Valoro molt positivament l’estada de pràctiques, ja que m’ha permès conèixer de prop un context professional que m’interessa especialment i entendre millor el funcionament real d’un centre de psicopedagogia. Durant aquest període he pogut familiaritzar-me amb diferents necessitats i dificultats d’aprenentatge, com el TDAH, la dislèxia, la discapacitat intel·lectual lleu, presentacions subclíniques de TEA, dificultats organitzatives, desmotivació i mancances en aprenentatges instrumentals. Aquest contacte directe amb els usuaris m’ha ajudat a comprendre millor com es manifesten aquestes dificultats en el dia a dia i com condicionen tant el rendiment acadèmic com l’autoconcepte i la motivació.

Un dels aspectes que més valoro és la relació establerta amb els usuaris i amb les professionals del centre. Amb els usuaris he pogut construir un vincle educatiu basat en la confiança, la proximitat, l’empatia i l’acompanyament, mantenint alhora una posició d’autoritat i guia. Amb l’equip professional, la comunicació i la coordinació han estat molt positives, fet que m’ha permès integrar-me ràpidament a la dinàmica del centre i assumir tasques de responsabilitat i de caràcter psicopedagògics des del primer moment.

Al llarg de l’estada, destaco la capacitat d’observació, l’adaptació ràpida a la dinàmica del centre, la facilitat per generar vincle amb els usuaris i la capacitat de dissenyar avaluacions a partir d’avaluacions de necessitats ràpides. També he pogut posar en valor la meva experiència prèvia amb alumnat amb autisme i TDAH, que m’ha ajudat a situar-me davant les dificultats amb una mirada empàtica, flexible i respectuosa amb els ritmes individuals; tot aportant certes estratègies relacionals. Alhora, les pràctiques m’han fet prendre consciència d’alguns límits, com anticipar millor la continuïtat dels processos iniciats per tal d’obtenir resultats a llarg termini. Pel que fa a les habilitats personals, considero que he practicat l’escolta activa, la paciència, la capacitat de regulació de la dificultat de les tasques, la gestió de la frustració de l’usuari i l’acompanyament emocional dins del procés d’aprenentatge.

En quant  al procés d’intervenció, considero especialment rellevant haver pogut dissenyar i aplicar una proposta psicopedagògica concreta. Aquesta intervenció no només ha consistit a treballar una dificultat d’aprenentatge a partir de la detecció de necessitats, la formulació objectius, aplicació de metodologia, disseny d’activitas i avaluació, sinó que  ha tingut un cràcter holísitc ja que s’han tingut en compte elements emocionals i motivacionals, com l’atribució de sentit, la tolerància a l’error, l’autoconcepte i la vivència d’èxit.

Finalment, pel que fa a la connexió entre els aprenentatges del Màster i les pràctiques, he pogut aplicar el model d’indagació, l’anàlisi de necessitats mitjançant eines com el DAFO, el disseny d’objectius avaluables, l’ús de rúbriques i la reflexió sobre la pràctica. També he posat en pràctica la capacitat de basar la intervenció en  l’observació, la recollida d’evidències i el pensament crític. Amb els coneixements aplicats, doncs, considero que he desenvolupat competències transversals al màster com el disseny, implementació i avaluació d’intervencions, la detecció de necessitats psicopedagògiques, la recerca aplicada a la pràctica, el treball en equip, i la intervenció des d’una mirada holística.

1-Multipliquem

Malgrat que les multiplicacions no estaven planificades a la intervenció, la necessitat de practicar-le per la proximitat d’un examen on apareixen, fa que destinem una sessió a practicar-les.

2-Objectius

-Consolidar les seriacions i vincular-les a les taules de multiplicar.
-Memoritzar taules de multiplicar.
-Adquirir estratègies per obtenir resultats a les taules de multiplicar.

