i cicles formatius de grau mitjà i la psicopedagoga de batxillerat i cicles formatius de grau superior.

Durant la reunió amb l’EAP es van revisar diferents casos relacionats amb absentisme escolar, processos de derivació a serveis externs, alumnes en procés de diagnòstic i altres situacions vinculades a dificultats personals, conductuals o relacionals. També es van comentar casos d’assetjament, situacions familiars complexes i seguiments oberts amb diferents institucions. En un moment concret de la reunió se’m va demanar sortir temporalment de l’espai, ja que es tractava informació especialment sensible relacionada amb un cas específic.

D’altra banda, pel que fa a la reunió de coordinació interna, es van revisar documents compartits, protocols i registres amb l’objectiu de mantenir actualitzada tota la informació necessària de cara a inspeccions, auditories o coordinacions amb serveis externs.

Objectius

• Observar processos de coordinació psicopedagògica amb institucions externes.
• Comprendre els protocols i xarxes de suport vinculades al context educatiu.
• Reflexionar sobre els límits i funcions del rol psicopedagògic.
• Analitzar la dimensió sistèmica de la intervenció educativa.

Reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític

Aquestes experiències m’ha permès prendre consciència de la gran dimensió sistèmica que té la feina psicopedagògica dins dels centres educatius. Abans d’iniciar les pràctiques tenia una visió molt més centrada en l’atenció directa a l’alumnat, però progressivament estic entenent que gran part de la feina consisteix també en coordinar agents, seguir protocols i gestionar derivacions amb múltiples institucions externes.

En relació a aquest tema, durant les reunions, han aparegut nombroses sigles, serveis i recursos vinculats a l’atenció educativa i social, fet que m’ha fet adonar de la gran complexitat organitzativa existent darrere de cada cas. A través d’aquestes coordinacions,  es fa evident la importància del treball en xarxa i de la mirada interdisciplinària, especialment en situacions complexes que no poden abordar-se únicament des del centre escolar.

Al mateix temps, també he pogut observar que existeixen límits molt clars respecte al rol de la psicopedagoga: fins on arriba la seva funció, quan és necessari derivar un cas o quins procediments s’han de seguir segons cada situació. Tot això m’està ajudant a comprendre que la intervenció psicopedagògica no es basa únicament en la relació d’ajuda, sinó també en la capacitat de coordinar recursos, establir límits professionals i actuar d’acord amb protocols i criteris deontològics.

Finalment, gràcies a haver pogut estar present en aquestes trobades, he reforçat encara més la idea de que observar també el funcionament dins les aules és bàsic, ja que és precisament allà on es poden detectar moltes de les necessitats del professorat i de l’alumnat. D’aquesta manera, poder combinar les observacions d’aula amb la mirada institucional m’està ajudant a construir una comprensió molt més global i realista del context educatiu i de les possibles necessitats de suport existents, tant a nivell acadèmic com emocional.

Evidències

Com sempre, les evidències d’aquesta entrada es basen en l’assistència a reunions de coordinació interna i externa i en l’observació dels processos de seguiment de casos. Per motius de confidencialitat i protecció de dades, no es disposa de registres audiovisuals ni d’informació específica sobre els casos tractats.

Avaluació de la intervenció o activitats

La participació en aquestes reunions ha estat especialment enriquidora per comprendre el funcionament intern dels processos de coordinació psicopedagògica i la importància del treball en xarxa. Tanmateix, ha permès identificar la gran quantitat de tasques administratives, organitzatives i de seguiment que formen part del rol professional i que sovint no són visibles des de fora.

Observacions personals

Una de les qüestions que més m’ha impactat és adonar-me de la quantitat de recursos, protocols i institucions implicades en l’atenció educativa i social de determinats alumnes. A través d’aquesta experiència se m’ha despertat encara més l’interès per continuar aprenent sobre el funcionament dels diferents serveis i sobre els criteris que orienten les derivacions i coordinacions entre professionals. Al mateix temps, també m’ha fet valorar la importància de disposar de més recursos humans dins els centres per poder oferir un seguiment més continuat i preventiu, tant a l’alumnat com al professorat.

