A continuació,  exposo quines són les meves expectatives d’aquesta última i importantíssima fase del màster en Psicopedagogia que són les pràctiques:

Primerament, pel que fa a la durada d’aquest període, les pràctiques poden tenir una extensió de 50 a 100 hores. En aquest cas, jo he triat realitzar el màxim d’hores possible ja que considero que es tracta d’una etapa clau en el desenvolupament com a futura professional de la psicopedagogia.

En segon lloc, m’he decantat pel context d’educació formal perquè és on m’agradaria centrar la meva actuació en el futur, acompanyant adolescents en  diferents situacions per tal de millorar la qualitat del seu procés d’aprenentatge.

Finalment, dins d’aquest marc, les meves expectatives se centren principalment a aprendre tot el que pugui de la persona referent del centre, observar la seva manera de treballar, així com les dinàmiques dels estudiants i dels mestres dins l’aula. Tot això, amb la finalitat de tenir una visió panoràmica de la realitat escolar i de com es gestionen les diferents circumstàncies i dificultats dels alumnes.

Els primers dies de pràctiques han significat una experiència intensa en relació amb la realitat del centre educatiu. La rebuda i acollida ha sigut molt significativa, m’he sentit una més. He pogut conèixer tant l’organització del centre com la complexitat de les situacions que es gestionen. Aquest primer contacte ha tingut un fort impacte emocional i professional, aspecte que ha fet que em qüestionés algunes de les meves expectatives inicials.

Un dels aspectes que més m’ha marcat ha estat la forma en què l’escola actua com a espai de protecció. Durant la meva primera experiència en una comissió multidisciplinària, vaig poder observar la coordinació entre diversos professionals per abordar casos complexos. Aquest espai em va permetre comprendre la importància del treball en xarxa, aspecte tan treballat i analitzat al llarg del màster, i la necessitat d’una mirada integral sobre l’alumnat.

Segons Mauri, Monereo i Badia (2004), una acció coordinada entre els diferents agents educatius (professors, companys) i la família, es mostra com una via prometedora per a afrontar casos complexos (…).

Aquests primers dies han suposat un canvi de mirada en relació amb el rol de la psicopedagogia. Deixant de banda una visió centrada en l’àmbit acadèmic a una que integra factors socials, emocionals, i familiars.

Referències bibliogràfiques

Mauri Majós, T., Monereo Font, C., & Badia Garganté, A. (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal. Volum I. Universitat Oberta de Catalunya.

Començar amb el Pràcticum del màster en Psicopedagogia representa per a mi un moment clau de transició a la realitat professional. Valoro molt aquesta oportunitat i la sort de poder-les realitzar en un centre de la meva ciutat.
Una oportunitat d’aquest estil genera incertesa, a estar a l’altura del centre i les expectatives de la meva tutora, a poder donar resposta a les accions demanades, a poder aplicar els meus aprenentatges teòrics en un context educatiu real.

Personalment, he creat una imatge del rol psicopedagògic centrada en l’orientació al professorat, el suport en estratègies d’ensenyament-aprenentatge i la millora de la pràctica educativa a l’aula, a més de la participació en processos d’assessorament pedagògic i en la detecció de dificultats d’aprenentatge.
La psicopedagogia implica una mirada cap a l’alumnat que englobi factors personals, familiars i socials, aspectes que influeixen en el seu desenvolupament de forma directa. És per això que una de les meves expectatives és poder comprendre i viure com es concreta aquesta mirada sistèmica de forma diària en el centre educatiu.

Començo aquest procés amb una actitud oberta i observadora desitjant entrar en contacte amb la realitat del centre i l’acompanyament de la meva tutora de pràctiques. Valoro molt la seva dedicació i temps en acompanyar-me en aquest procés de construcció del meu perfil professional gràcies a la seva experiència.