3-Descripció de l’activitat

Es comença consolidant les seriacions sumatòries que s’han fet al llarg de la intervenció del 1 al 6 (pràctica de taules de l’1 al 6). A continuació, es memoritzen les taules de l’1 al 6 i es reciten en veu alta. Es repeteix el procediment de forma mecànica. Seguidament, s’utilitzen estratègies d’anclatge d’alguns resultats, per tal de poder extreure’n d’altres que no es tinguin memoritzats. A continuació, es treballen la taula del 7 i del 8.
Finalment, aprofitant els últims 10 minuts de la sessió, es juga a un joc per practicar les taules de multiplicar.

Al llarg de la sessió es donen les següents estratègies: l’ordre de la múltiplicació no afecte el resultat, els resultats de la taula del 5 sempre acaben en 5 i en 0, la taula del 9 és el nombre per 10 menys el nombre.

4-Avaluació

S’observen dificultats notables per memoritzar les taules de multiplicar, però l’usuari ja partia amb coneixements sobre la taula del 2, del 5 i del 10. La memorització, però, obté resultats i s’observa aprenentatge en la taula del 3, 4, 5 i 6, que amb l’ajuda de les seriacions i de posicions d’anclatge, pot completar correctament. Per la taula del 7 i del 8 s’observen moltes més dificultats. Molt sovint, el mètode per arribar al resulat és anar a l’última multiplicació de la taula que coneix i anar pujant fins arribar al resultat. Si bé al començament ha de fer l’escalada sumant, al final ja ho pot fer de memòria, pel que fent aquest procés va consolidant la taula.

5-Reflexió personal
S’han aplicat els principis de Fuchs et al (2021), Gersten et al (2009); Ophius (2023), i d’igual manera que amb la intervenció proposada, l’usuari podrà aprendre les taules de multiplicar a partir de la pràctica.

6-Observacions personals

Al llarg de la sessió s’ha mantingut un tó distés, divertit, però a la vegada seriós i enfocat a assolir els objectius d’estudi que ha generat una dinàmica de treball molt positiva que s’ha traslladat a sessions com aquesta, on els objectius no eren els inicialment plantejats.

7-Evidències

1-Algoritme de la suma

2-Objectius
-Consolidar l’algoritme tradicional de la suma portant.
-Organitzar correctament l’espai de la suma i fer una bona presentació.
-Consolidar l’ús de les autoinstruccions per instaurar una rutina de ressolució.
-Guanyar rapidesa i seguretat en l’execució de la suma portant.

3-Descripció de l’activitat
La primera part de la sessió consisteix en incidir i practicar sobre la importància d’organitzar bé la suma sobre el paper. Primerament, es demana a l’usuari que escrigui 3 sumes i les fagi. La realització d’aquestes 3 sumes permeten evidenciar les mancances en la presentació i organització de la suma (organitzar bé l ‘espai, escriure els nombres de forma llegible, col·locar correctament les unitats amb unitats, les desenes amb desenes, etc… ), el paper clau que hi juga aquest aspecte en la ressolució de problemes, així com la poca fermesa sobre el procés de resolució que posseix l’usuari. A partir d’aquí, doncs, s’incideix en la importància de fer una bona presentació i d’organitzar correctament la suma. L’usuari practica aquest aspecte copiant 10 sumes que després haurà de resoldre. Seguidament es treballa la resolució de les sumes incidint en els passos mentals (càlculs i resultats) i físics (seguiment visual dels passos de la suma amb ajuda del llapis i escriptura de resultats) que cal seguir en l’algoritme tradicional. Un d’aquests passos, de gran importància, és el de revisar el resultat, pel que s’incideix en el fet de revisar com a rutina de resolució de problemes.

4-Avaluació

Es nota que se li presenta una tipologia d’exercici on el fracàs està molt present, ja que la seva actitud de treball és més defensiva i reticent. Tot i així, la demostració vivencial de que ha de presentar i organitzar bé les sumes, el convenç i s’esforça per copiar correctament les 10 sumes. Demostra que coneix l’algoritme però mostra dificultats a l’aplicar-lo i, en aquest sentit, les autoinstruccions i l’ajuda de guia del llapis, l’ajuden a pausar l’execució, millorant-ne el resultat. Cal que segueixi practicant per automatitzar tant la ressolució de la suma a partir de l’algoritme, com la redacció de la suma.