Descripció de l’activitat

Durant les jornades compartides amb la psicopedagoga del centre estic podent observar diferents sessions de seguiment individualitzat amb alumnat d’ESO i de cicles formatius de grau mitjà. La psicopedagoga organitza trobades periòdiques amb estudiants que necessiten suport, ja sigui perquè el mateix alumnat ho demana, perquè el professorat ho deriva o perquè ella detecta situacions que requereixen acompanyament.

Les casuístiques observades han estat molt diverses: absentisme escolar, dificultats d’aprenentatge, TDAH, TEA, problemes d’organització i planificació acadèmica, desmotivació, dificultats relacionals o processos d’orientació acadèmica i professional. En aquestes sessions, la psicopedagoga ajuda els alumnes a organitzar agendes, planificar tasques i exàmens, treballar tècniques d’estudi o reflexionar sobre possibles itineraris formatius ajustats als seus interessos i necessitats.

Bàsicament, la meva funció ha estat principalment d’observació, tot i que puntualment he pogut intervenir amb alguna aportació o comentari quan ho he considerat oportú i sempre amb el permís, tant de la psicopedagoga com de l’alumne o alumna present a la sessió.

Objectius

• Observar el desenvolupament de sessions de seguiment psicopedagògic individualitzat.
• Analitzar el rol de la psicopedagoga en l’acompanyament emocional i acadèmic.
• Identificar necessitats freqüents presents en l’alumnat.
• Reflexionar sobre la importància del vincle en la intervenció psicopedagògica.

Reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític

Les observacions que descric en aquesta entrada m’han permès comprendre millor la gran varietat de funcions que desenvolupa la psicopedagoga dins el centre educatiu i la complexitat dels casos que ha d’atendre simultàniament. Més enllà de les dificultats acadèmiques, moltes de les situacions observades estan fortament relacionades amb aspectes emocionals, motivacionals i personals que condicionen el rendiment i la vinculació de l’alumnat amb l’escola.

Un dels aspectes que més m’ha fet reflexionar és la importància del vincle en aquest tipus d’intervencions. Tot i que considero molt útil oferir eines d’organització, planificació o tècniques d’estudi, també penso que perquè aquestes estratègies tinguin un impacte real és necessari que l’alumne estableixi una relació de confiança amb la figura professional que l’acompanya. Des de la meva perspectiva, el vincle del que us parlo pot afavorir que l’alumnat se senti escoltat, validat i més predisposat a implicar-se en el procés.

Tanmateix, la realitat observada mostra que el volum de casos i la limitació de temps dificulten poder establir un seguiment profund i continuat amb tots els alumnes. En molts casos, les sessions duren aproximadament mitja hora i la psicopedagoga ha de repartir la seva atenció entre nombroses situacions diferents, a més de coordinar-se amb famílies, professorat i altres agents externs. Per tant, aquesta situació torna a evidenciar la manca de recursos humans presents als centres educatius i les tensions existents entre les necessitats reals de l’alumnat i les possibilitats d’intervenció disponibles.

Evidències

Les evidències d’aquesta entrada es basen en l’observació directa de sessions de seguiment psicopedagògic i en les coordinacions realitzades amb la professional del centre. Per motius de confidencialitat i protecció de dades, no es disposa de registres audiovisuals ni d’informació identificativa relacionada amb els casos observats.

Avaluació de la intervenció o activitats

Les sessions observades mostren que l’acompanyament psicopedagògic pot resultar útil per ajudar l’alumnat a adquirir estratègies d’organització, reflexió i orientació personal o acadèmica. Tot i això, també s’ha evidenciat que molts casos requeririen un seguiment més intensiu i continuat per consolidar canvis significatius a llarg termini.

Observacions personals

Una de les qüestions que més m’ha impactat és observar com alguns alumnes tenen iniciativa per demanar ajuda i aprofiten els espais d’acompanyament, mentre que d’altres mostren una gran desvinculació o una baixa percepció de les seves pròpies capacitats. Això m’ha fet reflexionar sobre com les etiquetes acadèmiques i les experiències escolars prèvies poden influir en l’autoestima i en la manera com l’alumnat es relaciona amb l’aprenentatge i amb les figures de suport.

Descripció de l’activitat

Durant la primera setmana de pràctiques vaig centrar-me principalment en l’observació de les dinàmiques d’aula i en la presa de notes sobre el funcionament dels grups, les metodologies utilitzades i les necessitats de suport presents a les diferents classes. Posteriorment, el professorat i la psicopedagoga em van donar espai per començar a intervenir de manera més activa dins l’aula.

