Primer de tot, em vull presentar. Soc la Isabel Tudurí i vaig estudiar el grau en Pedagogia a la Universitat de Barcelona. No va ser fàcil per a mi la tria d’estudis, ja que en un primer moment em vaig plantejar Dret i Criminologia. Tot i això, sempre, des de ben petita, em generava molta curiositat el món de l’educació i treballar en una escola i descobrir l’altra banda, el rol del professional de l’educació, en lloc del de l’alumne/a. També pensava que estar dins d’una aula tot el dia, no era el que buscava… És per això que vaig seguir el meu instint i vaig buscar estudis relacionats amb el món de l’educació i amb l’ajuda de l’orientadora de Batxillerat  i la tutora d’aquell moment m’ho van comentar. Jo no havia sentit mai la professió, però en descobrir-ho, em va agradar molt. Quan vaig començar el grau, vaig veure que no se centrava només en educació, sinó en altres àmbits, la qual cosa ens anava bé per trobar allò que més encaixava amb nosaltres, però jo continuava pensant que tenia una especial connexió amb l’àmbit educatiu. I vaig conèixer a altres professionals, psicopedagogs/gues, que explicaven el seu recorregut professional i em sentia identificada, per això vaig voler seguir formant-me en allò que més m’interessava. I aquí estic, acabant el màster amb bones sensacions, amb ganes de poder desenvolupar-me del tot professionalment i aplicar-ho tot al món laboral.

Explico tot això, perquè al centre on començo demà les pràctiques, és una organització especialitzada en orientació acadèmica i professional, on ajuden a adolescents, joves i adults en el procés de la presa de decisions en l’àmbit acadèmic i laboral. Per tant, el meu objectiu i les meves expectatives, ara mateix, son molt positives, ja que espero poder aprendre a ajudar a joves, adolescents i adults que es troben en la mateixa situació que em trobava jo fa vuit anys. Espero també, que pugui desenvolupar i potenciar alguns dels meus punts forts com l’empatia, el treball en equip i la creativitat; i millorar punts dèbils com l’autoexigència, ja que és important anar pas a pas, al ritme que cadascú necessita.

Seguim!