5-Reflexió personal
Tal i com indiquen Fuchs et al (2021), Gersten et al (2009); Ophius (2023), ara considero que cal practicar l’habilitat treballada per tal d’assentar i automatitzar les les bases que s’han treballat.

6-Observacions personals

És necessari seguint practicant tots els aspectes treballats. Caldrà constància, però l’usuari ha demostrat que té capacitat d’aprenentage en aquest aspecte.

7-Evidències

1-Restem!

2-Objectius

-Consolidar la resta utilitzant material manipulatiu, com les regletes, per afavorir la comprensió del significat de l’operació.
-Treballar restes senzilles dins de la desena i amb salts de desena, aplicant totes les estratègies treballades fins al moment (descomposició numèrica, seriacions i dobles) per evitar el comptatge d’un en un.
-Consolidar el càlcul mental de restes amb nombres de dues xifres i desenes completes, utilitzant l’estratègia dels salts enrere de 10 per reforçar el valor posicional.

3-Descripció de l’activitat

De la mateixa manera que a la primera sessió de la intervenció, es fa un petit entrenament de restes amb regletes. Un cop assolida la dinàmica, se segueixen utilitzant les regletes per facilitar visualment el càlcul de restes que fan salt de desena.

4-Avaluació

La consolidació que s’ha realitzat en les tres sessions anteriors sobre les sumes permet a l’usuari resoldre les restes de forma més ràpida, ja que ja té mecanitzats alguns processos. Tot i així, s’observen més dificultats que amb les sumes. Ens detenim una estona a fer restes que baixin de desena, per practicar la descomposició i generar patrons i estratègies memorístiques. Al començament, l’encert no és gaire elevat, però a mesura que va veient els patrons, millora. Altre cop, agraeix els exercicis de seriacions cap enrere o de meitats, ja que obté bons resultats i li permeten memoritzar patrons. Finalment, assoleix correctament els salts enrere de 10 i s’anima a fer salts enrere a nivell de seriació de 4 en 4 i de 5 en 5, demostrant que vol aprendre i practicar.

5-Reflexió personal

Aquesta sessió em serveix per confirmar la reflexió de la sessió anterior. S’ha conjugat un bon estat emocional i d’autoconcepte de l’usuari  (actitud envers l’aprenentatge, motivació, tolerància a la frustració i atribució d’èxit ajustada a la realitat) amb la pràctica constant d’una habilitat mitjançant els fonaments de Fuchs et al. (2021), Gersten et al. (2009) i Ophuis-Cox et al. (2023). Cal modular constantment la dificultat de les operacions proposades per gestionar la frustració i la motivació, aspecte que fonamenten Gràcia et al. (2016).

6-Observacions personals

L’habilitat de càlcul de l’usuari segueix sense ser l’adequada per al seu curs, però estic molt content amb la dinàmica d’intervenció (relació amb l’usuari, ritme de treball i ambient) i amb els resultats obtinguts.

7-Evidències

1-Consolidem sumes en que els dos sumands superen la desena

2-Objectius
-Consolidar l’ús de les regletes com suport manipulatiu en qualsevol suma.
– Consolidar sumes d’un nombre de dues xifres amb desenes complertes.
-Resoldre sumes en què els dos sumands superen la desena, aplicant l’estratègia de descompondre els nombres en desenes i unitats per facilitar el càlcul mental i reforçar la comprensió del valor posicional.
-Afavorir que l’alumne verbalitzi com ha pensat l’operació.

3-Descripció de l’activitat

S’inicia amb un entrenament combinant tots els exercicis realitzats en les dues sessions anteriors. A contunació, es fa un petit entrenament amb sumes d’un nombre de dues xifres amb desenes complertes. Un cop consolidada la dinàmica, s’utilitzen les regletes com suport visual per exercicitar el càlcul de sumes on els dos sumands superen la desena (evidència), aplicant l’estratègia de descompondre els nombres en desenes i unitats. Finalment, es repeteix l’exerici sense les regletes, facilitant-li un espai a l’usuari per a que pugui realitzar el càlcul i pugui explicar el seu procés mental.