Actualment, participo en diferents cursos i assignatures d’ESO oferint suport a alumnat amb necessitats educatives diverses. A tercer d’ESO, dins l’assignatura de català, acompaño dos alumnes d’origen estranger que treballen amb dossiers adaptats per reforçar vocabulari, gramàtica, comprensió lectora i expressió escrita en català. A segon d’ESO, especialment a català i anglès, dono suport a alumnat amb dificultats d’aprenentatge, TEA o baixa motivació acadèmica. Finalment, a primer d’ESO participo principalment a les assignatures de matemàtiques i castellà, donant suport a un alumne amb absentisme escolar i dificultats encara en procés de valoració.

Dins l’aula, les intervencions consisteixen, sobretot, en ajudar a mantenir l’atenció, resoldre dubtes, facilitar l’organització de les tasques i oferir un acompanyament constant que permeti als alumnes seguir el ritme de l’aula amb més seguretat.

Objectius

• Observar les dinàmiques de suport dins l’aula ordinària.
• Participar en actuacions d’acompanyament educatiu individualitzat.
• Identificar dificultats relacionades amb l’atenció a la diversitat dins contextos inclusius.
• Reflexionar sobre els límits i possibilitats del suport educatiu a l’ESO.

Reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític

Aquesta experiència m’està permetent observar de manera molt directa les dificultats que comporta aplicar els principis de l’educació inclusiva dins aules ordinàries amb ràtios elevades. Tot i la implicació del professorat, resulta molt complex oferir una atenció equilibrada a alumnat amb necessitats molt diverses quan cada aula compta aproximadament amb entre 26 i 30 estudiants.

En aquest sentit, he pogut veure que molts alumnes amb plans individualitzats necessiten un acompanyament constant per mantenir l’atenció, comprendre les activitats o no desconnectar de la tasca. Sense aquest suport continuat, sovint apareixen dificultats de concentració, desmotivació o pèrdua del fil de l’activitat. Això evidencia la importància del suport educatiu dins l’aula, però també posa de manifest la manca de recursos humans existents.

Finalment, des de la mirada psicopedagògica, aquesta realitat connecta amb els plantejaments de l’educació inclusiva, que defensen la necessitat d’adaptar el context a les necessitats de l’alumnat. Tanmateix, també m’ha fet reflexionar sobre la distància existent entre els models teòrics i les possibilitats reals d’intervenció dins del dia a dia escolar. El fet que la meva figura només sigui present de manera temporal com a estudiant en pràctiques em porta a pensar fins a quin punt molts d’aquests alumnes poden quedar desatesos quan no hi ha personal suficient per oferir aquest acompanyament.

Evidències

Les evidències d’aquesta entrada es basen en l’observació directa de les sessions d’aula, el suport individualitzat a diferents alumnes i la coordinació amb professorat i psicopedagoga. Per motius de confidencialitat i protecció de dades, no es disposa d’imatges, vídeos ni informació identificativa de l’alumnat.

Avaluació de la intervenció o activitats

La participació dins l’aula està resultant positiva tant per a l’alumnat com per al professorat, especialment en aquells casos en què els estudiants necessiten una supervisió més constant. Tot i això, també s’ha evidenciat que moltes de les dificultats observades no poden abordar-se únicament amb actuacions puntuals, sinó que requeririen una presència més estable de professionals de suport dins les aules.

Observacions personals

Una de les qüestions que més m’està fent reflexionar és la importància que pot tenir una figura de suport dins l’aula per evitar que determinats alumnes es desvinculin completament de l’aprenentatge. Al mateix temps, em genera certa contradicció pensar que aquest acompanyament resulta molt beneficiós mentre jo hi sóc, però que probablement molts d’aquests alumnes no disposaran habitualment d’aquest suport de manera continuada.

Descripció de l’activitat

Durant les primeres setmanes de pràctiques he començat el procés d’observació i participació en el funcionament general del centre: assisteixo al centre els dilluns, dijous i divendres i comparteixo jornada amb la psicopedagoga els dilluns i divendres, participant en actuacions de suport educatiu i atenció a la diversitat.