4-Avaluació
L’usuari ha entés ràpidament la dinàmica sumatòria de nombres de dues xifres amb desenes complertes. Després, l’ús de regletes ha permés que l’usuari pugui “veure” les sumes, però, en el global de la sessió, ha sigut simbòlic, ja que ha entés la dinàmica amb facilitat. L’usuari ha mostrat lentitud a l’hora de fer operacions mentals de dues xifres sense portar, però les realitzar correctament mostrant satisfacció i un aprenentatge. Pel que fa a sumes portant, mostra moltes més dificultats, però verbalitza el procés i és correcte. L’usuari sap que està seguint el camí correcte i que cal practicar.

5-Reflexió personal
Fins ara, els fonaments teòrics de Fuchs et al (2021), Gersten et al (2009); Ophius (2023) estan donant bon resultat. A més. l’usuari ha entrat en una dinàmica positiva, entenent que l’aprenentatge és un procés on l’error existeix i en forma part, pel que ha augmentat la tolerància a la frustració ( hi ha un nombre molt més elevat d’èxit).

6-Observacions personals
Molt content amb els resulats obtinguts fins ara. Ha anat molt bé anar als inicis per assentar unes bases de càlcul mental bàsiques. L’usuari també ha entès els beneficis i la necessitat de fer aquest recomençament que proposava la intervenció.

Referències:
Fuchs, L. S., Newman-Gonchar, R., Schumacher, R., Dougherty, B., Bucka, N., Karp, K. S., Woodward, J., Clarke, B., Jordan, N. C., Gersten, R., Jayanthi, M., Keating, B., & Morgan, S. (2021). Assisting students struggling with mathematics: Intervention in the elementary grades (WWC 2021006). U.S. Department of Education, Institute of Education Sciences, National Center for Education Evaluation and Regional Assistance.
Gersten, R., Beckmann, S., Clarke, B., Foegen, A., Marsh, L., Star, J. R., & Witzel, B. (2009). Assisting students struggling with mathematics: Response to Intervention (RtI) for elementary and middle schools (NCEE 2009-4060). National Center for Education Evaluation and Regional Assistance, Institute of Education Sciences, U.S. Department of Education.
Ophuis-Cox, F. H. A., Catrysse, L., & Camp, G. (2023). The effect of retrieval practice on fluently retrieving multiplication facts in an authentic elementary school setting. Applied Cognitive Psychology, 37(6), 1463–1469. doi: 10.1002/acp.4141

7-Evidències

1-Consolidem sumes senzilles amb salt de desena.

2-Objectius
-Consolidar l’aprenentatge de la sessió anterior.
-Consolidar les seriacions de 2 en 2, de 3 en 3, 4 en 4, 5 en 5.
-Consolidar la suma de dobles.
-Resoldre sumes senzilles que superen la desena, aplicant estratègies de descomposició numèrica i completant fins a 10 per afavorir un càlcul mental més àgil i comprensiu.
-Afavorir que l’alumne verbalitzi com ha pensat l’operació.

3-Descripció de l’activitat

Es comença recuperant algunes descomposicions de la sessió anterior amb regletes: formar el 10, el 12, el 15 o el 20 de diverses maneres. Després, es realitza un entrenament per treballar les diferents seriacions tant amb la plantilla del 100 (evidència 1), com oralment sense l’ajuda visual. D’igual manera, es fa un entrenament dels dobles. A continuació, es realitza un entrenament de sumes on el resultat de la suma supera la desena, aplicant l’estratègia de descompondre el sumand més petit fins a arribar a 10 i afegir la resta per obtenir el resultat final. Al final de la sessió es realitza una prova oral de sumes i restes fins el 100.
Al llarg de la sessió i de forma constant, es realitza una combinació de treball manipulatiu i càlcul mental sense suport, per anar avaluant el progrés i la consolidació de les sumes senzilles.

4-Avaluació
Les regletes han sigut un bon suport per realitzar la descomposició numèrica en sumes on el resultat de la suma supera la desena. Al començament, l’usuari ha mostrat una mica de dificultat, però, tot i que inverteix molt temps, aplica correctament l’estratègia de descompondre el sumand més petit fins a arribar a 10 i afegir la resta per obtenir el resultat final. Abans, s’havia d’ajudar dels dits o feia el comptatge mentalment. S’ha mostrat motivat i a mode de joc, hem combinat les seriacons amb ajuda visual, amb seriacions sense ajuda, entrenament dels dobles i sumes de càlcul mental fins el 20. El mateix usuari es proposava reptes i gaudia del seu procés d’aprenentatge i dels èxits assolits. S’ha observat un augment general en la seguretat de l’usuari a l’hora de respondre així com en la ràpidesa en les respostes.

5-Reflexió personal
Tal i com es comentava a l’entrada anterior, la repetició funciona ( Fuchs et al (2021), Gersten et al (2009); Ophius (2023). En 40 minuts d’intervenció que portem, hs’observewn millores notables en el càlcul. Com a director i avaluador de l’activitat, però, cal controlar la tipologia d’exercicis, la freqüència i la dificultat per evitar sobrecàrregues cognitives i situacions de frustració o desmotivació; fomentant, precissament, el contrari; la motivació i una millora en l’autoconcepció.

6-Observacions personals

Els beneficis observats en els 40 minuts de intervenció que s’han realitzat son molt positius i notables. Guanyo confiança en la implementació que estic duent a terme.

Referències:
Fuchs, L. S., Newman-Gonchar, R., Schumacher, R., Dougherty, B., Bucka, N., Karp, K. S., Woodward, J., Clarke, B., Jordan, N. C., Gersten, R., Jayanthi, M., Keating, B., & Morgan, S. (2021). Assisting students struggling with mathematics: Intervention in the elementary grades (WWC 2021006). U.S. Department of Education, Institute of Education Sciences, National Center for Education Evaluation and Regional Assistance.
Gersten, R., Beckmann, S., Clarke, B., Foegen, A., Marsh, L., Star, J. R., & Witzel, B. (2009). Assisting students struggling with mathematics: Response to Intervention (RtI) for elementary and middle schools (NCEE 2009-4060). National Center for Education Evaluation and Regional Assistance, Institute of Education Sciences, U.S. Department of Education.
Ophuis-Cox, F. H. A., Catrysse, L., & Camp, G. (2023). The effect of retrieval practice on fluently retrieving multiplication facts in an authentic elementary school setting. Applied Cognitive Psychology, 37(6), 1463–1469. doi: 10.1002/acp.4141

7-Evidències

Hola, companyes!

Us comparteixo el registre sistemàtic i ordenat que he anat realitzant sobre la intervenció psicopedagògica al llarg de les pràctiques. En el document adjunt a aquesta entrada, s’indica la tipologia d’usuari sobre el qual es fa la intervenció i els objectius generals d’aquesta. A continuació, exposo la primera sessió de les 6 que penjaré. Tal com explico en el document adjunt, les sessions són de 20 minuts.

1-Introduïm la descomposicó numèrica amb regletes

2-Objetius

• Introduir l’ús de les regletes i comprendre’n la lògica.
• Consolidar la descomposició numèrica del 0 al 10.
• Practicar sumes i restes senzilles amb regletes.
• Afavorir que l’alumne verbalitzi com ha pensat l’operació.

3-Descripció de l’activitat

Es fa un entrenament d’associació de cada regleta amb el seu valor numèric, a partir de l’associació de les unitats amb els nombres corresponents de l’1 al 10 i de l’aprenentatge memorístic dels colors i les mides. A continuació, es realitza la construcció de nombres del 0 al 100 amb regletes per treballar les desenes. Un cop assolida la correspondència i la construcció general dels nombres, es realitzen sumes senzilles amb les regletes per obtenir qualsevol nombre entre el 2 i el 10. De la mateixa manera, es pregunta: “De quina forma pots fer el 8?”, etc. L’usuari ha de col·locar les regletes, comptar el total i explicar la descomposició. Constantment, es combina el treball manipulatiu amb regletes i el càlcul mental sense suport, per anar avaluant el progrés i la consolidació de les sumes senzilles.