La resta d’hores les desenvolupo en diferents assignatures i nivells d’ESO, donant suport a alumnat amb plans individualitzats (PI), dificultats d’aprenentatge, TDAH, TEA o necessitats lingüístiques. El suport es realitza tant dins l’aula ordinària com, en alguns casos, fora de l’aula de manera més individualitzada.

Objectius

• Conèixer el funcionament del centre i les dinàmiques d’atenció a la diversitat.
• Observar el rol de la psicopedagoga dins del context educatiu.
• Participar en actuacions de suport educatiu seguint les indicacions de la psicopedagoga i el professor o professora a càrrec de l’aula.
• Identificar necessitats educatives i emocionals presents a les aules.

Reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític

Aquestes primeres observacions m’han permès prendre consciència de la complexitat que implica atendre la diversitat dins l’aula ordinària. Tot i que els models inclusius plantegen una educació ajustada a les necessitats de tot l’alumnat, a la pràctica apareixen dificultats relacionades amb els ritmes d’aprenentatge, els recursos disponibles i la càrrega docent.

En aquest sentit, he observat la importància del treball col·laboratiu entre professorat i professionals de suport, aspecte que connecta amb la mirada sistèmica de la intervenció psicopedagògica descrita per Mauri et al. (2004). Alhora, també m’ha fet reflexionar sobre els límits reals de la inclusió quan els recursos humans i temporals són limitats.

Evidències

Les evidències d’aquesta entrada es basen en l’observació directa de classes, sessions de suport i coordinacions amb la psicopedagoga i el professorat. Per motius de confidencialitat i protecció de dades, el centre no autoritza la realització de fotografies, vídeos ni l’extracció d’informació personal o sensible relacionada amb l’alumnat observat.

Avaluació de la intervenció o activitats

Aquest període de pràctiques està sent útil per comprendre millor les necessitats presents al centre i les diferents formes d’organitzar el suport educatiu. També m’ha permès començar a identificar dificultats relacionades amb la manca de temps i recursos per oferir una atenció plenament individualitzada.

Observacions personals

Finalment, com ja he mencionat en apartats anteriors, una de les qüestions que més m’ha cridat l’atenció és l’heterogeneïtat existent dins les aules i la dificultat de donar resposta simultània a necessitats molt diverses. Cal tenir en compte que les classes d’ESO estan formades aproximadament per entre 26 i 30 alumnes, fet que incrementa notablement la complexitat de l’atenció educativa individualitzada.

A més a més, el centre compta únicament amb una psicopedagoga per atendre les necessitats tant de l’ESO com dels cicles formatius de grau mitjà. Aquesta professional només és present al centre els dilluns i divendres i, paral·lelament a l’atenció directa a l’alumnat, també ha de coordinar-se amb famílies, professorat i institucions externes associades. Tot plegat evidencia una gran càrrega de treball i una limitació important de recursos humans per poder donar resposta a totes les necessitats presents al centre. Malgrat tot, ella aconsegueix coordinar-ho tot amb destresa ja que té molts anys d’experiència i és molt eficient.

Aquesta realitat m’està ajudant a construir una mirada més realista i crítica sobre el paper de la psicopedagogia dins del context escolar i sobre les tensions existents entre els principis teòrics de l’educació inclusiva i les possibilitats reals d’intervenció en el dia a dia educatiu.

• Explorar el punt de partida de l’alumnat pel que fa a la identificació, expressió i gestió de les emocions.
• Introduir el treball del benestar emocional des d’una primera aproximació pràctica i significativa.
• Afavorir la presa de consciència emocional de l’alumnat en un context segur i respectuós.

• Qüestionari inicial (pretest)
• Activitat de la roda de les emocions
• Observació de la participació i actitud de l’alumnat

En el marc de les sessions de tutoria, es posa en marxa una proposta d’intervenció centrada en el benestar emocional de l’alumnat de Formació Professional. Es tracta d’un grup cohesionat, però en el qual s’observen dificultats puntuals en la regulació emocional, especialment davant situacions d’estrès acadèmic o interpersonal.

A partir de la coordinació i reflexió amb la orientadora del centre, s’ha decidit orientar la intervenció cap al treball de la regulació emocional, ajustant-la a les necessitats reals del grup. La proposta es desenvoluparà al llarg de 3 o 4 sessions de tutoria.

Aquest inici posa de manifest la importància d’adaptar la intervenció al context i de construir-la des del treball col·laboratiu amb el departament d’orientació.