4-Avaluació

L’usuari respon correctament i amb bona actitud a la intervenció. Troba senzilla la introducció a les regletes i descobreix la utilitat d’aquestes per descompondre els nombres. Si bé és cert que coneix els resultats de la majoria de combinacions sumatòries amb resultat 10 o inferior, s’observa una millora en el càlcul mental, ja que a l’inici de la sessió apareixien alguns errors que, al final, desapareixen.

5-Reflexió personal

En aquesta sessió ens hem detingut a entendre les regletes per consolidar la descomposició numèrica. Tenint en compte l’objectiu general de la intervenció directa amb l’usuari (millorar el càlcul mental), en les sessions següents es realitzarà un entrenament per afavorir la fluïdesa i l’automatització del càlcul. Així doncs, a partir de l’evidència d’èxit que aporten els models de Fuchs et al. (2021), Gersten et al. (2009) i Ophuis-Cox et al. (2023), en les sessions següents es realitzarà un entrenament basat en la memorització, la repetició i l’automatització de processos mentals.

6-Observacions personals

A partir de la meva experiència i tenint en compte autors com Carbonneau et al. (2013), considero que les regletes són un bon sistema per aprendre la descomposició numèrica.

7-Referències: 

-Carbonneau, K. J., Marley, S. C., & Selig, J. P. (2013). A meta-analysis of the efficacy of teaching mathematics with concrete manipulatives. Journal of Educational Psychology, 105(2), 380–400. 

Fuchs, L. S., Newman-Gonchar, R., Schumacher, R., Dougherty, B., Bucka, N., Karp, K. S., Woodward, J., Clarke, B., Jordan, N. C., Gersten, R., Jayanthi, M., Keating, B., & Morgan, S. (2021). Assisting students struggling with mathematics: Intervention in the elementary grades (WWC 2021006). U.S. Department of Education, Institute of Education Sciences, National Center for Education Evaluation and Regional Assistance.

Gersten, R., Beckmann, S., Clarke, B., Foegen, A., Marsh, L., Star, J. R., & Witzel, B. (2009). Assisting students struggling with mathematics: Response to Intervention (RtI) for elementary and middle schools (NCEE 2009-4060). National Center for Education Evaluation and Regional Assistance, Institute of Education Sciences, U.S. Department of Education.

Ophuis-Cox, F. H. A., Catrysse, L., & Camp, G. (2023). The effect of retrieval practice on fluently retrieving multiplication facts in an authentic elementary school setting. Applied Cognitive Psychology, 37(6), 1463–1469. doi: 10.1002/acp.4141

8-Evidències

Abans de començar el pràcticum em vaig reunir amb la meva tutora de pràctiques i em va explicar, de forma molt detallada, com funcionava el centre, quins usuaris tindria i quines serien les meves funcions. Des del primer dia se’m va incloure de forma participativa en l’acompanyament dels usuaris i vaig ser molt ben acollit per les altres treballadores del centre. A partir de llavors, es va generar una dinàmica on em sentia un més de l’equip, agafant responsabilitats a mesura que coneixia els usuaris.

Al veure que feia feia les pràctiques en un centre de psicopedagogia, les meves expectatives i interessos es centraven, principalment, en veure diferents tipologies de trastorns i dificultats de l’aprenentatge amb les corresponents intervencions.  Per la meva feina, estic acostumat a veure alumnes amb autisme i discapacitat intel·Lectual severa i a les pràctiques he pogut acompanyar a usuaris completament diferents, amb TDAH, Asperger, discapacitat intel·lectual lleu i dislèxia, familiartitzant-me amb la seva simptomatologia i amb certes tipologies d’intervenció. A més, també he pogut veure quin és l’organitzacio i funcionament logístic d’un centre de psicopedagogia. Les expectatives s’han acomplert.

Hola companyes,

us adjunto la meva planificació de la intervenció. Per entrendre-la és precís haver llegit abans la justificació. Moltes gràcies i seguim!